Girona acull el congrés internacional sobre noves tecnologies de tractament d'aigua on investigadors d'arreu del món exposen els seus projectes de recerca sobre com recuperar recursos de les aigües residuals per fer-ne fertilitzants i energia o fer tractaments naturals per depurar l'aigua.
Des d'aquest dilluns i fins al dimecres mig miler de persones es reuneixen al palau de congressos de Girona per debatre sobre aquestes noves tecnologies en el marc del congrés ecoSTP.
Alguns dels temes que també s'hi debaten és com digitalitzar les instal·lacions per reduir el consum d'aigua i ser més eficients o nous tractaments més sostenibles i barats que permeten eliminar microplàstics i restes de medicaments.
Habitualment el tractament de les aigües residuals estan pensats per tal de retornar l'aigua per "tornar-la al riu", tal com diu el professor de la Universitat de Girona (UdG), Jesús Colprim. Ara, però, enmig d'una sequera i una perspectiva de manca d'aigua de cara als propers anys, cal replantejar-se els tractaments "amb un procés lineal" per convertir-lo en un procés circular. Això es podria fer a partir de la recuperació d'alguns recursos que hi ha en les aigües residuals, com ara el nitrogen, el fòsfor i el potassi.
Colprim assegura que aquests nutrients que hi ha a les aigües residuals es poden fer servir per fabricar fertilitzants que després s'utilitzin en l'agricultura. També es pot recuperar el carboni que prové de la matèria orgànica i "revaloratitzar-lo" per tal de convertir-lo en biogàs. Això permet "optimitzar el procés de depuració" perquè es genera energia en comptes de consumir-ne.
Aquesta recuperació dels recursos que hi ha a l'aigua és un dels temes principals que es tracta aquesta setmana al congrés internacional ecoSTP que es fa a Girona aquesta setmana. Aquest dilluns es va inaugurar de forma oficial el congrés i es tancarà el dijous amb tres visites tècniques. La 6a edició d'aquesta trobada que es fa cada dos anys està organitzada per la Universitat de Girona i l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA).
Eliminar nous contaminants
Una de les investigadores d'aquest centre, que té la seu a Girona, Maite Pijuan, ha detallat que el congrés també tracta l'eliminació de nous contaminants emergents. Es tracta d'una de les problemàtiques que cada any agafa més pes entre diferents països europeus. Pijuan ha recordat que hi ha molts compostos com ara restes de la substància antiadherent de les paelles, les cremes facials o cosmètiques que acaben a la xarxa d'aigua residual. Són productes que "fem servir en el nostre dia a dia" però que les depuradores no eliminen a dia d'avui. Per això cal aplicar procediments terciaris que serveixin per eliminar aquests contaminants.
Pijuan ha recordat que aquestes substàncies "sempre hi han estat" però fins ara no hi havia prou tècniques per detectar-les i eliminar-les. Ara hi ha solucions però la investigadora lamenta que impliquen "un cost econòmic" elevat. A més, moltes d'elles fan servir productes químics amb un gran impacte en el medi ambient. Per això en el congrés gironí hi ha ponents que aprofiten la cita per explicar procediments i noves tecnologies més sostenibles que aconsegueixen la mateixa finalitat.
Pijuan ha recordat que alguns d'aquest compostos també comporten riscos com ara "gens de resistència als antibiòtics". Com que l'aigua que surt de la depuradora no elimina alguns components que tenen els fàrmacs que prenem, aquestes entren en contacte amb l'aigua i quan tornem a beure aquesta aigua ens dona resistència als medicaments.
Tractaments naturals
Per altra banda, diversos investigadors apunten en l'ús de tractaments naturals per depurar l'aigua. Això permet que algunes ciutats tinguin parcs i zones verdes que serveixin per tractar les aigües, a diferència de tenir una planta depuradora envoltada de ciment als afores dels nuclis urbans. La professora de la Universitat de Ljubljana, Natasa Atanasova, detalla que hi ha "murs verds o sostres vegetals" que són zones de tractament d'aigües grises i estan enmig d'una ciutat.
Aquests elements permeten renaturalitzar els nuclis urbans, tractar les aigües amb mètodes sostenibles i també conscienciar a la gent del cicle de l'aigua. Atanasova també explica que aquests mètodes naturals ajuden al foment de la biodiversitat en grans ciutats.
Un altre dels reptes en el tractament d'aigües és la digitalització, un aspecte que ha tractat la professora de la Universitat de Ghent, Eveline Volcke. La neerlandesa ha detallat que la tecnologia ha avançat molt en els últims anys i això permet donar més "dades" sobre estacions de tractament. Per a Volcke, no és només informació sobre la qualitat de l'aigua, sinó que aquestes dades es poden fer servir per optimitzar els recursos energètics o reduir el consum de productes químics per fer el tractament.
La professora detalla que en cada moment les condicions de l'aigua són diferents i per això també calen una quantitat diferent de productes per abocar-hi i depurar-la. A partir de sensors que ja hi ha al mercat es pot digitalitzar aquest procés i calcular automàticament els productes per abocar-hi en la quantitat exacte per reduir l'impacte ambiental.
Un altre dels problemes que hi ha en diversos punts, com ara Catalunya, en l'aigua és la quantitat de purins i el risc de contaminació que pot portar. Eveline Volcke defensa que amb la digitalització es pot calcular millor si l'aigua està contaminada o no i quin risc té per a la salut pública la presència de purins en temps real. Un conjunt de mesures que algunes estan en fase experimental i d'altres ja estan en el mercat que les administracions hauran d'anar incorporant en el futur.
