18 obres reben els guardons de la 25a edició dels Premis d'Arquitectura de Girona

El premi opinió s'ha escollit després de recollir-se 2.500 vots online

La seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha acollit aquest vespre l’acte del lliurament de reconeixements de la 25a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona on hi han assistit unes 300 persones.

En el decurs de la vetllada s’han lliurat els premis a les 18 obres guardonades en aquesta 25a edició: 17 atorgats pel jurat d’entre les 23 obres que van passar la fase de seleccionades en les categories d’Arquitectures, Interiors, Paisatges i Efímers, i el Premi de l’Opinió escollit per la ciutadania, entre les 88 obres presentades, amb més de 2.500 vots a través del portal.

El jurat, format per João Mendes Ribeiro com a president, i Fuensanta Nieto i Michèle Orliac com a vocals, destaca que les obres presentades en l’edició d’aquest any permeten oferir una cartografia que reflexa l’estat actual de l'arquitectura en el conjunt del territori.

En paraules del mateix jurat “som testimonis d'un fenomen molt positiu, en què una nova generació d'arquitectes manifesta afecció i resiliència envers la disciplina de l'arquitectura, plantant llavors en llocs dispersos del territori. En molts casos, una arquitectura a petita escala, domèstica i privada, estretament relacionada amb el paisatge. Una arquitectura de context, silenciosa, gairebé anònima, que s'allunya de les tensions formals per relacionar-se assenyadament amb els llocs”.

Dels Premis en destaca que “són una oportunitat per celebrar l'arquitectura. Són, d'una banda, un pas important per a la difusió dels valors culturals de l'arquitectura i contribueixen a la seva difusió en entorns més amplis que els estrictament disciplinaris; d'altra banda, són un espai de debat i complicitat entre tots els que hi participen”.

Enguany, el diploma que reben els arquitectes i promotors ha estat cedit per l’arquitecte Rafael Aranda d’RCR i és la reproducció d’una aquarel·la del Celler de Perelada, de l’any 2020, en la qual s’evoca el lloc, amb la vinya, el talús, la plana fluvial i el Celler, atemporal i silenciós, que es fusiona i forma part del paisatge empordanès.

Arquitectures

En la categoria Arquitectures el jurat explica que “un dels reptes més importants als quals ens enfrontem com a arquitectes rau en la capacitat de respondre a les necessitats i tècniques contemporànies, respectant alhora la tradició i l'equilibri ecològic i cultural amb el lloc”. En aquesta categoria ha tingut una importància fonamental haver pogut visitar les obres, ja que és un premi a l'obra construïda i, només d'aquesta manera és possible verificar i experimentar les qualitats dels projectes en el seu context, percebent les seves condicions espacials i materials.

El jurat dona el premi en la categoria Arquitectures a l’obra Casa PIN8 a Forallac, de PMMT Arquitectura [Patricio Martínez, Maximià Torruella, Joana Cornudella, Luis Gotor] perquè “la casa estableix una relació potent i tensa amb els edificis circumdants. De planta regular, la idea d'estructura defineix la concepció de l'espai. El seu disseny està determinat per una estructura complexa (amb referència a l'arquitectura naval) de fusta prefabricada, recolzada puntualment sobre perfils metàl·lics, que crea grans obertures.

La idea de suspensió de la construcció permet una forta relació amb l'exterior i una apropiació de l'espai de forma contínua, en especial a la zona social de la casa. Simultàniament, a l'interior, el disseny de l'estructura permet una gran varietat d'espais. Explorant el concepte de “matrioska”, els dormitoris funcionen com a petits espais que sorgeixen dins d'un espai més gran, amb doble alçada, corresponent a l'àrea social. Al seu torn, sobre els dormitoris es desenvolupen espais molt petits, que constitueixen una extensió vertical dels primers. Les seves dimensions, gairebé inaccessibles, tensen la presència humana. També cal destacar el gran rigor constructiu i innovador de l'estructura, així com l'ús de materials de fabricants locals”.

En aquesta categoria el jurat atorga sis mencions especials a les obres:

Dues cases de fusta a Vidrà de SAU Taller d'Arquitectura [Lluís Jordà Sala i Pol Jordà Sala] perquè proposa una construcció senzilla de dos habitatges adossats, des d'una implantació regular, ajustada a la topografia en la qual simplifica els processos i les solucions utilitzant pocs recursos i materials sostenibles. També en destaca que la construcció de fusta prefabricada per a l'estructura, parets i recobriments permet reduir l'impacte ambiental.

L'heura a Calonge d’OMESR arquitectes [Joan Oliveras Vila i Carolina Ramos Caravaca]. El jurat defineix l’obra com una mena de transplantament on un altre element s'aferra a l'existent i s'afirma com a diferent, alhora que n’és part integrant. És diferent. Pel volum i les formes, més abstractes, i per la coberta sense voladís i amb un sol vessant. Pel material i el color, el verd jardí de la rajola vidriada, que ho cobreix tot: parets, cobertes, interiors i obertures. La referència a una planta enfiladissa invasora, que pren possessió de la casa, és evident i poètica. El jurat entén aquesta obra com una mena de manifest, i es pregunta per què els arbres i la vegetació desapareixen i esdevenen cada cop més rars en aquest barri de cases petites i amuntegades? Per què totes les cases no estan cobertes de pèrgoles i plantes que les envaeixin i les protegeixin del sol, per fer-les més íntimes i acollidores per a ocells i insectes? Afirma que l'interior d'aquesta extensió està banyat pels raigs de sol, que es filtren a través de les gelosies del mateix material i fan brillar el vernís de les rajoles. Un gran impuls de joventut i alegria per a aquesta casa sense gaire interès arquitectònic.

Pavelló i bassa en un jardí a Olot d’Estudio Além [Paula Navarro Mazón i Filipe Nunes Faustino] perquè el petit pavelló construeix un espai de gran intimitat amb el jardí. És un dispositiu per veure i sentir el jardí, una finestra oberta a l'exterior, que 

representa la hibridació entre l'edifici i la natura. Vincula una arquitectura que revela canvis estacionals al llarg de l'any, per activar així una experiència sensorial i la consciència del pas del temps. Es tracta d'un espai intermedi, entre l'arquitectura i la natura, en el qual es dilueix la tradicional relació entre forma i fons. A imatge de l'arquitectura japonesa, s'estableix una fusió entre l'espai interior i l'exterior, entre l'arquitectura i la natura, utilitzant un procés de naturalització de l'arquitectura i artificialització de la natura.

L'Areny a Girona de Ferran Lopez Roca i Mireia Colls Martínez per la voluntat d’integració d’elements arquitectònics estructurals històrics en una concepció d’habitatge contemporània que no només els utilitza, sinó que també els converteix en els protagonistes de l’espai. El projecte es caracteritza per ser una intervenció en la qual tots els elements existents adquireixen un paper en la nova transformació. Singularment, les parets de pedra i la galeria es converteixen en generadors de l'espai interior. Un dels murs ara organitza l'àrea comuna de la nova casa i, d’aquesta manera, s’incorpora a l'entorn domèstic, mentre que un altre dels murs estructurals divideix un espai obert i continu en dues àrees diferents, d'estada i de cuina, connectada a una galeria de fusta. L'obra és un exemple de com el respecte per les preexistències es converteix en un generador de qualitats espacials inesperades.

Habitatges l'Alzina a Caldes de Malavella, de Jaime Prous Architects [Jaime Prous Martín, Alex Pineda i Antón Monedero]. D’aquesta obra, el jurat en diu “un aspecte fonamental perquè una arquitectura sigui vàlida és la seva escala en relació amb l'entorn. És bàsicament per això que s'ha seleccionat aquesta obra. Amb un gran nombre d’habitatges que generarien un gran volum de dimensions enormes, aquesta proposta aconsegueix reorganitzar-se i dividir-se de tal manera que apareix com una concentració de molts projectes d’escala més petita que s'adapten a la topografia del terreny i, així, estableixen una relació amb el seu entorn. La voluntat de contenir aquest volum i l'ús adequat de la geometria a l'hora de considerar els diferents accessos a les cases fan que aquest projecte sigui un èxit en la seva manera de relacionar-se amb l'entorn.

Casa 016 a Caldes de Malavella, de Camps Felip Arquitecturia [Olga Felip Ordis i Josep Camps Povill]. Una casa complexa, però amb una idea senzilla: construir sis volums diferenciats, corresponents a diferents programes, disposats al voltant d'un pati central. Un edifici retallat de planta irregular (que sembla guanyar espai) en un solar curt i regular. Una casa amb dues materialitats oposades: al nivell del terra, parets de formigó vist, que accentuen la idea d'un edifici tel·lúric, i, en un segon nivell, una estructura lleugera de fusta, recolzada sobre les parets de formigó. En aquest segon nivell es desenvolupa sorprenentment el sistema estructural i de drenatge de la coberta. La variació de l’alçada, resultant del disseny de la coberta, permet una vista àmplia al cel sense que es perdi la intimitat dels espais interiors. El caràcter acollidor de la casa es veu reforçat pels materials i la qualitat de les solucions constructives.

En aquesta categoria, les obres El galliner, d’Arnau Estudi d’Arquitectura [Arnau Vergés Tejero], Accessibilitat al museu de Pigem/Matamala [Jordi Pigem de Palol i Marta Matamala Teixidor], la Clínica Girona de PMMT Arquitectura [Patricio Martínez, Maximià Torruella i Luis Gotor] i la Casa Cols de Liebman Villavecchia [Fernando Villavecchia Obregón, Mireia Comajuncosa Noguera i Eileen Joy Liebman] han quedat seleccionades.

Interiors

En la categoria Interiors el jurat reflexiona: “Els espais interiors busquen la naturalitat de les coses partint d'aspectes funcionals, objectius i circumstancials. L'objectiu d'aquests espais no és arribar a un resultat formal, sinó apropar-se a la resposta essencial en els múltiples aspectes del programa o context: aspectes d'ordre funcional, relacional, material i productiu. Són espais interiors habitats, viscuts i sensibles, amb unes característiques que reforcen la relació amb l'arquitectura i permeten percebre la veritable essència dels edificis”.

El premi en la categoria interiors és per Intersticis habitats a Girona de 05 AM ARQUITECTURA [Joan Arnau i Carme Muñoz]. El jurat comenta que “és una obra que queda perfectament definida pel seu lema. En efecte, el projecte pren com a argument de la seva proposta una seqüència d'espais intersticials que s'encasten en un edifici existent i que es desenvolupen amb continuïtat en planta i secció al voltant d'una escala.

D'aquesta manera, es generen espais flexibles en el seu ús, amb una circulació perimetral al voltant de l'eix de comunicació, des del qual també s'accedeix a una terrassa vinculada a la sèrie d'espais intermedis habitables que donen sentit al projecte. Els nous forats que s'han afegit a la façana estableixen una relació adequada tant amb els ja existents a l'edifici com amb el seu entorn. El projecte és radical, sense concessions a altres qüestions que puguin alterar la claredat de l'actuació, i demostra la capacitat dels seus arquitectes per interpretar la transformació de les arquitectures existents d'una manera original i innovadora.”.

En aquesta categoria el jurat atorga tres mencions:

Fonda a Girona d’Estudi d’Arquitectura interior Maite Prats [Maite Prats, Mariana Colmenero i Guillermo Corsunsky] La característica més destacada d'aquesta obra de rehabilitació és l'acurada elecció i disposició dels materials, tant en la resolució de la façana exterior com als espais interiors. La decisió d'eliminar la planta de tots els elements no estructurals permet generar una successió de diferents ambients amb una qualitat espacial que dona sentit al seu ús com a restaurant. L'ambient que es percep al nou espai transformat també és conseqüència de la cura que s’ha posat en els materials, les seves trobades, els detalls i l’equilibri, que fan d'aquesta obra un exemple molt notable de com les limitacions originals del projecte s'han transformat en la raó de la seva solució.

Reconversió d'un taller a La Cellera, de VIDA Arquitectura [Víctor Vázquez Blanco]. Una realització minimalista: el local, un rectangle allargat, buit, amb fines prestatgeries a tots dos costats llargs i darrere del taulell, i un terra reflectant de formigó. Un pressupost aparentment molt baix i materials reciclats. Però una elegància, una delicadesa, una lleugeresa que aporten una mica d'aire japonès al local, sobretot quan l'únic finestral del local està obert sobre un fons vegetal de l'altra banda del carrer. La senzillesa i la sofisticació, l'elegància i el minimalisme, caracteritzen aquesta realització, molt acurada. Esperem impacients que el policarbonat translúcid de l’obertura que dona al carrer esdevingui un vidre transparent per deixar penetrar el verd de la vegetació fins al fons del local.

FEM a Salt, de NUMUN Arquitectura [David Caminero]. El lloc es caracteritza per: un ambient càlid, acollidor i lluminós, que inunda la sala malgrat que les dues úniques entrades de llum venen de les testeres d'aquest rectangle allargat i entre mitgeres; una polivalència reeixida gràcies als panells en acordió que separen les diferents oficines i que permeten, alternativament, la intimitat o la comunicació i transparència, segons les necessitats; una concepció i uns materials senzills, però amb detalls ben pensats i una posada en obra molt acurada; i un pati amb un terra mineral que permet fer-hi activitats, salvat gràcies a la presència d'un arbre amb un port escultòric, molt elegant, que introdueix al fons de la perspectiva un contrapunt verd sobre el fons clar de tot el local. Un punt de natura i poesia.

En aquesta categoria, l’obra Can Biel, de SAU Taller d’Arquitectura [Lluís Jordà Sala, i  Pol Jordà Sala] ha quedat seleccionada.

Paisatges

En la categoria Paisatges, el jurat vol fer palès que “si la noció de paisatgisme evoca una reflexió sobre les grans extensions, els deu projectes presentats són tots intervencions de petites dimensions: el pati d'un apartament, la terrassa d'un restaurant, l'ampliació d'un pont a l’entrada d’un poble, una pèrgola per acollir esdeveniments, una sala vidriada d’accés a una estació de tren, un petit espai públic entre l’eixample i el centre urbà, dos miradors, un balcó sobre el riu, un altre elevat sobre el bosc per veure l’horitzó i la restauració de les façanes d'un pavelló a la ribera de l'estany de Banyoles. Es tracta, efectivament, d'intervencions puntuals, però que suggereixen o aborden grans temes de la reflexió paisatgística: la preocupació pel canvi climàtic, la creació d’espais de transició i el treball dels límits, la relació entre espais exteriors i arquitectura, entre el mineral i el natural, i les permeabilitats visuals”.

El premi en aquesta categoria és pel Balcó Gavarres a Celrà, de Tallerdarquitectura+Estudi CCB24 [Bernat Llauradó Auquer + Albert Jané Planelles]. D’aquest projecte, el jurat en diu que “Balcó de les Gavarres es basa en la idea d'una ruta. Descriu, en un primer moment, un recorregut horitzontal, que posteriorment es desenvolupa verticalment, ja a la torre, i, finalment, un punt d'aturada/pausa associat a la contemplació del paisatge. El projecte introdueix la idea d'un observatori, com a dispositiu arquitectònic per potenciar la relació amb el paisatge. La torre defineix un lloc: puntua el paisatge, com a punt d'orientació i, simultàniament, com a mirador, que proporciona una vista ampliada sobre el massís de les Gavarres i la plana del riu Ter. Constitueix un mecanisme físic, conceptual i simbòlic que permet experimentar el paisatge des d'un cos en moviment, on cada punt d'aquest camí es converteix en un esdeveniment. La torre, en particular, és un vincle exemplar entre l'arquitectura, el paisatge i l'experiència d'un lloc”.

La menció és per Sota el pont de Sant Feliu de Pallerols, d’Arnau estudi d'arquitectura + Marc Costa Soler [Arnau Vergés i Tejero + Marc Costa Soler (Plana Hurtós Enginyers)]. La realització d'aquesta petita obra sorprèn per la seva concepció, especialment interessant, fruit de l’observació i una bona comprensió del lloc i de la seva geometria. El projecte crea un joc d'arcs successius, de materials, diàmetres i orientacions diferents, sense que sigui sobrecarregat ni pretensiós. Per eixamplar el pont i canviar-li la direcció, s’afegeix un tercer arc metàl·lic als dos arcs anteriors existents: l'arc medieval de pedra i l’arc de formigó dels anys seixanta. El canvi de direcció del nou arc aporta subtilesa a tot el projecte, a la successió d'arcs, al joc de les juntes del paviment i a la posició dels dos fanals, diametralment oposats, que il·luminen tant el pont com el petit espai públic de cada extrem. Un disseny molt fi, respectuós i contemporani d'un petit pont medieval. Una molt bona lectura i interpretació del lloc, que és l'essència d'un bon projecte paisatgístic.

En aquesta categoria, la Restauració de la Torre del Rem de Banyoles, de Ricard Turon arquitectura, ha quedat seleccionada.

Efímers

En la categoria Efímers, el jurat reconeix que “en el cas de la categoria Arquitectura Efímera és evident que, a diferència de la categoria Arquitectura, no és possible visitar les obres presentades. La seva condició temporal implica que només duren un breu període de temps i llavors desapareixen. Però aquestes obres tenen altres qualitats: de vegades permeten més llibertat formal i material, poden ser més experimentals i només romanen en la memòria i en la documentació gràfica de qui ara les hem jutjat.

Són precisament aquests projectes els que permeten una experimentació més lliure amb les idees, i sovint són capaços de transformar espais de diferents maneres, potenciant o fins i tot revelant característiques desconegudes d'obres ja existents pel fet de suggerir diferents lectures del mateix espai o qualitats que, d'altra manera, mai no haurien aparegut.

Entre les obres no només es van produir transformacions d'espais interiors, sinó que en altres ocasions també es van dur a terme intervencions efímeres en el paisatge, en els espais públics, cosa que demostra la importància que pot adquirir el fet d'establir un límit, definir un recinte o accentuar l'arquitectura a través de la seva il·luminació.

En definitiva, aquestes accions temporals ens permeten estimular la nostra imaginació i experimentar d'altres maneres amb materials, colors, volums i superfícies que, malgrat el seu caràcter temporal, transmeten qualitats permanents a la nostra memòria”.

El premi és per Niu de foc a Olot, de Jaume Tané, Xevi Bayona, Ariadna Castells, Marc Lorente, Emi Martinez, Aniol Coll. El jurat comenta que “Niu de foc és una instal·lació sensible a gran escala en l'espai públic, executada en fusta a partir d'assemblatges elementals. El caràcter que emana de les propietats del material triat, segons una disposició d'escala i proporció, respon sorprenentment en el moment en què es crema, creant una atmosfera fantàstica. L'estructura produeix una seqüència d'imatges, una acció visual, que té com a últim acte la seva desaparició a través del foc. Aquest procés, associat al material, reforça l'aspecte performatiu de la instal·lació. El dispositiu proporciona el diàleg entre l'objecte construït i la seva desaparició, a partir d'una acció exaltadora i intensa per als espectadors. La mutació espacial de la instal·lació constitueix un esdeveniment que celebra el temps (tangible) viscut.”.

En aquesta categoria el Jurat ha concedit tres mencions:

Erupció a Olot, de VIDA Arquitectura [Víctor Vázquez Blanco]. El projecte va aconseguir transformar, durant una nit, la tanca dura de protecció de l'antic camp de futbol en un espectacle màgic. Un núvol incandescent i incert, que fàcilment es pot imaginar movent-se pel cel nocturn, s'apodera de l'horitzó i s'estén per terra com una lava. La nostra imaginació es deixa portar per aquest espectacle polisèmic.

Aiguamolls a Olot, de Camilo Abad Pérez, Santiago Rojas Betancur, Ana Ybarra Arias. És una instal·lació que evoca les propietats del paisatge garrotxí. El dispositiu mostra de manera exemplar la relació híbrida entre l'artifici i la natura, i crea un ambient particular a partir d'imatges acuradament muntades. Aquesta instal·lació produeix una consciència ecològica a partir d'objectes que pràcticament es dissolen en el seu entorn precisament per amplificar amb precisió la presència del paisatge on estan inscrits. Per tal de poder ser entès, aquest espai implica la presència del cos. Constitueix un espai gairebé íntim, ajustat a un cos sensible.

Sýnthesis a Olot, de l’Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya. Aquest projecte ha estat capaç de transmetre el paper que juguen tots els nostres sentits en la qualitat arquitectònica i espacial: la vista a través de la nova il·luminació, l'oïda a través de la música descrita en la memòria, el tacte sobre la pedra on ens recolzem per observar la instal·lació, l'olfacte a través de l'olor de la humitat en la làmina d'aigua... El lloc es transforma radicalment pel fet de centrar l'atenció en aquest nou espai, generat per la llum on abans hi havia un buit.

Premi Opinió

A les obres que han estat reconegudes pel jurat professional cal afegir el Premi de l’Opinió, que aquest 2023 ha estat per a Domus Fuscius a Foixà, de Sotelo Margalef arquitectes [Lluís Andreu Sotelo i Patricia Gonzalez-Margalef]. Aquest guardó, que el concedeix la ciutadania entre les 88 obres presentades a la 25a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, ha tingut una participació de més de 2.500 vots fins al 26 d’abril al portal

Vint-i-cinc edicions 

La gal·la també ha inclòs una part dedicada a la celebració de les 25 edicions dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, els quals s’han consolidat com uns guardons de referència entre els professionals de l’arquitectura i la construcció.

Convocats per primera vegada l’any 1997 per mostrar la qualitat i el rigor de la tasca professional dels arquitectes a la província de Girona, els Premis són la memòria viva de l’evolució de l’arquitectura en l’àmbit territorial de la demarcació. Durant un quart de segle, els professionals han presentat més de 2.000 obres, 640 de les quals han passat la fase de seleccionades, resultant premiades un total de 156.

Una constant en el decurs d’aquests Premis ha estat la voluntat què el jurat estigués format per arquitectes de reconegut prestigi de múltiples disciplines i àmbits geogràfics, i amb projecció internacional. A tall d’exemple, d’entre els 99 professionals que han format part del jurat hi trobem Lluís Nadal, Esteve Bonell, Emilio Tuñón, Carlos Ferrater, Carme Pinós, Mitja Bevk, Andrew Groarke, Maria Rubert de Ventós, João Mendes Ribeiro, Fuensanta Nieto, Michèle Orliac i els Premi Pritzker RCR Arquitectes, entre molts d’altres.
Els Premis són, sense cap mena de dubte, l’aparador de l’arquitectura gironina. L’espai on conèixer la bona arquitectura que s’està fent, els noms i cognoms dels arquitectes que la imaginen i construeixen, així com tots els que intervenen a cada obra: constructors, promotors i altres tècnics del sector.

Tres exposicions, un catàleg i una publicació 

Igual que en les anteriors edicions, les obres premiades i seleccionades d’aquest any es poden veure en diverses exposicions a la Pia Almoina de la Demarcació de Girona del COAC fins l’11 de setembre. En aquesta ocasió, les 23 obres seleccionades es reprodueixen en 8 banderoles mentre que les 17 premiades pel jurat es poden veure en 9 panells retroil·luminats distribuïts per tot l’espai. A l’exposició l’acompanya un catàleg amb la informació de l’edició en curs.

D’altra banda, la sala La Cova acull una segona exposició dedicada al conjunt d’obres premiades des del 1997 fins a l’actualitat. Aquesta exposició complementa la publicació ‘Girona premiada’ en la qual l’arquitecte Xavier Monteys reflexiona, des d’una perspectiva personal i inspiradora, sobre les 640 obres seleccionades a través de sis aproximacions: El vell i el nou, Assaigs efímers, On vivim, Les formes de l’organització, Allò singular i Més enllà dels premis.