Els petits inversors gironins tornen a comprar pisos

La demanda de pisos grans a la ciutat de Girona per part de famílies i estudiants fa que aquests lloguers es tornin a enfilar

Les successives baixades de preu i la desconfiança en els productes bancaris han tornat a portar els petits inversos gironins a invertir els seus estalvis en la compra d'habitatges.

Generalment, es tracta de pisos situats al mateix barri on viuen, de segona mà i intervinguts per les entitats. Els inversors els paguen al comptat, sovint amb la intenció de llogar-los. Això explica, entre d'altres, que durant el primer trimestre del 2013 s'hagin incrementat les vendes a la demarcació. Així ho recull l'estudi periòdic que fan APIs i promotors. L'anàlisi també destaca, pel què fa als lloguers, que la demanda de pisos grans a la ciutat de Girona per part de famílies i estudiants ha fet enfilar-ne els preus.

El 26è estudi de preus de mercat, que elaboren conjuntament els promotors i els agents de la propietat immobiliària gironins, no fa res més que constatar que els preus dels habitatges continuen a la baixa. Tant els de nova construcció com els de segona mà, d'un any per a l'altre, han acumulat descensos significatius.

Donant un cop d'ull a l'estadística, per exemple, es veu com un pis nou d'entre 55 i 75 metres quadrats a Girona s'ha arribat a abaixar fins a un 45%. O bé com el preu d'un de semblant, però en aquest cas de segona mà, a llocs com Blanes (Selva) o Figueres ho ha fet entre un 23 i un 25%.

Aquesta situació, segons asseguren els APIs i els Promotors, ha fet que hi hagi petits inversors que hagin decidit tornar a invertir els seus estalvis en la compra d'un habitatge. Com explica el secretari del Gremi de Promotors, Josep Donés, són gent que viuen al mateix barri on compren l'altre pis, amb la intenció de destinar-lo a lloguer o bé perquè hi vagi a viure algun membre de la família.

Conèixer els llogaters

"Es tracta de gent que tenen petits negocis a la zona, que tornen a invertir en el sector perquè sovint coneixen la gent que els hi llogarà el pis", concreta Donés. La decisió d'invertir els seus estalvis en el món del totxo -sovint, aquests compradors paguen al comptat- també té un altre rerefons: la desconfiança creixent en els productes bancaris (sobretot, després de tot l'enrenou que han aixecat les preferents).

Tant els constructors com els API expliquen que aquests petits inversors se solen decantar per habitatges de segona mà, en molts casos intervinguts per les entitats bancàries (és a dir, pisos que tenen un clar descompte sobre els preus inicials). Donés assegura que el fet que els petits inversors tornin a confiar en el sector immobiliari marca "un canvi de tendència important que no pot passar desapercebut".

De fet, això en part és el que explica que les vendes de pisos a les comarques gironines, sobretot a finals del primer trimestre del 2013, s'hagin incrementat. No només en segona mà (on ara a la demarcació se n'arriben a comprar 1.000 per trimestre) sinó també en obra nova (tot i que, aquí, la xifra de vendes és menor).

Pugen els pisos grans

L'estudi de preus de mercat també pren el pols als lloguers. Per als pisos d'entre 2 i 3 habitacions, la tendència general és que els preus continuen anant a la baixa (excepte a llocs de costa com ara Blanes o Lloret de Mar).

Així, ara, per un pis de dues habitacions a Olot, el llogater es pot estalviar fins a un 14% menys del preu que en pagava el 2012. O en el cas d'un pis de tres habitacions a Santa Coloma de Farners, aquí la diferència d'un any per a l'altre es troba propera al 10%.

Això, però, no passa en els pisos més grans (els de quatre habitacions). I és que aquí, la demanda per part de famílies i estudiants ha fet que els preus en alguns casos no baixin, sinó tot al contrari. L'exemple més clar és el de la ciutat de Girona.

Fa mig any, per un pis d'entre 80 i 90 metres quadrats, amb un contracte superior a un any, sense mobles i en bon estat, se'n pagaven 621 euros mensuals. Ara, per al mateix habitatge, el lloguer s'ha apujat fins als 647 euros mensuals. "En aquest cas ens trobem davant d'un repunt significatiu", explica el president del Col·legi d'APIs, Ramon Corominas.

Per a Corominas, però, la situació no fa més que reflexar la llei de l'oferta i la demanda. "En els darrers anys la tendència ha estat construir pisos més petits i com que ara, sobretot a Girona, els pisos més grans escassegen, en no haver-hi estocs els preus han repuntat", ha concretat el president del col·legi.

La situació que es viu a Girona amb els lloguers de pisos grans també es dóna en altres municipis com ara Olot, Roses o Lloret de Mar (tot i que, en aquests casos, la demanda per part de les famílies no es troba al costat de la dels estudiants).