Lloret de Mar (Selva) afronta el 28-M sense l'alcalde durant els darrers vuit anys, Jaume Dulsat, liderant cap candidatura i amb un escenari clarament fragmentat. Una fractura que s'ha evidenciat durant el mandat.
Primer, quatre dels cinc regidors del PSC van abandonar les files socialistes i van passar a no adscrits. N'han resultat dues llistes diferents per al maig. Després, amb la ruptura de l'espai postconvergent, Dulsat va apostar pel PDeCAT i això ha provocat que, per a les municipals, hi hagi dues candidatures: Tots per Lloret i Junts Lloret. En total, onze partits concorren a les eleccions i quasi totes les formacions aposten per cares noves per liderar els projectes. Una de les incògnites serà veure com afecta la divisió de vot.
Les municipals del 2019 van convertir, per segon mandat, la llista encapçalada per Jaume Dulsat (Junts per Lloret) en la més votada. Amb sis regidors, però, va necessitar teixir aliances per conformar un govern de majoria. Aleshores, Junts va pactar amb el PSC (amb cinc regidors, la segona llista més recolzada) però va deixar al marge la tercera força amb qui havia governat en l'anterior legislatura: ERC, que va obtenir tres edils.
L'estabilitat va durar relativament poc. Quatre dels cinc regidors del PSC van abandonar les files socialistes i van passar a no adscrits, deixant sol l'aleshores cap de llista. El maig del 2020, Junts va expulsar el PSC del govern i va formar un nou tripartit amb ERC i els exregidors socialistes.
A la crisi oberta al PSC s'hi va afegir la ruptura de l'espai postconvergent. Dulsat va apostar per abraçar les sigles del PDeCAT. De fet, va ser el cap de llista del partit a les comarques gironines per a les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021 però no va obtenir representació. El desembre passat, una de les seves regidores va optar per passar a no adscrita i mantenir-se a Junts per Catalunya. Finalment, Dulsat va anunciar el febrer d'aquest any que deixava l'alcaldia per "motius professionals", deixant pas al seu número 2, Albert Robert.
Onze candidatures
Aquesta fragmentació viscuda durant el mandat, lluny de recosir-se de cara a les municipals, s'ha plasmat en una miríada de candidatures per al 28-M. Són onze les llistes que s'han presentat a Lloret de Mar i la principal incògnita serà veure com afecta la divisió de vot.
Dins l'espai postconvergent, hi ha dues propostes. Una, Tots per Lloret, hereva del govern anterior i encapçalada per Albert Robert. Integra la majoria de regidors que han conformat l'equip de govern municipal durant el mandat. Dulsat tanca la llista per donar suport a la candidatura de manera simbòlica.
La segona és Junts Lloret, que presenta Jordi Martínez com a alcaldable. No és nou a la política lloretenca perquè ja va ser regidor durant el mandat de Romà Codina (CiU 2011-2015). Abans de les eleccions, les dues formacions havien intentat arribar a un acord per anar plegades però no ha estat possible. "No en responsabilitzo ningú però dos no es casen si un no vol. El que està clar és que la divisió no és bona", ha afirmat Albert Robert.
Per la seva banda, el cap de llista de Junts Lloret, Jordi Martínez, remarca que "Junts té un nom, un bagatge" i són una proposta "completament diferent" a la que ha governat els darrers quatre anys. Sigui com sigui, tant Tots per Lloret com Junts Lloret aspiren a convertir-se en la força més votada el 28-M.
La ruptura socialista durant el mandat també ha deixat pas a diferents candidatures. Els regidors no adscrits que han format part del govern municipal es presenten sota les sigles d'Independents de la Selva (IdSELVA), amb Lara Torres al capdavant. El PSC ha apostat per trencar amb el desgavell de l'anterior mandat i fer punt i apart presentant una candidatura renovada, liderada per Adrià Lamelas. A més, un històric socialista, Joan Carles Amaya, va deixar el PSC el juny passat, crític amb l'elecció de Lamelas, i es presenta com a alcaldable per Més Progrés Lloret de Mar-Som Moviment d'Esquerres.
L'alcaldable del PSC afirma que presenten una proposta "sòlida i unida" que ha deixat enrere les discrepàncies viscudes durant els darrers quatre anys. I per demostrar aquest pas endavant, Lamelas situa la candidatura socialista com la palanca de canvi real per a Lloret de Mar: "Cal un canvi, cal empenta, dedicació i passió, i això és el representem".
La tercera força resultant de les eleccions del 2019 va ser Ciutadans i és l'únic partit que aposta pel mateix cap de llista per al 28-M: Jordi Hernández. Van obtenir quatre regidors. L'objectiu és, com a mínim, mantenir resultats però l'aspiració és guanyar pes dins la política lloretenca. Hernández defensa que són l'única proposta que pot liderar un canvi i posar punt final "a 20 anys de governs convergents". "Tenim experiència i tenim projecte", ha afirmat el candidat que remarca que preveu que aquesta carta de presentació prevalgui a nivell municipal i eviti la sagnia de vots que arrosseguen les sigles.
ERC, quarta força les darreres eleccions amb tres regidors, també aposta per renovar lideratge. Jordi Orobitg, que va entrar a l'ajuntament el 2011, va anunciar que no es presentaria com a alcaldable i Albert Ferrández encapçala el projecte per al mandat 2023-2027. El candidat, que es defineix com "un mestre dedicat a la política", tampoc és aliè al dia a dia municipal perquè ha estat regidor durant l'última legislatura i es va incorporar al projecte republicà de Lloret el 2015.
Ferrández ha concretat que també surten "a guanyar" i creu que els pot beneficiar ser l'únic espai polític sense fragmentació, en no presentar-se la CUP. "L'espai postconvergent està dividit, com el socialista i el de la dreta espanyola també perquè, a banda de Cs, es presenten el PPC, Vox i Valents", ha explicat el cap de llista que creu que ERC té ara una "oportunitat d'or" per convertir-se en la força més votada. L'alcaldable concreta que al capdavant d'ERC hi ha hagut "un relleu generacional però no d'idees".
Completaven el ple municipal, format per 21 regidors, Lloret en Comú Podem amb dos edils i Força Lloret, amb un. Els comuns també aposten per un nou lideratge, amb Frederic Guich de número 1, i el fins ara portaveu, Miguel Ernesto Gracia, tancant la candidatura. Força Lloret no es presenta. Completen les onze propostes que els lloretencs podran votar el 28 de maig el PP (Miguel Moreno), Vox (María José Hernando) i Valents (Demetrio Ollivas).
Impacte de la pandèmia o municipi "deixat"
Les formacions que han tingut responsabilitats de govern durant el darrer mandat han exposat que la gestió de l'impacte de la pandèmia i, sobretot, les conseqüències econòmiques que va tenir per a un municipi abocat al turisme van capgirar la legislatura, obligant a deixar en suspens o aparcats alguns dels grans projectes que volien desenvolupar entre els anys 2019 i 2023. Els partits de l'oposició, en canvi, sostenen que és una "excusa" i afirmen que Lloret de Mar "ha empitjorat" per culpa de la "deixadesa" dels dirigents locals.
Albert Robert (Tots per Lloret) subratlla que la covid-19 primer i la guerra d'Ucraïna després van "estroncar" el mandat: "Teníem unes previsions que no es van poder complir perquè va ser un cop molt fort al turisme i hi havia altres prioritats, com ara garantir el benestar dels veïns". Tot i això, defensa la feina feta i la capacitat que ha tingut la població, ara al final de la legislatura, d'atraure diners dels fons Next Generation que seran clau per al desenvolupament de la vila durant els pròxims quatre anys.
El cap de llista d'ERC també admet que no ha estat una legislatura fàcil però que, tot i això, se n'han sortit "prou bé" tenint en compte "totes les contingències". Ferrández posa com a exemple la capacitat d'empadronar i escolaritzar "en temps rècord" els refugiats ucraïnesos que van anar a Lloret de Mar: "Això no ho han viscut altres poblacions". "I el mandat ha acabat amb una pluja de milions dels fons europeus, que és importantíssim", afegeix el candidat.
A l'altra cara de la moneda s'hi situen els partits que no han governat, que sostenen que el municipi "està pitjor que fa quatre anys" i ho atribueixen a la manca de lideratge i de propostes. L'alcaldable de Junts Lloret, Jordi Martínez, afirma que l'anterior govern ha estat "trist i decebedor" i que això ha repercutit en aspectes cabdals, com ara la neteja i la seguretat.
Més contundent és el cap de llista de Cs: "El balanç és d'un suspès clar". Jordi Hernández afirma que el govern local ha fet servir la pandèmia "com a excusa" per emmascarar la manca de propostes i la "incompetència". "Lloret de Mar està deixat, no hi ha manteniment i això denota que hi ha hagut mala gestió", argumenta l'alcaldable.
El PSC, que en un primer moment sí que va estar al govern, evita entrar a valorar la gestió al detall però Adrià Lamelas sí que creu que l'estat actual de la població exigeix un rumb nou: "Cal no relaxar-se, ser més rigorosos i revertir la deixadesa que es pot veure".
Turisme i urbanisme
Entre els reptes de futur per a Lloret de Mar, els partits coincideixen a situar-hi la desestacionalització del turisme i una reforma urbanística que abasti, també, el passeig marítim i el nucli antic de la població. Les receptes per fer-ho, però, difereixen.
Mentre que ERC i Tots per Lloret aposten per potenciar el turisme de congressos i buscar fórmules per poder tenir un "gran auditori" a la població, altres formacions com Cs, Junts Lloret o el PSC advoquen per atraure grans esdeveniments o generar una agenda cultural potent repartida pel calendari perquè atreguin visitants més enllà dels mesos de la temporada d'estiu.
Una altra de les assignatures pendents que totes les formacions que concorren a les eleccions recullen és la necessitat de tirar endavant un nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que és el document que defineix el futur de la població a nivell urbanístic, les zones de creixement i la reordenació dels espais ja habitats, la superfície comercial i els equipaments.
