Comença el judici contra el zelador acusat de matar onze ancians a Olot

A la una de la tarda, Joan Vila s'ha assegut per primera vegada davant els nou membres del jurat popular que, al final del judici, seran els encarregats d'emetre el veredicte. Està previst que l'acusat declari a partir de les 4 de la tarda.

Al matí ha estat el torn de cadascun dels advocats -el fiscal, tres acusacions particulars, els responsables civils i la defensa- per detallar davant del jurat el seu relat dels fets. El fiscal, Enrique Barata, ha volgut desmentir la versió de la defensa, exercida pel lletrat Carles Monguilod, que sosté que Joan Vila patia una alteració psíquica i creia que estava "ajudant a morir" persones que patien.

"És l'autor de la mort d'onze persones, ancianes, indefenses, i sabia perfectament el que es feia", ha afirmat el fiscal, Enrique Barata, que afegeix que el zelador adoptava "totes les cauteles necessàries" per intentar ocultar els crims. "Si pensava que el que feia era bo, per què ho ocultava i destruïa proves?", ha qüestionat Barata.

Segons el fiscal, les conclusions pericials són "molt clares: no hi havia trastorn mental, sabia diferenciar perfectament el bé del mal i, per tant, sabia el que es feia".

Barata també ha explicat als membres del jurat popular que Joan Vila, que va admetre els crims, va actuar amb crueltat. "Aprofitava que eren persones que estaven indefenses i que es refiaven d'ell, perquè es prenien el que ell els subministrava perquè li tenien confiança", ha afirmat Barata.

El fiscal ha ressaltat que en els tres últims crims va actuar amb acarnissament perquè va passar d'utilitzar els còctels de barbitúrics o les injeccions d'insulina per matar les víctimes a fer-los ingerir lleixiu o àcid desincrustant. "Va provocar hores de patiment, van tenir sensació d'ofec, van vomitar sang i els va cremar l'esòfag", ha indicat l'acusació pública.

El ministeri fiscal, que demana una pena global de 194 anys de presó, ha explicat als membres del jurat que la pena màxima que complirà Joan Vila entre reixes és de 35 anys.

Les famílies volen "justícia"

Bona part de les famílies de les víctimes s'han personat com a acusació particular en el cas. Els lletrats Jaume Dalmau, Rafel Berga i Jordi Coma han explicat que "ningú" va demanar a Joan Vila que acabés amb la vida de cap dels interns. "Creiem fermament que Joan Vila ho va fer, no perquè percebés que els estava ajudant, sinó perquè va decidir que podia triar qui vivia i qui moria", ha afirmat el lletrat Jaume Dalmau.

Les acusacions també creuen que Vila "va anar agafant gust a matar" perquè cada vegada matava més sovint fins a arribar als últims crims, quan va matar les tres últimes víctimes "en poc menys d'una setmana".

Els lletrats Jaume Dalmau -que representa tres famílies- i Rafel Berga -que en representa cinc- demanen que el condemnin a 202 anys de presó pels onze crims. Jordi Coma, que representa la família d'una de les víctimes, demana 20 anys de presó.

Les acusacions neguen que es pugui aplicar un atenuant de confessió en nou dels crims, perquè quan es va "esfondrar" i va reconèixer que també havia matat més persones, el jutjat ja havia ordenat que s'exhumessin els cadàvers de les persones que havien mort en el seu torn al geriàtric per veure si també les havia matat.

Llibertat vigilada

El lletrat de la defensa, Carles Monguilod, reconeix els onze assassinats. "No hi ha dubte que són assassinats, això no ho discutim i el mateix Joan Vila ho ha reconegut", ha explicat Monguilod. El que sí que discuteix la defensa, és l'estat mental del zelador en el moment dels fets. Segons la defensa, Vila patia una alteració psíquica i no era conscient que el que feia no estava bé.

Per això, Monguilod demana que li apliquin un eximent complet i que el condemnin a màxim 20 anys de llibertat vigilada.

La Caritat, "cap control"

En el judici també compareix el geriàtric la Caritat com a responsable civil i podria assumir part de les indemnitzacions. Els lletrats de l'acusació particular han criticat que el geriàtric no tingués "cap control" sobre la farmaciola i els medicaments i que tots els treballadors -no només metges o infermers- poguessin accedir "lliure i il·limitadament" a l'armari de medicaments.