Han passat tretze anys d'ençà Rufus Wainwright va actuar per primera vegada en terres gironines. Aleshores ho va fer al Festival Jardins de Cap Roig cinc mesos després que morís la seva mare, un fet que el va trasbalsar profundament i dur-lo a presentar un espectacle gris, trist i melancòlic. Ahir, l'artista nascut a Nova York amb arrels canadenques, va trepitjar per segona vegada l'Auditori de Girona amb el seu humor i bon rotllo característic.
La demarcació de Girona s'ha convertit en terra de peregrinació per Wainwright i una segona llar. Aquí ha pogut retre homenatge a Judy Garland, a la seva mare, posar-se les botes menjant pernil (que diu el torna boig), presentar la segona òpera 'Hadrian' i, alhora, enamorar a un públic sempre entregat. Aquesta passada nit ha repassat extensament els temes més coneguts de la seva discografia incidint especialment en els àlbums Want I i Want II que ja han complert 22 anys.
Arrencant amb "Beauty Mark", l'artista va escalfar els assistents per desgranar seguidament "Love Affair" o "West Side Waltz", un tema amb tocs de jazz estrenat aquest febrer on ha volgut imaginar un Cole Porter composant sobre la Nova York actual, "una cançó amb jazz de l'antiga escola però amb lletra moderna que parla d'Amazon i Apple Stores" explicava.
Wainwright també va oferir als assistents una peça interpretada a la botiga de guitarres McCabe's que van donar lloc a un àlbum que només es pot comprar al seus concerts. "So Long, Marianne" (tema original de Leonard Cohen) va ser l'escollit d'un llarga durada que inclou un podcast de 10 hores publicat per Audible on Rufus conversa mentre condueix amb el seu terapeuta Mark Stafford de Montreal a Nova York.
"Art Teacher", "11:11", Girl, Go Ahead", "Paceful Afternoon", "Gay Messiah", "Poses", "Going to a Town", "Cigarettes and Chocolate Milk", són la resta de temes que va interpretar a banda d'una versió de "He Loved" present a la òpera Hadrian que ha musicat per un solo de guitarra i "Old Song", novetat de fa dos mesos.
El públic, que va esclatar en aplaudiments posant-se dempeus al finalitzar el concert, va aconseguir que Wainwright els regalés tres temes més; "Dinner at Eight", la sempre present versió de Leonard Cohen "Hallelujah" i rematant amb "Complainte de la Butte" que es pot escoltar als títols de crèdit de la pel·lícula Moulin Rouge de Baz Luhrmann.
