El jutjat ha desestimat el recurs presentat per l'Estat contra l'Ajuntament de Girona per declarar-se territori català lliure i sobirà. A la interlocutòria, el titular del contenciós administratiu Número 1 assegura que l'acord no té conseqüències jurídiques i que no va més enllà d'una declaració política d'intencions. Precisament, aquest és el mateix argument que va ser servir el magistrat per rebutjar els recursos que Llanos de Luna havia interposat prèviament contra dos ajuntaments gironins més: els de Celrà i Cassà de la Selva.
La moció que declarava Girona territori lliure es va votar al ple de desembre. La declaració va tirar endavant amb els 15 vots de l'equip de govern (de CiU), la CUP i ICV. El 10 de desembre passat, Girona es va convertir en la primera capital de demarcació que aprovava una moció declarant-se territori català lliure i sobirà. D'aquesta manera, la ciutat seguia l'estela dels més de 180 municipis catalans que, fins aleshores, havien donat recolzament a una declaració d'aquestes característiques.
La moció, que va portar la CUP al ple, també instava el Parlament a caminar per fer realitat l'estat propi. El text repassava, un per un, tots els greuges que ha patit el país per part del govern espanyol. Recollia que Catalunya viu un context nacional "d'excepció" i recordava, entre d'altres, la sentència contra l'Estatut, els atacs a al llengua i la immersió lingüística o el clam popular a favor de la independència, cristal·litzat en la manifestació de l'Onze de Setembre.
La moció va tirar endavant per majoria, amb els quinze vots que sumen l'equip de govern (de CiU), la CUP-Rcat i ICV. El PSC es va abstenir i el PP hi va votar en contra.
La reacció per part de l'Estat no es va fer esperar. La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, va portar la declaració al jutjat, com ja havia fet amb altres municipis que havien tirat endavant la moció.
La resposta per part del jutjat, però, ha estat idèntica a la que ja va rebre la delegada en casos com el de Celrà i Cassà de la Selva. El contenciós número 1 ha decidit aturar l'ofensiva de Llanos de Luna i ha desestimat el recurs que va interposar contra l'acord de l'Ajuntament de Girona.
Els mateixos arguments
De fet, a la interlocutòria, el magistrat fa servir els mateixos arguments que ja va utilitzar anteriorment en els casos de Celrà i Cassà. La resolució assegura que l'acord no té conseqüències jurídiques, perquè és una declaració política d'intencions, i per això estima els motius que li va presentar l'advocat del consistori per demanar que no acceptés les tesis de l'Estat.
"En aquest sentit, cal considerar que l'acord recorregut constitueix una declaració que, des del punt de vista del dret administratiu, no comporta de per si efecte jurídic concret que creï deures, obligacions o càrregues", indica la interlocutòria del jutjat contenciós. I hi afegeix: "És per això que cal considerar que no és fiscalitzable".
L'escrit del jutjat contenciós, doncs, desestima el recurs interposat per Llanos de Luna contra la declaració de l'ajuntament de declarar la ciutat territori lliure i sobirà. A més, també recull que no hi ha imposició de costes.
La resolució no és ferma i la Delegació de l'Estat a Catalunya hi pot interposar un recurs d'apel·lació. Això sí, pagant prèviament 50 euros al compte del jutjat. Si no hi ha moviments, la decisió del magistrat serà ferma.
Girona podrà seguir com a territori català lliure i sobirà
Així ho ha estimat un jutge al considerar que és una declaració d'intencions política
