El laboratori experimental de cria de musclos d'aigua dolça (nàiades) que el Consorci de l'Estany té a Porqueres (Pla de l'Estany) ha incorporat dues espècies més en perill d'extinció, l''Anodonta anatina' i la 'Potomida littoralis'. Aquesta última està tècnicament extinta amb només sis exemplars dispersos a la zona de l'estany i recs.
Des que el 2010 es va posar en marxa, s'han fet avenços importants com és aconseguir "infectar" peixos autòctons amb les larves d'aquests dos musclos esmentats. Faltarà veure si neixen exemplars per després de fer-los créixer en captivitat. L'espai natural de l'Estany de Banyoles és un punt estratègic ja que concentra quatre de les cinc espècies que hi ha a Catalunya. El Consorci de l'Estany ha començat aquest 2013 una nova línia de treball centrada en dues noves espècies de nàiades, que s'afegeixen a les dues que ja són objecte d'estudi des de fa tres anys ('Unio mancus' i 'Unio ravoisieri'). L'estany de Banyoles és un dels llocs amb major biodiversitat de Catalunya i de la península ibèrica pel que fa a aquest grup d'animals protegits per la normativa europea i catalana, ja que hi ha representades quatre de les cinc espècies presents en l'àmbit català.
El problema que hi ha és que les poblacions són molt reduïdes, envellides i sense exemplars joves, fins al punt que si no es fan repoblacions podrien extingir-se. El cas més alarmant és el de la 'Potomida littoralis', que només compta amb sis exemplars a la zona de l'estany i recs de Banyoles. "Són molt pocs i estan dispersos i per tant es pot dir que la població està funcionalment extinta, és a dir, que acabarà desapareixen si no hi fem res", explica Miquel Campos, el coordinador tècnic del projecte. Per tal que una població es consideri viable cal que hi hagi entre 50 i 100 individus per metre quadrat en zones concretes.
L'altra espècie que també s'ha començat a estudiar aquest any és l''Anodonta anatina', que compta amb uns 50 exemplars, la majoria exemplars envellits. Aquest animal pot arribar a viure uns 40 anys i té un paper primordial per a la neteja i purificació de l'aigua. Un sol exemplar és capaç de filtrar fins a 20 litres per dia.
Aconseguir "infectar" peixos autòctons
Una de les peculiaritats d'aquest musclo d'aigua dolça és que necessita peixos autòctons per a la seva reproducció. D'aquí que el projecte estigui estretament relacionat amb les actuacions de control dels peixos exòtics invasors de l'Estany de Banyoles, que a més d'haver provocat la pèrdua de les poblacions dels peixos autòctons (barb i la bagre, necessaris per la reproducció de les nàiades) són també autèntics depredadors dels musclos d'aigua dolça petits.
La reproducció de les nàiades és un procés complex que passa per diferents fases. Comença amb una femella amb òvuls fecundats per un mascle, que es transformen amb larves i que posteriorment són alliberades -en poden produir milers- durant la primavera i l'estiu. Aquestes larves són microscòpiques i necessiten" infectar" un peix perquè durant 20 dies es converteixi en una nova nàiade juvenil que acabarà alliberant-se del peix i caient al sediment. Aquest petit musclo té una mida d'uns tres quarts de mil·límetre -similar al cap d'una agulla- i queda dipositat al sediment. Durant cinc anys anirà creixent fins que sigui prou madur per reproduir-se.
Tot aquest procés de reproducció, pioner a nivell d'Europa, és el que s'està fent al laboratori de cria de Porqueres. Des del Consorci de l'Estany, però, subratllen que l'objectiu final és aconseguir fer créixer nàiades en captivitat per després poder-les alliberar al medi natural i que segueixin el seu curs. Abans, però, cal que tinguin una mida suficient perquè puguin ser viables i no siguin una presa fàcil per als seus depredadors, sobretot els peixos exòtics. Es calcula que poden crèixer un centímetre per any aproximadament.
Unes instal·lacions ampliades
Les instal·lacions compten amb un mòdul prefabricat amb aquaris i dipòsits d'aigua on hi ha els peixos autòctons i les cries de musclos mentre que a fora hi ha uns tancs on s'acumula l'aigua. Una canonada d'uns 500 metres porta l'aigua directament des de l'estany, que conté els nutrients que necessiten per viure i créixer.
Per poder incorporar les dues noves espècies, ha calgut construir un nou canal de reg, millorar el sistema de bombeig de l'aigua de l'estany fins al laboratori i construir un nou safareig. També s'han millorat les connexions elèctriques i s'han fet unes cobertes de tela perquè facin ombra. Tot això ha estat possible gràcies a l'aportació econòmica que ha fet la Diputació de Girona i l'Obra Social 'la Caixa', de prop de 21.000 euros. Les obres han anat a càrrec d'una brigada del Centre Ocupacional i Especial de Treball (COIET) de Banyoles, que treballa amb persones amb risc d'exclusió social.
El laboratori de nàiades de Porqueres acull dues noves espècies
Ambdós es troben en perill d'extinció i s'estudiaran per fer repoblacions en un futur
