L’artista Aramis Justiz exposa el conjunt de 13 peces escultòriques de gran format, Com la vida mateixa, a l’aire lliure, al Parc dels Estanys de Platja d’Aro, de l’11 de març al 25 de juny d’enguany. Inauguració el proper dissabte 11 de març (12 h · mirador del riu Ridaura) amb un recorregut guiat a càrrec de l’artista.
La mostra es podrà visitar cada dia, coincidint amb l’horari general d’obertura del parc al públic (març-maig 8-18 h · juny 7-21 h). Organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, l’exposició forma part del cicle anual 2023 d’arts plàstiques al municipi, que justament s’inicia amb aquesta primera proposta.
La nova mostra al Parc dels Estanys dona continuïtat al projecte iniciat el 2014 per eixamplar els espais expositius municipals per apropar-los a un públic més ampli, fins a aquest espai urbà de 150.000 m2 d'atractiu ciutadà, turístic i naturalista, inaugurat l’octubre de 2012, i que l’any passat va estrena estrenar ampliació, on hi són compatibles la visita pedagògica amb una diversitat biològica que recupera els hàbitats i els ambients originals de la zona.
Prèviament hi ha exposat Emili Armengol, Alberto Gómez Ascaso, Jaume Roser, Medina-Campeny, Bonaventura Ansón, Josep Canals, Pedro Jordán, Clemente Ochoa, Rosa Serra, Manel Àlvarez, José Luís Pascual i Marzo-Mart, Carles Bros, Angel Camino, Martí Rom, Santiago Gimeno, Josep Coll i Torrent Pagès. De cadascun en resta com a testimoni permanent, una peça instal·lada al mateix parc com a part del Fons Municipal d’Art, esdevenint complement de les dues mostres temporals anuals.
L’Ajuntament proposa un calendari expositiu per a 2023 amb vuit propostes en tres espais. El Parc dels Estanys de Platja d’Aro acull dues mostres d’escultura de gran format: primer l’actual d’Aramis Justiz que obre el conjunt anual, i a qui prendrà el relleu Dolors Puigdemont (del 8 de juliol de 2023 al 18 de febrer de 2024), que alhora també exposarà escultura, dibuix i instal·lacions a les sales d’art de la Masia Bas de Platja d’Aro (del 8 de juliol a l’11 de setembre).
També a la Masia Bas, però en els seus jardins exteriors s’hi podrà veure a la tardor la instal·lació-exposició de les obres guanyadores i finalistes del 10è Concurs internacional de fotografia Educant La Mirada. El Castell de Benedormiens de Castell d’Aro acollirà primer dues col·lectives: Piramidón (del 18 de març a l’1 de maig) i la Mostra de Tapís (del 20 de maig al 27 de juny); i tot seguit simultàniament les propostes de pintura, dibuix i escultura de Jordi Amagat i Pep Admetlla (de l’1 de juliol a l’1 d’octubre) i l’homenatge al pintor José Guillén (del 7 d’octubre al 19 de novembre).
De la mostra i de l’artista escriu Lluís Jou i Mirabent: “Aramis Justiz és un escultor nascut a l’Havana l’any 1964, treballa materials diversos: la pedra, el marbre, la fusta, el metall i el ferro; i ho fa sempre, aquest és un dels seus mèrits, per talla directa, tant se val que sigui el marbre, que poleix, com el ferro, que a vegades pigmenta amb colors vius.
La seva tècnica és acurada. Del segle XX assumeix la multiplicitat de materials, a vegades conjugats entre ells; l’estilització de les formes; una certa abstracció que mai no abandona del tot la figuració. Pren de la llarga i rica tradició escultòrica de la cultura compartida entre els seus dos mars, les tècniques de l’extracció o l’addició, segons el material que treballa. Li interessen els volums i les formes més que imatges i figures i, tot i que sembla no cercar ni el decorativisme ni la monumentalitat, cada una de les seves obres es pot entendre com a projectada per a ser exhibida a l’aire lliure, millor en gran format. Sempre, en qui la contempli, inspirarà serenitat i calma i obrirà curiositat”.
Encara hi afegeix: “Què ens mostra Aramis Justiz en les seves escultures? Formes suaus, en ferro o en pedra, aconduïdes per títols poètics que ens suggereix l’artista, ens duen a imaginar-hi aus, onades, cops de vent, peixos, arbres, gent dansant o acaronant-se.
També, a vegades, pretenen perpetuar contorsions fugisseres o posar forma a grans interrogants: què és l’espai, el temps, la vida, l’ésser?... Les escultures de Justiz exigeixen distància i temps per a contemplar-les, és igual quin en sigui el format. Distància per visionar-les amb l’angle adequat, i temps per resseguir-ne la forma, escatir-ne el sentit, valorar-ne la tècnica.
Per això val la pena endinsar-se en cada una de les peces que ens mostra, encara que potser puguem tenir la temptació de titllar-les de repetitives. Feu-ho i mireu-les: veureu que no ho són. Jugueu a imaginar-les en formats diversos. En petit, poden ser joies; en format mitjà, peces de decoració per una llar o de contemplació en un museu; en format gran, monuments públics; més grans encara, fites en ple paisatge”.
