La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, assegura que la Generalitat jugarà un paper "determinant" en la subhasta de parcs eòlics posterior a l'aprovació dels POEM i defensa el parc eòlic marí experimental que impulsa el Govern com a eina per estudiar-ne els efectes abans no s'instal·lin els molins.
La previsió és que aquest projecte estigui en marxa entre el 2025 i el 2026. En una reunió de treball a Castelló d'Empúries amb els alcaldes afectats, Jordà ha remarcat que el plans d'ordenació de l'espai marítim han reduït molt respecte de les previsions inicial. "Al 2020 eren gairebé 1.000 quilòmetres quadrats", ha dit Jordà. També ha insistit que abans del 2030 "no hi haurà res" instal·lat.
A la trobada d'avui a Castelló d'Empúries (Alt Empordà), els alcaldes han demanat empara a la Generalitat i li han mostrat la seva preocupació per les possibles afectacions sobre els ecosistemes.
La consellera ha insistit que, a hores d'ara, el que hi ha és un "mapa" molt reduït respecte del que hi havia en uns inicis". "Aquí vull recalcar que el Govern l'any 2020 va realitzar diverses aportacions i fruit d'això en surt el dibuix que hi ha sobre la taula", ha dit. Jordà també ha dit que s'han posat a disposició dels alcaldes però que, al final, aquestes decisions són "unilaterals del ministeri". Per tant, ha dit, el que ha de fer el Govern és informar el territori i "condicionar en tot el que puguem en el moment que arribi la subhasta".
"Ja vam advertir la ministra que volíem jugar un paper determinant al territori", ha dit. Per definir aquesta estratègia, s'han emplaçat a una nova reunió amb els alcaldes dels vuit municipis afectats: Roses, l'Escala, Cadaqués, Sant Pere Pescador, Castelló d'Empúries, Pals, Torroella de Montgrí i Begur.
D'altra banda, ha defensat el projecte de plataforma d'assaig anunciada fa uns dies i que es canalitza a través de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Jordà ha explicat que s'han presentat a una convocatòria estatal per aconseguir finançament però que, si no n'obtenen, la faran igualment.
Estudiar els efectes d'aquesta tecnologia
En aquest sentit, ha remarcat que el projecte ha de servir per estudiar els efectes que aquest tipus de tecnologies poden tenir sobre el medi marí i també per provar uns sistemes que es troben en una fase molt inicial d'experimentació encara. "Ens servirà per tenir més informació i si diu que malmet, nosaltres hi serem ferms i recorrerem si cal a Europa", ha insistit.
Jordà també ha dit que preveuen que el projecte estigui en marxa entre el 2025 i el 2026. Molt abans, ha afirmat, que hi hagi cap dels parcs projectats instal·lat. Amb tot, Jordà ha dit fan front comú amb els alcaldes perquè cal fer la transició energètica.
Els alcaldes, preocupats
Per la seva banda, l'alcalde de Sant Pere Pescador i portaveu dels alcaldes afectats, Agustí Badosa, ha admès que els municipis de la badia de Roses estan preocupats pels efectes que poden tenir aquestes infraestructures en el medi i els ecosistemes empordanesos.
En aquest sentit, ha celebrat que la proposta final hagi reduït significativament la proposta inicial (de 1.000 quilòmetres quadrats als 250) i sobre el projecte que impulsa el Govern, Badosa ha dit que ho valoren com una eina per aconseguir "informació" i veure'n els efectes. "En el cas pitjor que sortissin impactes, entendríem que es pogués incidir en la licitació que ha de fer el ministeri de Transició", ha afegit.
Protesta a l'exterior
Mentre a l'interior de l'Ajuntament els alcaldes i la consellera es reunien, a fora una desena d'activistes de la plataforma contrària als parcs eòlics marins es manifestaven. A la sortida, Jordà si ha acostat i hi ha intercanviat posicions.
El Consell de Ministres va aprovar dimarts els POEM, que inclouen uns 250 quilòmetres quadrats del golf de Roses com a única zona de Catalunya on es podran instal·lar parcs eòlics marins. El document fa una zonificació de l'àmbit marí i defineix els seus usos.
