El programa, que ha comptat amb la participació de tècnics d'immigració del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, incloïa com a objectiu millorar els resultats acadèmics, la seva integració en relació amb els altres alumnes i també el contacte amb les famílies. Els professors van detectar que les noies tenien problemes per poder anar d'excursió en les sortides que feia el centre, especialment si suposava passar la nit fora de casa, i aquest va ser el punt de partida.
L'equip de mestres que hi ha treballat dóna per assolits els objectius que es van fixar l'any passat, si bé una part dels resultats encara no es poden veure ni quantificar. Entre els "petits èxits" aconseguits, explica l'impulsor de la iniciativa i director del centre, Albert Aparicio, hi ha que una alumne de 4t d'ESO va estar quatre dies a Berlín, un fet inimaginable fa un temps enrere per les reticències de les famílies. Aquesta problemàtica no existia amb els nois d'origen marroquí, que a més participen en activitats esportives i tenen un major contacte amb la resta d'estudiants. Per això, el programa es va concentrar en les noies.
El punt de partida va ser intentar fer veure als pares la vessant educativa i social d'una sortida organitzada pel centre. Després, es van anar marcant altres objectius com ara millorar el seu rendiment escolar -les noies tenien dificultats per arribar a Batxillerat-, la seva integració i relació amb els altres i reforçar el contacte amb les famílies. El programa ha comptat amb la participació de dos mediadors que formen part del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració de l'Alt Empordà, Abdesselam Loukan, Ouafae Acharki i Laia Albareda, que han treballat amb l'equip de professors.
Entre les activitats que s'han dut a terme, destaquen les xerrades amb les famílies, entrevistes individuals amb les alumnes i una trobada amb tots els estudiants de primer d'ESO per parlar de la cultura marroquina. Finalment, van convidar una professora d'universitat d'origen marroquí perquè parlés de la seva experiència en positiu. "Els va explicar fins a on es pot arribar amb esforç, que cal tenir expectatives altes perquè ho poden fer i la importància de la llengua", assenyala Aparicio.
Un col·lectiu amb unes problemàtiques concretes
Concretament, el programa s'ha concentrat en nou noies (el centre té 230 estudiants, dels quals set són nois d'origen marroquí), la majoria de les quals van entrar al sistema educatiu català a segon o tercer d'ESO. No parlaven català ni comprenien la llengua però van poder-se formar a l'aula d'acollida que té el centre, una eina indispensable, segons el director, per facilitar la seva integració. "Ara s'expressen molt bé en català, sobretot en l'àmbit col·loquial, però cal treballar en els usos més formals", explica Aparicio.
Precisament les dificultats amb la llengua era un dels entrebancs per a la seva integració, ja que van veure que al pati només parlaven amb àrab amb les altres noies marroquines. Després del programa, han demostrat tenir una actitud "més oberta" envers els altres companys, que també han canviat la seva percepció. "Han vist una actitud més acollidora per part de l'Institut i les famílies també tenen més confiança amb el centre", assenyala Aparicio. Un altre aspecte a destacar és que les joves demostren més seguretat i expressen els objectius que volen assolir en veu alta, un fet que abans del programa no es donava. La millora en els resultats acadèmics, però, s'haurà de veure més a mitjà termini.
