Les obres de la plaça Espanya davant l'estació de Renfe a Girona segueixen encara pendents d'iniciar-se a l'espera que ADIF emprengui els treballs després d'un acord assolit l'estiu de l'any passat on es va pactar el canvi de titularitat dels terrenys i de que l'operadora del servei ferroviari es faria càrrec d'unes obres xifrades en 2,1 milions d'euros (MEUR).
A dia d'avui tot segueix parat i es llencen les culpes entre l'Ajuntament, ADIF i l'Estat mentre el més calent segueix a l'aigüera. El regidor d'Urbanisme del consistori, Lluís Martí, demana que es passi "de les paraules als fets" en declaracions a El Punt Avui, mentre que la candidata socialista a l'Ajuntament, Sílvia Paneque, reclama "lleialtat institucional".
El projecte de reforma de la plaça es va presentar oficialment en societat el desembre del 2017. La intenció pel que fa relació amb l’espai públic, es va idear un pla que prioritzés la conversió de la plaça en un espai diàfan, ampli i accessible, flexible i apte per a diferents usos, i que tingués el carrer de Barcelona com a eix vertebrador de la zona, fent que la plaça es convertís d’alguna manera en el vestíbul de l’estació des de l’Eixample.
El projecte pretén aprofitar les actuacions que es duguin a terme per transformar la “carretera” de Barcelona en el “carrer” de Barcelona, ampliant les voreres, reduint la calçada i millorant l’enllumenat, el mobiliari i la vegetació. També es vol reservar a la plaça un espai per a una zona d’esbarjo per a veïns i viatgers i es vol millorar la connexió del carril bici fins a aquest punt des del nord, des del sud i des de l’Eixample.
Un aspecte a destacar de la reforma és la proposta de convertir el carrer de Bailén en un carrer exclusiu per a vianants, deixant pas només a vehicles de serveis i de veïns per accedir als guals.
Pel que fa al paisatge urbà, el projecte incorpora la voluntat de millora de la cohesió urbana i social en aquest punt de la ciutat. La integració de la perspectiva de gènere en el disseny de l’espai i el treball paisatgístic i formal de les voreres i del vial perquè es creï una experiència de carrer i no de carretera són els dos punts clau d’aquest àmbit.
Sobre la mobilitat urbana, la reforma de la plaça prioritza l’augment de la seguretat en aquest espai. Es preveu l’eliminació d’un punt negre de sinistralitat a la ciutat, localitzat en el gir a l’esquerra del carrer de Barcelona cap a l’estació, aproximadament a l’altura del carrer de Tomàs de Lorenzana. A més, l’ampliació prevista de les voreres farà disminuir el flux de vehicles del tram del carrer de Barcelona comprès entre la plaça del Marquès de Camps i el carrer d’Emili Grahit.
Es planteja una ordenació viària versàtil, que pugui permetre canvis en el temps i modificacions temporals amb motiu d’obres i altres urgències. La intermodalitat també és un aspecte que es té en compte, ja que es mantindrien els aparcaments de Girocleta i de bicicletes, es disposaria d’una parada de bus urbà àmplia i hi hauria dues zones per accedir amb vehicles per encotxar i desencotxar (accés des del nord a la zona de davant del Tren d'Alta Velocitat (TAV) i accés des del sud a la zona de plaça Espanya). La linealitat del nou disseny evitaria la creació d’espais que afavorissin els estacionaments indeguts i les dobles fileres.
El projecte proposa un espai per a vianants ampli i garantir l’itinerari natural de la plaça cap a l’Eixample d’una forma directa, segura i còmoda, connectant amb el carrer de Tomàs de Lorenzana i amb la plaça del Poeta Marquina.
