La Generalitat obliga l'Ajuntament de Pals a tornar a tramitar el vial Nord "perquè pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient". Acció Climàtica rebutja que, a l'hora de modificar el pla general per dibuixar-hi el nou vial, el consistori no sotmetés el projecte a una avaluació ambiental acurada i optés per simplificar el procés.
Per això, el Departament ha emès una resolució que obliga l'Ajuntament a fer marxa enrere, analitzar millor l'afectació del vial i complementar-ho amb informes que en justifiquin més la necessitat. La plataforma Salvem la Platja de Pals, que s'oposa al projecte, celebra la resolució. Els ecologistes critiquen que el vial, que enllaçaria les platges amb la C-31, "com a molt faria servei uns dies d'agost".
L'Ajuntament de Pals (Baix Empordà), que no ha volgut fer declaracions, va aprovar inicialment la modificació del Pla General del sistema viari a la platja de Pals el 26 de maig. Ho va fer per poder construir el vial Nord, una carretera que connectaria la zona de la platja del Grau amb la C-31, travessant camps, pinedes i arrossars que els ecologistes insisteixen a dir que tenen un "alt valor ambiental". L'expedient d'aquesta modificació es va sotmetre a informació pública durant 45 dies; un procés que ara la Generalitat descarta i obliga a iniciar-ne un de nou.
La directora territorial d’Acció Climàtica, Elisabet Sánchez, ha emès una resolució perquè la modificació del Pla General de Pals se sotmeti a avaluació ambiental estratègica ordinària. Aquesta resolució obliga a l’Ajuntament a aturar el tràmit aprovat inicialment, que s’havia fet a través d'una avaluació simplificada, i a redactar una nova modificació amb una avaluació més àmplia. S'hauran de definir les actuacions necessàries per construir el vial, les alternatives i avaluar també si la connexió és necessària per alleugerir el trànsit de la carretera existent.
La resolució arriba després que el 4 d’octubre, els tècnics del Parc Natural del Montgrí i els de Medi Natural i Biodiversitat del Departament informessin desfavorablement sobre la modificació del Pla General. Les conclusions ja apuntaven que s'hauria de sotmetre a una avaluació ambiental més exhaustiva pel seu impacte ambiental i que calia justificar millor la necessitat del nou vial.
També demanava aprofundir en les alternatives i estudiar l’afectació sobre la connectivitat en relació amb el Parc Natural, la Reserva Natural dels Aiguamolls del Baix Ter i les espècies protegides (algunes de les quals es troben en perill d’extinció, com el turó europeu o la tortuga d’estany), així com altres amfibis, rèptils, ocells com l’òliba, la polla d’aigua, el pit-roig i mamífers com l’eriçó.
A més, Acció Climàtica també ha tingut en compte l'informe desfavorable emès per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que considera que "no es pot admetre la traça del vial proposat intercepta la massa d’aigua dels aiguamolls i les Basses d’en Coll" i que el traçat alternatiu "ocupa terrenys inundables en episodis de desbordament del riu, a més d'una zona de flux preferent i la zona inundable del domini públic hidràulic".
Vial Nord
El traçat del nou vial d'accés nord proposat per l'Ajuntament de Pals travessaria espais com l’estany del Vernegar, que des de Salvem la Platja de Pals reivindiquen com "un fràgil ecosistema de zona humida". Més al sud, passaria per un sector agrícola ("connector ecològic, eix conflictiu per a la connectivitat", segons el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines) i per l’àrea forestal de Rodors Nord, hàbitat d’interès comunitari prioritari de pineda sobre dunes.
Si la construcció de la infraestructura tira endavant, completaria dues fases prèvies del vial que ja s'han construït. La segona, acabada d'executar el 2013, va quedar tallada just abans de començar el corredor biològic, les pinedes de Rodors Nord i els arrossars i, actualment, connecta amb un camí asfaltat que també condueix a la platja.
El president de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, sosté que "no és necessari perquè la zona està pràcticament buida tot l'any" a causa dels pocs habitatges de primera residència que hi ha. En aquesta línia, considera que "no és justificable el vial Nord, ni molt menys el traçat que proposa l'ajuntament de Pals" i que "s'hauria de descartar la construcció o, si més no, allunyar-la de l'estany del Vernegar".
La lluita ve de lluny
La plataforma ecologista continua insistint en què cal actualitzar el Pla General del municipi –vigent des del 1986 i un dels més antics de Catalunya– per definir els usos dels terrenys. Aquest ja preveia construir el vial Nord per accedir a una marina residencial similar a la d’Empuriabrava; de 462 hectàrees, amb una capacitat per a 6.000 persones i un port nàutic amb 2.000 amarradors. Tanmateix, va quedar aturat per les sentències del Tribunal Superior de Justícia (1990) i del Tribunal Suprem (1996), que requerien a l’ajuntament modificar el planejament per protegir l’estany del Vernegar.
Segons detalla el president de Salvem la Platja de Pals, "la Llei d'espais naturals determina que les zones humides de Catalunya com l’estany del Vernegar han de ser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i degradació". Per això, Bosch està convençut que "l’ajuntament hauria d’allunyar aquesta infraestructura de l’estany", que des de la plataforma perceben com "el primer pas per urbanitzar la zona forestal de Rodors a la platja de Pals".
Per la seva banda, la regidora i portaveu del PSC a l'Ajuntament de Pals, Marisol Perea, afirma que la seva formació s'oposa des de fa anys al nou vial perquè "mai s'ha donat un motiu concret ni beneficiós pel poble i afecta molt el medi ambient perquè està molt a prop del Parc Natural". A més, denuncia que, tampoc "no s'ha fet cap estudi sobre l'impacte econòmic que pot tenir el vial pel establiments comercials dels masos a l'avinguda Mediterrània".
Incloure l'estany al Parc Natural
Un dels objectius dels ecologistes és aconseguir que s'ampliï el Parc Natural per incloure-hi l'estany del Vernegar i protegir-lo. El president de la federació SOS Costa Brava, Sergi Nuss, explica que és important perquè segons l'Informe de l'Estat de la Natura del 2020, "les zones humides són precisament els tipus d'ecosistemes que més s'han degradat i reduït a Catalunya els últims 30 anys" i afirma que "s'hauria de garantir la conservació dels que queden".
El 2016, el Parlament ja va aprovar una resolució en aquesta línia que instava el Govern a "iniciar els tràmits necessaris per a protegir el sector de Rodors a la platja de Pals, ampliant la zona del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i adoptar mesures per protegir les dunes i pinedes a tocar del mar".
L’any següent, el Síndic de Greuges va emetre una resolució en la mateixa línia i en la qual advertia que s’ha de preservar l’hàbitat de Rodors Nord perquè un paratge com aquest "només es troba en quatre localitzacions a tot Catalunya", així com l’estany el Vernegar i els Jonquers.
