Mariano Pensotti porta a Temporada Alta 'Los años', una història dual i simultània sobre el pas del temps

L'espectacle divideix en dos l'escenari per narrar alhora la vida d'un arquitecte amb 30 anys i amb 60

El pas del temps és "pràcticament una obsessió" per al director i dramaturg argentí Mariano Pensotti. És, també, el fil conductor de l'espectacle 'Los años', que arriba aquest cap de setmana al festival Temporada Alta.

La proposta divideix en dos l'escenari, un recurs més habitual en cine, per explicar de manera simultània la vida d'un arquitecte en dos períodes concrets: l'any 2020 quan té 30 anys i el 2050, amb 60. I a aquesta dualitat s'hi afegeix una tercera pota, que és un documental que va fer de jove recollint la vida d'un nen que viu sol en un barri deprimit de Buenos Aires. Amb aquest plantejament, Pensotti aborda les expectatives, el record, les utopies i els retrobaments.

En Manuel de 30 anys i en Manuel de 60 conviuen a l'escenari. Entremig, han passat tres dècades. 'Los años' tracta sobre les expectatives de futur i sobre la recreació del record. El seu director i dramaturg, Mariano Pensotti, ha explicat que és una obra "bastant peculiar" perquè, a diferència d'altres propostes (algunes de les quals també van passar per Temporada Alta), deixa enrere la "multitud de petites històries" per centrar-se en una sola i de manera lineal: "És un personatge en dos moments diferents de la seva vida".

I una altra peculiaritat és que "pensa en la idea de futur". El mateix Pensotti reconeix que potser és perquè va parir l'obra durant el pandèmia, quan semblava que "no hi hauria futur": "La idea de pensar en què es transforma una persona al llarg del temps, el futur de les ciutats que habitem i com serà recordat el present des del futur. És un dels conceptes que m'obsessionen". Una primera versió, abans de l'impacte de la covid-19, situava el Manuel dels 60 a l'actualitat però la versió final situa l'arquitecte als 30 anys al 2020 i, per tant, el personatge de 60 viu al 2050.

L'escenografia està dividida en dos i es veuen alhora "el jove i el vell", i a tot plegat s'hi suma un tercer element: un documental que l'arquitecte va fer quan en tenia 30. Segons ha exposat Pensotti, el protagonista tenia la idea de fer un reportatge sobre els edificis de Buenos Aires que són còpies "deformes" d'edificacions europees, una mica amb aquesta idea "fallida" de construcció d'Argentina com a una "utopia". En el procés, però, es troba un nen d'uns vuit o nou anys sol, sense família, i vivint en un edifici semiabandonat d'una zona molt pobra de la ciutat: "Comença a seguir-lo, intenta ajudar-lo i acaba fent aquest documental sobre el noi, en comptes de sobre els edificis".

30 anys més tard, l'arquitecte torna a Buenos Aires i intenta esbrinar què va passar amb aquell nen. Fragments del documental surten també a escena amb l'objectiu que els espectadors puguin fer "d'editors" i donin significant a tot allò que estan veient a l'escenari: el protagonista de jove, de gran i el diàleg amb la projecció.

Pensotti va desembarcar per primer cop a Temporada Alta l'any 2007 i, des d'aleshores, hi ha anat tornant amb diferents muntatges. Un vincle que també té amb altres circuits europeus perquè, de fet, 'Los años' s'ha estrenat a Europa però encara no ho ha fet a Argentina, on arribarà al febrer.

El creador també ha reflexionat, durant la roda de premsa de presentació de l'obra, sobre la situació actual de la cultura a Argentina: "Pensar en el futur, i sobretot pensar en el futur vivint a Buenos Aires, implica cert grau de pessimisme, però jo soc bastant optimista en moltes coses". I aquí és on remarca l'impuls de la creació "no gràcies a la misèria, sinó malgrat els obstacles i la manca de recolzament". Després d'un període de "cert estancament", Mariano Pensotti defensa que hi ha un impuls nou de l'escena amb noves propostes: "En els darreres temps hi ha hagut un ressorgiment molt interessant, amb treballs absolutament diversos i amb una matriu molt similar, que són creacions col·lectives.

'Los años' es podrà veure aquest dissabte i diumenge al Canal de Salt (Gironès) de la mà dels intèrprets Mara Bestelli, Bárbara Masso, Paco Gorriz, Javier Lorenzo i Julian Keck.