El PSC diu que no es pot soterrar la via del tren a Girona ''sense parlar abans amb els veïns''

Lamuà critica que ERC vulgui emprendre les obres sense "pactar-ho abans"

ERC i Bildu han demanat al Senat que l’Estat soterri les vies del tren al seu pas per Girona, però el diputat socialista al Congrés, Marc Lamuà, ha contestat que "això no es pot fer sense haver parlat i haver-ho acordat amb els veïns". El diputat dels socialistes ha explicat que l’estació del Tren d’Alta Velocitat al centre de Girona va ser un encert, però també ha afegit que les obres van significar "molts sacrificis assumits pel teixit econòmic i la gent que viu ens els barris on passen les línies del tren".

Per això, ha argumentat que "el moment, el projecte i, fins i tot, debatre si ara és moment de fer-ho han de pactar-se amb els veïns de Girona". El socialista s’ha mostrat perplex que ERC vulgui portar a terme "unes grans obres al mig de Girona sense pactar-ho a l’àmbit municipal abans, de cop i volta, i sense ser consensuat a Girona, primer".

Les obres del TAV varen acabar aquest mateix any amb l’últim arranjament a Plaça Europa. Els socialistes consideren que la petició d’ERC de soterrar les vies no pot ser feta per cap altra porta que no sigui la del Ple de l’Ajuntament de Girona. "Això són unes obres que podrien tenir afectacions profundíssimes en la vida de moltíssimes persones, en la mobilitat de la ciutat, en les oportunitats del teixit econòmic en un moment econòmic gens fàcil: és obvi que la iniciativa d’un senador d’ERC hauria d’haver tingut en compte això i actuar d’acord amb els grans acords. ERC ha tirat pel dret i no és una bona opció".

Marc Lamuà també ha demanat prudència davant la petició d’ERC al Senat referent a les plantes buides del TAV. "Hi ha d’haver un diàleg profund a l’Ajuntament de Girona sobre l’interès de la ciutat al voltant dels espais soterrats entre l’estació de bus i les andanes del tren". "Demanar a la directa a l’Estat que sigui qui les adeqüi, tal com fa ERC al Senat, deixa poc espai a l’Ajuntament per poder participar en la gestió dels nous aparcaments i crec que la possibilitat pot ser interessant", ha explicat Lamuà.

"És a dir, que així no es fan les coses, els acords polítics, on cada institució defensa el seu paper, es fan de veritat, es busquen coincidències i es troba la millor manera de col·laborar i fer possible una obra que tindrà un cost i que també pot suposar beneficis diferents. ERC es despenja, ara, i diu que ho faci tot l’Estat", ha afegit. "Home, crec que el govern de l’Ajuntament hi hauria de voler tenir un paper, acordar papers i ser-hi a les oportunitats que hi hagi de futur", ha conclòs.

Aquestes peticions i altres sobre les ciutats de Girona i de Figueres les ha inclòs el senador Jordi Martí en una moció que ha entrat en nom d’ERC i de Bildu al Senat. Entre aquestes peticions hi ha també que en la cessió de l’Arxiu Històric de Girona hi hagi "prèvia taxació de les propietats". Marc Lamuà ha explicat que el passat 10 de novembre, els representants d’ERC a l’Ajuntament de Girona varen dir que ja havien arribat a un acord amb la fórmula per a la cessió de l’arxiu i que la taxació ja s’havia fet fa tretze anys i que, en tenir un valor molt similar, es procedia a avançar que l’Ajuntament cedeixi el solar de Fontajau i l’Estat, l’antic convent de Sant Josep. "Fa una setmana, ERC diu que hi ha principi d’acord per avançar de debò i set dies més tard torna a l’objecte inicial de controvèrsia al voltant de la taxació. Es fa difícil d’entendre".

"D’altra banda, hi ha desenes de municipis catalans que han demanat la cessió de pisos de la Sareb i, en part, ja han estat cedits: des del 2012 fins a 1.720 pisos. ERC ara demana això mateix al Senat, quan hauria de demanar al govern de l’Ajuntament que ho gestioni", ha explicat Marc Lamuà. Efectivament, hi ha altres Ajuntaments a les comarques gironines que s’han beneficiat ja de la cessió d’aquests habitatges, com Blanes i Llagostera. "La gestió política requereix diàleg i acord. En canvi, les proclames on hi ha demandes de moltes coses barrejades, contribueixen poc a la negociació. El rèdit de la queixa pública cal apartar-lo de les oportunitats per al territori, perquè és útil únicament a l’àmbit electoral. De la cessió de pisos de la Sareb se n’ha beneficiat qui ha anat al gra i ha volgut de veritat fer política social al municipi".