El mercat de roba de segona mà, un 'boom' entre les generacions més joves

Els experts apunten que les generacions Z i els mil·lenistes busquen un mercat més barat i sostenible

Són molts els clients que, cada cop més, opten per la roba de segona mà. El motiu no només és el preu, més econòmic, sinó també el seu component social i mediambiental. De fet, la indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta i a Catalunya encara es recull selectivament molt poca quantitat de roba. Cada persona consumeix entre 21,5 i 26 quilos de roba cada any i es llencen a l'abocador 147.000 tones de residus tèxtils. D'aquests, només el 12% es recull selectivament.

El director executiu del Clúster Català de la Moda (Modacc), David Garcia, explica que "la consciència del consumidor del nord d'Europa està baixant cap al sud i la roba de segona mà es veu cada cop com una cosa més normal". "Abans només era per a les persones amb poc poder adquisitiu, però ara es veu com una cosa desitjable i, per tant, el consumidor cada cop accepta millor aquest producte", relata Garcia.

Alhora, explica que hi haurà un canvi legislatiu a nivell europeu molt important amb l'aplicació de la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) que "obligarà els productors a recollir selectivament tots els residus que es generin en el sector tèxtil". Això farà, segons ell, "que moltes peces que ara acaben al contenidor gris o desapareixen incinerades, tornin al mercat en forma de producte de segona mà".

Pel que fa a la situació en què quedaran les marques, Garcia creu que es generarà una "oportunitat", ja que "el producte de primera mà es revaloritzarà i es vendrà una mica més car del que estem acostumats". Considera que l'oferta de segona mà serà molt més abundant i, per contra, la de primera mà tindrà "més valor emocional i econòmic". A més, constata que algunes marques també estan analitzant fer entrar els seus negocis en el mercat de segona mà.

La consciència ambiental de les noves generacions

La professora d'ADE de la UVic-UCC i experta en la marca Barcelona, Chelo Morillo, explica que la generació de joves nascuts entre mitjans i finals dels anys 90 i el 2010 "ha crescut en un món complicat de crisi econòmica, pandèmia, climàtica, etc., i tenen la sensació que viuen en un món molt voluble". "Dos de cada cinc joves creuen que les seves decisions tenen un gran impacte sobre el planeta i comencen a viure i consumir en una economia col·laborativa, de cooperació i reciclatge", apunta l'experta.

Morillo també relata que molts joves veuen en el mercat de segona mà una oportunitat per "poder adquirir marques de gran luxe que, d'una altra manera, no es podrien permetre" i, a més, tenen l'afegit que "la podran revendre". Assegura que són generacions "molt influenciades" pel que passa a les xarxes socials i, molts d'ells "no trepitgen les botigues". "El 40% de consumidors diu que tot el que veu a les xarxes influeix en el seu comportament de compra", relata, tot afegint que "és una generació molt tecnològica i busca en línia allò que li agrada" .

Roba de segona mà amb valor social

El Fil -de l'associació el Tapís- és un projecte que gestiona el residu tèxtil d'Osona i el Lluçanès a través del programa Roba Amiga. Tenen convenis amb una quarantena d'ajuntaments de la comarca amb un centenar de punts de recollida de roba i un taller on es tria i es classifica i, a més, ofereixen un servei de bugaderia per a empreses, entitats i particulars. Un altre dels serveis que tenen és la botiga el Fil, on venen roba de segona mà i els ingressos serveixen per finançar el seu projecte d'inserció sociolaboral.

La responsable de la botiga, Connie Ramírez, explica que abans de la pandèmia els clients que tenien eren principalment gent gran. Ara, en canvi, diu que hi van molts grups de joves d'entre 14 i 17 anys, sobretot noies. "Acostumen a venir en grup i venen sobretot a buscar moda 'vintage'", relata. Un altre grup nombrós de clients són parelles d'entre 30 i 40 anys amb nens petits. Assegura que aquest perfil té molta consciencia ambiental: "No entren en el moviment econòmic de la roba. Volen respectar el planeta", destaca.Una altra novetat en les tendències de compra són les vendes en línia. "Abans no ho fèiem, però ara a vegades ens arriben marques molt costoses de dissenyadors molt concrets que aprofitem per posar per Instagram", explica Ramírez.

Al Fil també han notat un increment molt important de donacions de roba. De fet, de gener a juny del 2022 han recollit un 25% més de roba en comparació al mateix període de l'any anterior. La responsable del taller de roba de segona mà, Maria Pi, explica que a la gent encara li falta "molta consciència", ja que recullen roba que "no està en les mínimes condicions per tornar-la a fer servir". "Ens arriba roba molt bruta, vella, estripada...", lamenta. Tot i això, diu que cada cop més la gent està agafant consciència i porta roba "molt ben arreglada, gairebé planxada i neta".

La gerent del Tapís, Mireia Ribas, explica que ja s'estan preparant pel 2025, moment en què una directiva europea marcarà l'obligació que els municipis tractin la roba com una fracció més, com l'orgànica o el vidre. En aquest context de canvis, i en què caldrà gestionar un volum molt més gran de residu, les empreses com el Tapís posen en valor la seva experiència i trajectòria i reivindiquen un lloc per poder seguir realitzant la tasca d'inserció. "El reconeixement de les administracions a la nostra feina hi és, però ara calrà veure quin serà el nostre paper dins el nou escenari", diu Ribas.