Un equip científic de la Universitat de Girona (UdG) conjuntament amb la Universitat de John Hopkins i la Universitat Carnegie Mellon (EUA) han aconseguit dissenyar un enzim que és capaç de produir una reacció química no-natural dins d'una cèl·lula. La principal novetat és que es tracta d'una reacció complexa i l'enzim ho fa de forma eficient i selectiva.
L'investigador de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) i del departament de Química de la UdG, Marc Garcia-Borràs assegura que "fins ara no existia cap enzim" que pogués fer aquest tipus de reaccions. Aquesta fita ha servit perquè els investigadors escriguin un article a la revista 'Science', convertint-se en el primer article científic de la UdG publicat en aquest mitjà.
La troballa del nou enzim per part d'un grup de recerca format per investigadors de la UdG obre la porta a desenvolupar noves reaccions no-naturals que estiguin catalitzades per enzims. Aquestes reaccions ofereixen avantatges respecte a altres reaccions químiques perquè a vegades s'utilitzen metalls pesants com a catalitzadors, que poden ser tòxics o molt cars.
Gràcies als biocatalitzadors, aquestes reaccions poden fer.se en aigua o dins de cèl·lules a temperatura i pressió ambient. Això suposa una reducció de costos importants. Aquests enzims estan constituïts per aminoàcids i ions que són presents en tots els éssers vius.
L'enzim dissenyat per investigadors gironins i americans permetrà desenvolupar fàrmacs nous o alguns de ja existents però "a partir d'una via més selectiva, econòmica i sostenible", detalla l'investigador de la UdG Marc Garcia-Borràs.
Des dels espais de l'IQCC s'han fet estudis de modelització computacional de la proteïna que ha servit com a punt de partida per descriure-la i caracteritzar-la. Amb aquests estudis es podien detectar els canvis necessaris dins de l'estructura per fe la catàlisi de la reacció no-natural.
La investigació ha estat liderada per Xiongyi Huang de la Universitat John Hopkins i el seu grup de recerca. En ella també hi ha participat l'estudiant de doctorat de la UdG Jordi Soler i el grup de recerca del professor Yisong Guo de la Universitat Carnegie Mellon.
