El Pla de salut 2021-2025 de la Regió Sanitària de Girona recull 50 objectius i 176 accions específiques per la millora de la salut i la qualitat de vida de la població de la regió en els propers anys. El nou Pla regional és la versió territorial del Pla de salut de Catalunya, aprovat el desembre de 2021, i que és l’instrument marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut dins l’àmbit de la Generalitat. El document regional incideix en les necessitats de la regió a partir de l’adaptació dels objectius del pla general i marca les línies estratègiques en matèria de salut per als propers quatre anys.
“La salut és un concepte molt més ampli que va més enllà de l’absència de malaltia, és per aquest motiu el document parteix d’una visió integradora de la salut i les accions que es proposen es basen en el respecte per les persones, la justícia social i l’equitat, la cura de les persones i de l’entorn i l’eficiència i sostenibilitat”, ha destacat el gerent de la Regió Sanitària Girona, Miquel Carreras. L’enfoc i l’orientació del document ve marcada per uns principis ètics que en són l’eix vertebrador, amb la finalitat d’assolir una població sana on les persones puguin gaudir de forma individual o col·lectiva de benestar físic i emocional.
El Pla territorial s’estructura en diferents parts: una primera, de diagnosi; una segona part que comprèn les estratègies, els objectius i les accions per al període 2021-2025, i un tercer bloc que estableix el cronograma i els indicadors d’avaluació.
La radiografia inicial de la Regió Sanitària analitza factors poblacionals i de salut de la regió, a partir dels quals s’han treballat les línies traçadores del Pla. El document segueix els eixos marcats en el document global de Catalunya, però adaptant-se a les necessitats específiques del territori. Algunes de les característiques més destacades de la regió recollides en el Pla són la dispersió territorial de la població, la proporció de població estrangera per sobre de la mitjana catalana, un fort impacte de la població estacional i l’envelliment de la ciutadania i per tant una major prevalença a la cronicitat
El Pla s’ha treballat durant la pandèmia de la covid-19 i precisament aquest fet ha permès recollir alguns dels efectes que ha tingut el virus en la salut de la ciutadania. El fort impacte de la covid-19 en la mortalitat de la regió n’és la dada més destacada, ja que la pandèmia ha esdevingut una de les principals causes de defunció a les comarques gironines.
Aquest impacte ha influït en l’esperança de vida en néixer de la població gironina, que després d’anys a l’alça ha patit un lleuger retrocés de 0,7 anys (dels 83,2 anys el 2019 a 82,5 anys el 2020). D’aquesta manera, la infecció per SARS-CoV2 és la primera causa de mort en majors de 64 anys i la segona en majors de 35 anys. Referent a altres causes de mortalitat en persones joves (d’entre 15 a 34 anys), la primera causa de mort són els accidents de trànsit.
Quatre grans estratègies
Un cop feta la diagnosi inicial, s’han treballat les principals línies i estratègiques del pla, partint del document de Catalunya. Així doncs, el segon bloc s’articula en les quatre grans estratègies del pla general, dins les quals es desenvolupen 15 eixos d’actuació, 50 objectius i les 176 accions necessàries per assolir-los, adaptats a la realitat de les comarques gironines. Les quatre estratègies se centren en la igualtat d’oportunitats en salut al llarg de la vida, els entorns saludables, la integració de l’atenció a la salut i les palanques de canvi transversals i transformadores.
Algunes de les accions més destacades, d’acord amb la visió de territori i amb les aportacions dels diferents processos participatius endegats, són accions per afavorir la coordinació i la millora de circuits en l’abordatge en xarxa de determinats problemes de salut, com ara l’ictus, la cronicitat i les malalties minoritàries en infants. Es prioritza l’atenció a les dones gestants i als seus fills, amb un adequat tracte perinatal, plans hospitalaris orientats a l’atenció obstètrica o un pla d’acompanyament a la prematuritat, prioritzant persones en situació de vulnerabilitat. S’inclouen accions per la millora del benestar de la gent gran, com ara impulsar l’adaptació territorial del protocol per a l’abordatge de situacions de maltractament a gent gran així com un registre unificat. També es contempla potenciar la captació i retenció de talent i de professionals.
Per altra banda, s’hi recullen accions orientades a la dispersió de la població i a l’equitat territorial, com ara la necessitat que el desplegament de la salut comunitària sigui amb implicació local, incentivar projectes de millora de mobilitat pública per l’accés a serveis sanitaris i garantir una millor accessibilitat. Destaquen també accions orientades a polítiques de mobilitat saludable.
El pla s’ha construït amb les aportacions de 154 persones, en representació de tots els agents implicats en l’àmbit de la salut. En una primera fase d’elaboració, es va comptar amb la col·laboració de 31 persones: col·laboradors estratègics vinculats al món de la recerca i a la universitat, referents del Departament de Drets Socials i tècnics de la Regió i de la subdirecció regional de l’Agència de Salut Pública. Un cop elaborat un primer esborrany, es va presentar el document durant el mes de març a professionals de la salut i tècnics d’altres departament de la Generalitat de Catalunya per tal de recollir les seves consideracions al respecte. Aquest procés va comptar amb la participació de 87 persones. La fase de participació es va tancar el mes de maig, amb 36 representants del món local, associacions i ciutadania, col·legis professionals, entitats proveïdores, docència i recerca i organitzacions sindicals.
Entre totes aquestes fases, els assistents han contribuït a prioritzar les accions en clau territorial, suggeriments i propostes. Les idees sorgides en els diferents processos han permès incorporar accions específiques proposades en el transcurs de les jornades i que contribueixen a disposar d’un Pla de salut de consens. Amb l’aprovació del document, comença ara la seva implementació, que es focalitzarà en els aspectes prioritzats en aquests processos.
