El subdelegat de l'Estat a Girona, Pere Parramon, ha respost a la vicealcaldessa Gemma Geis dient que fa mesos que s'ha engegat un pla d'acció per agilitzar les peticions d'asil de les persones que acampen al parc Central. Parramon subratlla que, d'acord amb les treballadores socials del consistori, les ONG i la Policia Nacional, cada vegada que es detecta un cas, se li dona cita "de manera prioritària".
Explica que els demandants d'asil ja surten de l'entrevista amb un document que acredita la seva situació i els permet acollir-se a programes socials, però que no és competència de la Subdelegació "donar un sostre". Parramon veu "partidistes" les declaracions de Geis i demana "mancomunar esforços i treballar plegats" per resoldre el problema.
Pere Parramon lamenta que la vicealcaldessa hagi difós un vídeo a xarxes criticant el PSC i el govern estatal de no atendre els sol·licitants d'asil que malviuen al parc Central. D'entrada, el subdelegat afirma que la problemàtica s'ha de resoldre "de manera institucional" i no "a través de proclames a les xarxes socials".
Més enllà d'això, però, Parramon retreu a Geis que no tingui "massa coneixement de la qüestió" i creu que ni tan sols n'ha parlat "amb els seus socis de govern". En especial, amb Guanyem Girona. "Si fos així, sabria que fa temps que estic en contacte amb l'alcalde Lluc Salellas i amb les regidores Amy Sabaly i Sílvia Aliu per buscar solucions", explica.
Parramon concreta que, arran de la situació que es viu al parc Central, "fa mesos" que s'ha posat en marxa un pla d'acció conjunt entre les treballadores socials del consistori, les ONG i la Policia Nacional. Cada vegada que les entitats o les treballadores socials detecten un cas d'una persona que dorm al carrer i que pot ser demandant d'asil, Parramon explica que se'ls deriva "ràpidament", i que la policia els dona cita per a una entrevista "de manera prioritària".
Concreta que, si la persona demandant d'asil parla català o castellà, ella mateixa pot trucar i rebre la cita "de manera prioritària" en qüestió d'hores o bé pocs dies. I que, en cas que hi hagi barrera idiomàtica, tant les treballadores socials com les ONG tenen "fil directe amb la Policia Nacional" per gestionar-ho "amb rapidesa".
Parramon també explica que, en el moment de l'entrevista, allò que es fa és saltar-se un pas previ (el d'una declaració que es coneix com a manifest) i ajuntar-ho tot en una sola visita per agilitzar el procés. El subdelegat, a més, explica que si el demandant reuneix els requisits, ja surt de l'entrevista amb el resguard de la sol·licitud de protecció internacional. Aquest document, concreta, és el que li permet "estar documentat", acredita la seva situació i fa que ja pugui optar a programes socials i tenir un sostre.
Parramon explica que, des del consistori, se'ls ha dit que "no donen a l'abast" perquè hi ha moltes més peticions que no pas places (per exemple, a La Sopa). Però el subdelegat també deixa clar que "no és competència de la Subdelegació de l'Estat" garantir als demandants un lloc on dormir. "Agilitzem la part que ens pertoca, perquè sabem que fins que no tenen el document d'asil, no poden demanar-ho per via legal; però aquesta competència no la tenim", diu en referència a buscar un sostre als sol·licitants d'asil.
Crítiques "partidistes"
Pere Parramon veu les crítiques de la vicealcaldessa Gemma Geis com a "partidistes" i les emmarca dins "l'estratègia i el relat d'assegurar que el problema sempre és Espanya o l'Estat". Per això, el subdelegat insisteix en què, a l'hora de resoldre la situació al parc Central, allò que cal és "mancomunar esforços i treballar plegats per buscar solucions en comptes d'atacar-nos els uns als altres".
Per últim, Parramon també subratlla que, tot i que el campament del parc Central existeix des de fa mesos, les persones que hi pernocten no són les mateixes que al principi. "Es nota molt que Gemma Geis no s'hi ha ni acostat, no ha parlat amb elles i ni tampoc ho ha fet amb les treballadores socials", lamenta el subdelegat. "Les persones sol·licitants d'asil que hi ha al parc Central van canviant, i en molts casos, un cop ja tenen el document, són les mateixes ONG qui els diuen que poden abandonar l'espai i les proveeixen d'allò que correspongui", conclou.
