En aquell moment, l'hotel estava tancat com a conseqüència d'un brot de legionel·losi que havia fet que les autoritats sanitàries el clausuressin fins que fessin algunes reformes.
Segons la fiscalia i l'acusació particular que representa la companyia asseguradora, els negocis dels germans no travessaven un bon moment i, de fet, estaven en concurs de creditors perquè no podien fer front al deute de 7 MEUR (milions d'euros) que havien contret per fer el nou hotel. Per això, les acusacions creuen que els germans van planejar fingir el robatori donant festa a tots els treballadors.
Després, quan van denunciar els fets davant els Mossos, van inflar l'inventari i van intentar estafar la companyia asseguradora per aconseguir diners.
(Visualitza el vídeo al web)
Els diners, detallen les acusacions, havien de servir per fer les obres que permetessin reobrir Can Güell un cop eradicat el brot de legionel·losi. Per això, conclouen que van simular el robatori i van reclamar a la companyia una quantitat desorbitada, que no es correspon amb el valor real dels objectes sostrets.
D'entrada, els propietaris van declarar als Mossos que calculaven que els havien robat objectes per valor de 350.000 euros. Finalment, un cop fet l'inventari, van reclamar a l'asseguradora 261.827,77 euros en concepte d'indemnització.
Errors de càlcul
Els germans han assegurat que el robatori va ser real i que en cap cas van tenir intenció d'estafar la companyia. Segons han explicat Carme i Rosa Ventura, van saber que havien entrat a robar a Can Güell perquè un proveïdor de líquids per a la piscina va alertar que hi havia un vidre de la propietat trencat. Un cop van anar a veure què passava, es van trobar que uns lladres havien saquejat la propietat i que faltaven molts objectes, com televisors, sofàs, taules o cadires.
Les germanes han detallat que el seu és un "negoci familiar" i que fan les coses "com es pot". "Van ser dies molt caòtics d'apuntar què faltava en llistes mentre ens ocupàvem dels altres hotels", ha explicat Carme Ventura. Ella es va encarregar de fer llistats amb els objectes que faltaven i després el va donar a la seva germana Rosa, que s'encarregava de la comptabilitat dels negocis. "Em vaig encarregar de fer un document amb el valor de cada objecte", ha detallat Rosa Ventura.
Segons les germanes, el primer càlcul que van fer als Mossos d'Esquadra va ser "aproximat" i en cap cas tenia validesa. "Ens van insistir molt per saber quant calculàvem que ens havien robat i vam dir que potser un 5% del que havia costat adequar l'hotel", ha afirmat una de les acusades. Després, van afinar més i van passar d'aquests 350.000 euros inicials als poc més de 261.000 que van acabar reclamant a la companyia.
"Reconec que se'm van duplicar llistes, però no va ser amb cap mala intenció", ha detallat Rosa Ventura que relata que mentre feia el document de càlcul del valor dels objectes sostrets, se li van duplicar alguns dels conceptes. Els acusats asseguren que això va fer que el valor que van reclamar davant la companyia fos més alt que el real. "No va ser volent, van ser dies molt atrafegats", ha detallat una de les germanes.
Els acusats han negat, a preguntes de la fiscal, que fingissin el robatori ni intentessin estafar la companyia. "Quin sentit tindria, vam haver de posar objectes de casa nostra per poder reobrir i ens hem arruïnat per culpa d'això", ha relatat Rosa Ventura que lamenta que tot l'afer només hagi servit perquè la seva família es convertís "en la riota de tot un poble i d'una comarca".
Desvinculat del dia a dia dels hotels
El tercer acusat, Francesc Xavier Ventura, havia tingut càrrecs de responsabilitat a la Generalitat de Catalunya durant la presidència de Jordi Pujol. Concretament, havia estat director general d'Arquitectura i Habitatge.
Tot i que és vocal de la mercantil Cal Parent Resort S.L. que gestionava l'establiment, Ventura ha assegurat que no participa professionalment en el dia a dia de l'activitat hotelera i que aquesta responsabilitat recau en les seves germanes.
La fiscalia demana per a cadascun dels germans una pena d'11 mesos de presó i a pagar una multa de 5.250 euros per un delicte de simulació de delicte i un altre d'estafa en grau de temptativa. L'acusació particular eleva la multa a 8.100 euros. La defensa, per la seva banda, en demana l'absolució. Està previst que el judici continuï dimarts.
Vídeo: ACN
