La patronal gironina aposta per mantenir el desdoblament de l'N-II tot i la gratuïtat de l'AP-7

La Cambra de Comerç i l'Associació de Transportistes veuen amb recel el nou model de pagament

El primer aniversari de la gratuïtat de l'AP-7 ha implicat un major volum de trànsit a les carreteres de la demarcació de Girona. Aquest volum de trànsit implica més accidents i perillositat però també suposa una pèrdua de "competitivitat" per al transport de mercaderies. El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, ha assegurat que les carreteres gironines pateixen un "col·lapse" i això significa que cal seguir endavant amb el desdoblament de l'N-II.

Fàbrega creu que és "importantíssim" que el govern espanyol no renunciï al projecte perquè suposaria donar alternatives de transport per a les mercaderies i també pel vehicle privat. El vicepresident de l'Asetrans, Eduard Ayach, ha recordat que la demarcació és un "espai transfronterer" això implica que hi hagi més trànsit europeu que en d'altres punt del territori.

Per això ha reclamat que malgrat la gratuïtat de l'autopista cal posar "fil a l'agulla" en la millora d'altres infraestructures i que el "tram encallat" del desdoblament de l'N-II a l'Alt Empordà s'acabi. En aquest sentit, Ayach ha recordat que la Nacional serveix com a "eix vertebrador" entre l'interior i el litoral i per això els transportistes exigeixen que aquesta sigui una via segura i competitiva.

De fet, Ayach ha recordat que la variant de Figueres és l'única carretera que tenen els vehicles per arribar a punts com Roses, Empuriabrava, Peralada i altres municipis altempordanesos. "Agafis l'autopista o no, has de passar-hi", ha recalcat el vicepresident d'Asetrans.

Expectativa en nous accessos

Per altra banda, la Cambra de Comerç de Girona i l'Asetrans estan a l'expectativa de com es desenvolupa l'estudi que van elaborar fa un any sobre nous accessos a l'autopista. En aquest document es posava "negre sobre blanc" sobre les necessitats que tenia el territori a nivell de mobilitat i proposava nous accessos de l'autopista per ajudar a descongestionar-la de l'augment de vehicles que preveien que arribés amb la liberalització de la via.

Un any després, el document ja l'han portat al govern espanyol i l'han valorat positivament. Malgrat tot no s'ha concretat cap de les inversions previstes. "Ningú posa en dubte que cal fer aquestes millores" ha remarcat Eduard Ayach. El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega ha afegit que aquest 2022 el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) ha nomenat Xavier Flores com a Secretari General d'Infraestructures.

Precisament Flores havia estat des del 2013 Director General d'Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat de Catalunya i per Fàbrega això és un element que "no es pot menystenir", ja que significa que Flores "coneix el territori". De fet, el president de la Cambra de Comerç ha assegurat que amb una reunió el nou secretari va assumir les propostes de nous accessos que havia presentat la patronal.

Escepticisme amb el model de pagament

Per altra banda, la Cambra de Comerç i Asetrans veu amb escepticisme el model de pagament per a les autopistes que el govern espanyol comença a estudiar. Pel president de la Cambra seria "inacceptable" que s'imposés un model de peatges "com el que hi havia" en què "els gironins hagin de pagar però a d'altres punts de l'Estat, no".

Fàbrega no veu malament que s'opti per un pagament per ús perquè "cal finançar el manteniment" d'aquesta carretera per evitar que l'AP-7 "quedi obsoleta". Però tot i això, el president de la Cambra insisteix en què cal buscar un model just.

En la mateixa línia, el vicepresident de l'Asetrans creu que caldrà buscar "una nova fiscalitat" lluny de la que hi havia fins fa un any amb el pagament de peatges. Eduard Ayach ha recordat que els peatges de l'autopista s'havien convertit en "una guardiola estatal" que serveixi per pagar altres coses i no el manteniment de les carreteres. A més, el vicepresident de l'associació de transportistes ha recordat que el seu és un sector "amb molta càrrega fiscal" i per això cal buscar un model similar al que hi ha "en altres països europeus".