El 3 de setembre farà un any que va entrar en vigor el decret llei que regula els mecanismes de suport a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat que, com a fites més importants, feia desaparèixer la tutela, la curatela i la potestat parental. Support-Girona critica, però, que jutjats de les comarques gironines han "pervertit" el sentit de la reforma i continuen vulnerant els drets de les persones amb discapacitat.
El director, Josep Maria Solé, ha afirmat que l'única sortida que els queda és recórrer "massivament" les resolucions judicials que no s'ajusten a la normativa i continuen limitant la capacitat de decisió. "Fins ara hem presentat deu recursos i el primer l'hem guanyat per golejada", apunta Solé.
La gran novetat de la reforma catalana és que convertia l'assistència en el mecanisme central de suport a les persones amb discapacitat, reemplaçant i abolint figures com la tutela, la curatela o la pròrroga de la potestat parental. El decret llei, molt esperat per entitats d'acompanyament com Support-Girona, suposava comptar amb un marc legal català adaptant la Convenció Internacional sobre els Drets Humans de les Persones amb Discapacitat, aprovada el 2006.
Un any després, però, el director de Support-Girona denuncia que el més calent és a l'aigüera i focalitza la crítica en les decisions de jutjats de primera instància gironins. El canvi normatiu preveia poder revisar les mesures cautelars prèvies adoptades pels jutjats amb l'objectiu de substituir-les pels suports necessaris (ja siguin, per exemple, relacionats amb la gestió econòmica o amb l'habitatge) en funció de "la voluntat i preferències" de les persones amb discapacitat.
"Sembla que han fet les resolucions a l'engròs i que es limitin a copiar i enganxar", critica Solé que exposa que, en la immensa majoria dels casos, els jutjats han optat per donar facultats de representació que, de fet, és l'opció més restrictiva possible i que la llei preveu només per a "casos excepcionals": "Han convertit l'excepcionalitat en la norma".
Segons exposa Solé, això ha provocat que, paradoxalment al que preveia el canvi legislatiu, els jutjats estiguin limitant encara més les capacitats jurídiques de les persones amb discapacitat. Aquest punt del decret llei aprovat pel Govern que adaptava el Codi civil català remarca que "només en casos excepcionals" i sempre que resulti "imprescindible" els jutjats poden acordar que les persones que presten assistència assumeixin la representació de la persona assistida. "I això no és el que està passant", denuncia el director de Support-Girona que exposa que, a la pràctica, això implica continuar contravenint els Drets Humans i dinamitant la vida independent en la comunitat i la plena participació de les persones amb discapacitat.
Primer recurs guanyat
Des del 3 de setembre, Support-Girona ha participat en 347 procediments judicials, 167 de revisió de mesures cautelars: "I en el 90% dels casos ens han donat facultats de representació". Solé sosté que això suposa "pervertir" el sentit del canvi legislatiu i remarca que els aboca a presentar recursos "massivament". Dels deu formulats fins ara, tenen resposta del primer i remarca que l'han "guanyat per golejada" perquè la secció primera de l'Audiència de Girona ha tombat la decisió del jutjat de primera instància.
"A un any vista, no podem dir que s'estigui aplicant la reforma tal i com s'hauria de fer. Tenim confiança amb que hi ha capacitat d'anar-ho girant però demana un esforç perquè la primera aplicació ha estat a l'engròs i sembla que els jutjats han volgut treure's de sobre els casos xutant pilota endavant", lamenta el director de l'entitat que espera que aquesta primera resolució de l'Audiència marqui un punt d'inflexió i un canvi de tendència als jutjats.
A banda dels resultats finals en la modificació de les mesures cautelars, Support-Girona també ha detectat altres disfuncions en el funcionament dels jutjats. Entre aquestes hi ha, per exemple, que en alguns casos no s'han fet entrevistes a les persones amb discapacitat que demanen canvis tal com preveu la llei o que, tot i que han dit expressament que no volien que se citessin els familiars a les vistes perquè són afers privats, ho han fet igualment.
Però una de les "perversions" que ha enfurismat més Solé està relacionada amb el nomenament de la figura coneguda com a defensor judicial. El director de l'entitat critica que, tot i que la normativa no preveu que siguin advocats, els jutjats han tornat a tirar pel dret oficiant al Col·legi d'Advocats per nomenar-ne un en els casos que calguin. El problema és que això no està inclòs com a justícia gratuïta i una usuària ha rebut una minuta per part d'un advocat que va exercir aquesta funció: "També haurem de recórrer i demanar la nul·litat de tot el cas perquè ni se la va escoltar ni ho ha de pagar".
Solé reclama corregir aquesta cadena d'errors i adverteix: "Si es consoliden després del primer any de la reforma es poden allargar en temps perquè acabarà seguint la típica dinàmica que diu que es fa així perquè sempre s'ha fet així". "Som a temps de canviar-ho i entendre que el que s'està fent ara no és el que preveu la llei i que s'està perjudicant potencialment les persones", conclou.
