La demarcació de Girona és una de les zones amb més superfície arbrada de Catalunya, on hi proliferen una gran quantitat de boscos i parcs naturals. Durant els mesos d'estiu és habitual que es produeixin incendis i, posteriorment, apareix el debat on s'assegura que el foc ha estat provocat per després "construir una urbanització" o bé "fer pisos". Però, és possible requalificar un terreny després d'un incendi? Ho permet la llei? Per a saber-ho cal consultar la llei estatal Llei estatal 43/2003, de 21 de novembre, de “ Montes “ (BOE núm. 280, de 22-11-2003).
Aquesta normativa especifica clarament en l'article 50.1 que les comunitats autònomes havien de garantir les condicions per a la restauració de la vegetació dels terrenys forestals incendiats, i que quedava prohibit el canvi de l’ús forestal per raó de l’incendi. Així doncs, ho impossibilitava rotundament.
Tanmateix la llei va ser revisada i el 2006 aquest mateix article es redactava de nou assegurant que no serà possible canviar l'ús dels terrenys fins passats un mínim de 30 anys alhora que també quedava prohibida qualsevol activitat incompatible amb la regeneració del bosc. Ara bé, en quins casos doncs es podia canviar l'ús del terreny passat aquest període? La llei contemplava tres supòsits.
El primer era quan hi hagués un canvi de planejament aprovat abans de l'incendi. El segon amb un canvi de planejament pendent d'aprovar però amb l'informe d'impacte ambiental favorable i, finalment, quan es contemplés transformar el bosc per a usos agraris o ramaders en muntanyes no arbrades amb espècies autòctones o bé en estat d'abandó.
Així doncs aquesta modificació del 2006 establia una limitació temporal i introduïa una sèrie d'excepcions. Amb tot, existeix una darrera modificació de la llei, la darrera, datada del 20 de juliol del 2015 (BOE número 173) que modifica novament l'article 50.1 afegint tres nous paràgrafs.
El que expliquen és que "amb caràcter excepcional", les comunitats autònomes poden acordar el canvi d’ús forestal quan concorrin raons imperioses d’interès públic de primer ordre que hauran de ser apreciades mitjançant llei, sempre que es adoptin les mesures compensatòries necessàries que permetin recuperar una superfície forestal equivalent a la cremada.
Per posar un exemple; seria possible canviar l'ús forestal per a la construcció d'un hospital (interès públic), però aleshores seria necessari crear un bosc en un altra banda on ara mateix no existeix. Tanmateix, com que s'ha de tractar d'un interès general del país, serà l'Estat qui en determinarà la seva necessitat i mai es podrà construir en muntanyes catalogades.
És a dir, mai es podrà aplicar aquest canvi en zones protegides com ara espais d'interès natural, parcs naturals, reserves naturals, parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional o tots els pertanyents a la Xarxa Natura 2000.
A banda de la protecció que ofereix la llei estatal, també cal tenir en compte el que disposa l’article 22.1 de la Llei 6/1988, Forestal de Catalunya, que diu que els terrenys forestals no afectats pels processos de consolidació i expansió d’estructures urbanes preexistents i que no formen part d’una explotació agrària, han d’ésser qualificats pels instruments de planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable. En la mateixa llei, l’article 22.2 assenyala que quan aquests terrenys hagin estat declarats d’utilitat pública o protectors han d’ésser qualificats pels instruments de planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable d’especial protecció.
Finalment, i per acabar amb el debat, l’article 9.5 del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que diu que la pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d’un incendi no pot fonamentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable, la qual s’ha de mantenir durant el termini previst a la legislació en matèria de sòl, llevat que el canvi de classificació estigués previst (abans de l’incendi) en un instrument de planejament urbanístic pendent d’aprovació que ja hagués estat objecte d’avaluació ambiental favorable.
En conclusió; el debat sobre l'autoria d'alguns incendis per part de constructors, promotors immobiliaris o ajuntaments que tenen intenció de construir en zones forestals perd pes i sentit un cop analitzada la legislació estatal i de Catalunya.
