Girona crearà una aplicació perquè les dones geolocalitzin aquells punts de la ciutat on se senten insegures i n'expliquin el per què. L'objectiu, explica l'alcaldessa Marta Madrenas, és saber "els llocs i motius concrets" que els creen aquesta sensació, veure si és compartida i actuar per posar-hi remei. Entre les solucions, diu Madrenas, hi pot haver millorar la il·luminació, posar parades d'autobús a demanda o moure aparcaments per evitar que estrenyin la vorera.
L'aplicació serà una peça clau del futur mapa de seguretat en clau de gènere, que l'ajuntament està dissenyant. "Serà una eina viva, que s'anirà actualitzant i que ens permetrà veure i prioritzar les actuacions per corregir la sensació d'inseguretat", explica l'alcaldessa.
El mapa de seguretat en clau de gènere vol identificar sobre plànol quins són els punts de la ciutat on les dones se senten insegures. I a partir d'aquí, prioritzar actuacions per evitar que, quan hi caminin, ho facin amb desassossec. L'objectiu, explica l'alcaldessa, és fer que aquest mapa sigui una eina viva, consultable en línia i que es vagi actualitzant (per saber quins són els carrers i places on cal actuar, i també veure què s'hi ha fet).
A l'hora de dibuixar el mapa, l'Ajuntament creuarà dades policials amb d'altres d'estadístiques recollides per la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (la UMAT). Però sobretot, per identificar els diferents punts sobre plànol, allò que serà clau és la participació directa. Per això, l'alcaldessa explica que crearan una aplicació mòbil amb l'objectiu de recollir totes les aportacions possibles.
"Volem que les dones ens geolocalitzin aquells llocs on se senten insegures, i que ens expliquin exactament quin és el motiu", concreta l'alcaldessa. "Perquè és massa fosc, perquè la llum d'aquell carrer sempre falla, perquè una vorera és estreta i l'altra és plena de cotxes aparcats i els fa por passar-hi...", exemplifica Madrenas, admetent que hi poden haver moltes causes que creïn intranquil·litat; i més encara, de nit.
L'alcaldessa explica que la voluntat de l'aplicació és agilitzar la recollida de dades, i permetre que les dones les puguin bolcar de manera anònima. A partir d'aquí, el consistori analitzarà totes les aportacions, identificarà les zones sobre plànol i decidirà què cal fer. "Si es tracta d'un lloc on diverses dones ens expliquen que allà sempre se senten insegures, i podem corroborar-ho, allà és on actuarem primer", avança Marta Madrenas.
Canvis físics
L'alcaldessa de Girona subratlla que el mapa, sobretot, allò que vol és lluitar contra "la sensació d'inseguretat". Per això, les solucions no se centraran en intensificar presència policial. Allò que es vol és impulsar canvis urbanístics o de mobilitat. "Reforçar el patrullatge serà difícil, perquè els fets delictius passen arreu de la ciutat; en aquest cas, parlem d'actuacions més físiques, com canviar zones d'aparcament arran de vorera, posar més fanals, canviar el color de les lluminàries o crear parades d'autobús a demanda en funció del lloc i del moment", explica Madrenas.
L'objectiu de l'Ajuntament és poder enllestir el mapa quan més aviat millor; si pot ser, a finals d'aquest 2022. Però l'alcaldessa admet que, en aquest cas, la normativa els juga en contra. En un principi, el consistori preveia aprofitar alguna de les plataformes tecnològiques que ja té la UMAT per crear el mapa de seguretat. Però com que no n'hi ha cap que tingui les prestacions que necessiten, l'Ajuntament ha de contractar una empresa externa perquè creï l'aplicació. I això pot allargar el termini.
"Amb els ens públics, la contractació és horrible i cal modificar el sistema urgentment", critica Madrenas. "Perquè allò que una persona pot fer en un mes, a l'administració li'n costa vuit o nou de tràmits; és desesperant, i això ens impedeix donar resposta amb la rapidesa que seria exigible", afegeix l'alcaldessa de Girona. I subratlla: "La nostra voluntat és que tant l'aplicació com el mapa en clau de gènere estiguin ja en ús de la manera més immediata possible".
Vuit vegades en un any
El nou mapa de seguretat s'emmarca dins les polítiques feministes que impulsa el govern Madrenas. I precisament, ara fa un any, l'Ajuntament de Girona es va convertir en pioner a l'hora d'aprovar un permís menstrual per a les treballadores del consistori.
Des del juny del 2021, disposen de vuit hores al mes, que poden agafar-se si pateixen dolors o estan indisposades quan els ve la menstruació, i que s'han de recuperar en un màxim de tres mesos. D'ençà que es va implantar aquest permís, hi ha hagut sis treballadores que han sol·licitat acollir-s'hi en vuit ocasions.
Marta Madrenas explica que la mesura permet "tenir més humanitat a la feina" i que també suposa "un plus de responsabilitat" per a la treballadora. "Si alguna dona se sent indisposada, allò que se li permet és venir una altra estona a fer aquelles hores; apliquem mesures de confort i de condicions de treball més saludables", conclou.
