L'Ajuntament de Girona va decidir engegar una estratègia per aconseguir treure de circulació els multireincidents que actuen a la ciutat. Són lladres que viuen dels furts i robatoris que fan a comerços, que també cometen atracaments i que, malgrat que se'ls detingui, al cap de poques hores ja tornen a ser al carrer.
Per fer pressió als jutjats, l'Ajuntament de Girona va decidir presentar-se com a acusació contra ells. Es començaria pels casos més flagrants: els d'aquells delinqüents que acumulessin més de 50 antecedents al seu historial. L'objectiu era aconseguir que se'ls enviés a presó o bé se'ls allunyés de la ciutat; és a dir, que els jutjats dictessin una ordre d'allunyament que els impedís acostar-se a Girona.
Fins ara, el consistori ja ho ha dut a terme en dos casos. Al primer, el jutjat sí que va acceptar que l'ajuntament comparegués a la causa, perquè durant les seves incursions el lladre va robar en dependències municipals; i per tant, eren part afectada. "Aquí vam poder aconseguir l'entrada a presó", explica Madrenas.
Però en el segon cas, el jutjat va impedir que l'Ajuntament de Girona exercís l'acusació popular contra el delinqüent. L'argument, segons explica Madrenas, va ser que el multireincident no havia causat perjudicis al consistori.
"Em sembla profundament injust i erroni, perquè ser part de la causa ens hauria permès fer entendre al jutge la greu situació que tenim", diu l'alcaldessa. I aquí, Marta Madrenas recorda que al darrere de molts robatoris hi ha tan sols "set o vuit multireincidents", i que posar-los entre reixes o allunyar-los de la ciutat permetria "reduir substancialment" els delictes.
"La justícia té un problema"
"Demanar que un multireincident amb més de 50 antecedents entri a presó no em sembla tan extraordinari; de fet, crec que és el mínim que es pot fer", afirma l'alcaldessa. "Denegar-nos ser acusació posa en relleu altra vegada que la justícia té un problema; a vegades sembla que estigui molt allunyada de les necessitats que té la ciutadania, i de veure a qui ha de protegir i a qui no", critica Madrenas.
Tot i que l'alcaldessa admeti que hagin tingut "poca fortuna", Marta Madrenas ja avança que no deixaran d'intentar ser acusació en tots els casos de multireincidents que els arribin. "Ho tornarem a provar, però si aquesta és la tesi que tenen els organismes jurisdiccionals, no em sembla massa bé", subratlla.
Més furts però menys atracaments
L'alcaldessa de Girona també ha aprofitat per passar balanç de les dades de seguretat d'aquest primer semestre d'any. En comparació amb el 2021, entre gener i juny hi ha hagut un repunt d'un 8% dels delictes (s'ha passat de 3.952 a 4.306) però Madrenas també posa l'accent que encara s'està lluny dels registres prepandèmia (perquè l'any 2019, la xifra va situar-se en 5.424).
Si es mira per tipologies, precisament, durant el darrer any han anat a l'alça aquells delictes que, en part, són el modus vivendi d'alguns multireincidents. Els furts han crescut un 30% (dels 718 del primer semestre de l'any passat ara es passa a 933) i els robatoris amb força a botigues i locals també han pujat (de 46 a 71).
Arran de la fi de les restriccions per la pandèmia, l'alcaldessa també explica que hi ha altres tipologies que han anat a més. Entre aquestes, les estafes -sobretot, per internet- que han pujat un 18% o aquells delictes vinculats amb el trànsit. A tall d'exemple, entre gener i juny s'han atrapat 57 conductors que circulaven per la ciutat beguts o drogats, i 49 més que ho feien sense carnet.
Per contra, l'alcaldessa sí que fa incís que aquells delictes que els preocupen més per "l'alarma social" que generen es mantenen a ratlla. Entre aquests, esmenta els atracaments i robatoris amb violència i intimidació (dels 116 de l'any passat ara es passa a 126) o els robatoris amb força a domicili (de 82 a 94).
Això si es comparen amb el primer semestre del 2021, perquè si es tira enrere fins al darrer any prepandèmia, l'alcaldessa de Girona subratlla que, en aquest cas, sí que hi ha una clara disminució. I novament, treu xifres per demostrar-ho. Aleshores, entre gener i juny del 2019, a la ciutat es van registrar 157 robatoris amb violència i intimidació i fins a 129 robatoris a domicili.
"Mentre hi hagi fets delictius, mai diré que em sento satisfeta; però la nostra preocupació més gran són tots aquells que fan referència a les persones, que creen alarma social, i en relació amb el 2019 totes aquestes tipologies s'han reduït", conclou Marta Madrenas.
