L'Ajuntament de Girona allargarà l'estada en habitatges d'emergència a set de les onze famílies que es veien abocades a deixar els albergs i hostals on estan vivint. La regidora de Drets Socials, Núria Pi, explica que són les que tenen una situació "més fràgil i complexa" i que, ara per ara, no tenien cap altra sortida que quedar-se al carrer.
Núria Pi ha dit que des del consistori les acompanyaran perquè trobin una alternativa, però també ha alertat d'una problemàtica creixent. "Quan hi ha gent que treballa i no pot accedir a un lloguer, tenim un problema greu", ha dit la regidora de Drets Socials. Aquest matí, les famílies afectades -algunes, amb quatre o cinc fills- s'han concentrat davant l'Ajuntament per reclamar solucions.
En total, segons l'Ajuntament de Girona, són onze les famílies a qui es va comunicar que havien de deixar els albergs i hostals on viuen. Se'ls havia buscat un allotjament d'emergència com a solució temporal, però ara fa uns dies el consistori els va dir que se n'havien d'anar aquest 1 d'agost.
Entre els afectats, les casuístiques són diverses. Cinc de les famílies, algunes amb quatre o cinc fills, viuen en un hostal de Sant Julià de Ramis (Gironès). D'altres, s'estan en albergs i habitacions de la ciutat, que s'han habilitat a través de la mesa d'emergència. El temps que hi porten també depèn de cada cas.
"Ara mateix no sé què farem", lamentava aquest matí Haja Cessay. Ella té cinc fills, la van fer fora del pis on s'estava i des d'aleshores viu a l'hostal de Sant Julià. "Aquí no tinc família, i el que demanem és tenir més temps; des de l'Ajuntament ens han dit que ens ajudaran a aconseguir un pis, però no podem estar-nos al carrer", hi afegia.
Qui també s'està a l'hostal és Mohamadou Konteh. Hi va arribar fa uns dos mesos amb la seva dona i els quatre fills. Ell treballa, precisament, a l'Ajuntament de Girona. Explica però que els pisos a la ciutat són "molt cars" i que amb la seva nòmina no es pot permetre un lloguer al mercat lliure. "Què em quedaria per viure?", es pregunta.
Konteh diu que des del consistori li van dir que l'ajudarien a buscar un habitatge, però que ara fa uns deu dies el van trucar per comunicar-li que aquest dilluns havia de marxar de l'hostal. "On anirem a viure? No ho sé", es lamenta, afegint que si es queda sense sostre té por que li treguin les criatures. "Jo estic treballant, i el que necessito és poder-me pagar un pis on anar-me'n amb la família", lamenta.
María José Amador fa uns set mesos que viu a l'hostal amb el seu marit. Critica que l'Ajuntament de Girona no els hagi donat "cap solució", més enllà de dir-los que havien de marxar, i assegura que ells no demanen "luxes". "Només volem un lloguer social; a mi em van desnonar del pis on vivíem i ara no ens poden deixar a l'estacada", explica. "Això que ens passa és una injustícia, com a mínim demanem una mica de temps, fins al setembre, per buscar alguna solució", afegeix.
Aquest dilluns, a les portes de l'Ajuntament, les diferents famílies han rebut el suport de regidors del PSC i de Guanyem. També s'han reunit amb la Defensora de la Ciutadania, Marta Alsina, que els ha dit que intercediria per intentar trobar-los alguna solució.
Al matí, l'equip de govern ha celebrat una reunió tècnica. I aquest migdia, la regidora de Drets Socials ha explicat que el consistori ha trobat una sortida -de moment, provisional- per allargar l'estada en habitatges d'emergència a aquelles famílies més necessitades.
Més temps per a set d'elles
Núria Pi ha dit que durant la reunió s'ha estudiat cas per cas la situació de les onze famílies que han de deixar l'habitatge d'emergència que tenien fins ara. "Hi ha casuístiques molt diferents i hem pogut donar més temps a aquelles famílies que tenen situacions més fràgils i més complexes", ha explicat. Així, prorroguen l'estada en els domicilis temporals per a set de les famílies, en funció de les necessitats. Algunes, per exemple, han trobat un habitatge però necessiten uns dies per poder-s'hi instal·lar i d'altres podran allargar l'estada fins al setembre per tenir més marge per trobar un lloc on viure.
L'Ajuntament, precisa Pi, els acompanyarà en aquest procés de recerca d'habitatge. Però la regidora assenyala que el problema d'emergència habitacional existeix i és una realitat que necessita solucions que sobrepassen les competències municipals perquè és una situació que es viu arreu del país. L'escull principal, indica, és que aquestes famílies puguin accedir a un domicili propi passat el temps en un recurs d'emergència, que en alguns casos s'ha allargat fins i tot dos anys.
I aquí, de nou, els problemes són diversos: des de famílies que perceben ingressos mínims i es troben amb propietaris reticents a llogar-los un pis, fins a famílies en situació administrativa irregular i que difícilment podran solucionar-ho pels criteris que exigeix la llei d'estrangeria o d'altres que tenen feina i perceben un sou però no es poden permetre pagar els lloguers als preus actuals del mercat lliure. "Aquesta és una mica l'alarma, que una persona tingui ingressos, que en alguns casos superen els mil euros mensuals, però no pugui accedir a un lloguer. Això vol dir que tenim un problema", ha apuntat Núria Pi.
L'Ajuntament de Girona s'està preparant, també, per a l'onada de desnonaments que preveuen que hi pugui haver a partir del setembre, quan acabi la moratòria: "Si tenim totes les places ocupades, no podrem donar-los resposta". Tot i la moratòria, Pi posa dades sobre la taula i remarca que des de serveis socials han intervingut aquest any en 177 desnonaments, aconseguint-ne aturar uns 90.
El problema principal, segons la regidora, és la disponibilitat de pisos de lloguer a preus assequibles. Núria Pi ha explicat que ja han incrementat la partida per a respostes d'emergència i preveuen tornar-ho a fer d'aquí a finals d'any. Fins ara, ja han gastat 688.000 euros en donar resposta a famílies en situació de vulnerabilitat quan en tot l'any passat van ser 610.000. "Però això indica que tenim un problema que s'ha d'atacar d'arrel", ha conclòs la regidora.
