El Ball del Cornut desafia la pluja

La festa de Cornellà de Terri ja se celebrava a principis del segle XIX

Cornellà del Terri (Pla de l'Estany) ha desafiat la pluja que ha caigut amb força aquest migdia i ha reviscut un any més la tradicional plantada de l'arbre del Maig i el Ball del Cornut del Dilluns de Pasqua.

Es tracta d'una festa declarada d'interès nacional des de l'any 1999 i que es remunta almenys a principis del segle XIX. Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen de la festa, alguns autors apunten que la dansa serveix per celebrar la fi del dret de cuixa que el senyor feudal de l'Edat Mitjana exercia sobre les noies del poble que es casaven. Altres estudiosos creuen que originalment era una dansa ritual destinada a aconseguir protecció col·lectiva contra els mals esperits.

El temps inestable dels últims dies i els núvols persistents d'aquest Dilluns de Pasqua amenaçaven de pluja els actes centrals de la Festa Major de Cornellà del Terri, que són la plantada del Maig i el Ball del Cornut. Finalment, l'amenaça ha estat una realitat i ha plogut amb força des de primera hora del matí. Tot i això, els veïns de Cornellà del Terri no han volgut anul·lar la festa grossa de l'any i han decidit continuar amb l'agenda prevista.

L'arbre que s'ha plantat avui ha substituït el que durant un any ha presidit la plaça Major, aixecat el Dilluns de Pasqua del 2012 i tallat el Divendres Sant passat. Aquest mateix dia tots els qui ho van desitjar van poder anar a tallar el nou arbre, el pollancre més alt de les rodalies i que any rere any dóna un veí. Enguany mesura 27 metres i pesa uns 200 quilos. Com marca la tradició, l'arbre ha estat decorat amb banyes per celebrar la fi del dret de cuixa i per deixar-lo a punt per ser plantat avui davant del Centre Cultural del poble.

Segons ha explicat el regidor de Cultura, Salvador Coll, abans es col·locava una banya al pollancre per cada parella que es casava a la població. "Com que ara això de casar-se ja no està tan de moda, en posem cinc o sis de forma simbòlica", ha explicat.

Una cercavila encapçalada pel Cornut, les sis parelles i els portadors de l'arbre ha recorregut els carrers de Cornellà del Terri per anar a buscar el pollancre. Un cop han arribat a la plaça Major, i de forma tradicional amb cordes i escales, han hissat l'arbre que lluirà a la plaça del Maig fins la Setmana Santa vinent.

Un cop aixecat l'arbre, el protagonisme és del Ball del Cornut, on sis parelles dansen al voltant d'un altre arbre, aquest de petites dimensions, plantat al mig de la plaça Major. El Cornut saltironeja com cada any enmig de les parelles per triar finalment una pubilla i entregar-li el ram.

Segons alguns autors, aquest ball podria ser l'expressió de joia al voltant d'un dels capítols més significatius de la història local: la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals a l'Edat Mitjana. En aquell temps els senyors feudals dictaven la sort, la vida i la mort dels pobladors de les seves terres. Un dels privilegis abusius més habituals que tenien era el de poder anar al llit la nit de noces amb les noies que s'estaven a punt de casar.

Després de llargs anys d'humiliació, l'any 1367, en temps del rei Pere el Cerimoniós, Cornellà del Terri va alliberar-se del domini feudal i es va suprimir aquest "privilegi". Per celebrar la nova realitat els vilatans es van armar d'ironia i van sortir al carrer per executar una sèrie de danses que van acabar esdevenint el Ball del Cornut.

Segons Joan Amades, en canvi, la dansa prové d'un ritus destinat a obtenir protecció col·lectiva davant els mals esperits. En la festa de l'arbre del Maig de Cornellà i el Ball del Cornut, apunta, el ritual que marca simbòlicament l'establiment definitiu de la primavera i l'inici d'un cicle nou, amb cultes a la divinitat per excel·lència de la fertilitat i la procreació, el boc fecundador del ramats i bestiar, la presència dels qual es simbolitza mitjançant els corns.

Cornellà posa fi aquest Dilluns de Pasqua a la Festa Major, iniciada divendres amb la tallada de l'arbre.