Eliminaran una carretera que divideix el jaciment romà de Vilauba

La Diputació de Girona ha adjudicat les obres de desviament d'un tram de la carretera de Pujarnol, la GI-524 de Porqueres (Pla de l'Estany) al seu pas pel jaciment arqueològic de Vilauba. L'empresa escollida per concurs públic ha estat AMSA amb un pressupost total de 531.190 euros incloent l'IVA. El tram fa 1,2 quilòmetres i les obres consistiran en per passar la carretera recta des de la corba prèvia a l'entrada de la urbanització de Puig Surís, passant per darrere una antiga fàbrica a prop de les excavacions i fins arribar a Camós.

El principal objectiu d'aquest projecte, que té una segona fase de millora de la carretera, és el de poder unificar el jaciment romà de Vilauba, actualment separat per la via. Des de l'Ajuntament de Porqueres, valoren molt positivament l'adjudicació de les obres, un projecte molt esperat que s'ha endarrerit en el temps. Fa més de tres anys que la Diputació de Girona va aprovar el projecte de condicionament d'aquest tram de la carretera -el 22 de desembre del 2009- però no s'ha adjudicat fins a principis d'aquest 2013, concretament a l'empresa Agustí y Masoliver SA (AMSA) amb data del 21 de febrer. Inicialment les obres d'ampliació i millora de la via preveien una inversió de més d'un milió d'euros però es va decidir dividir-ho en dues fases per minimitzar el cost.

Des del consistori, confien que les obres puguin començar després de l'estiu i la previsió és que durin uns sis mesos. El regidor d'Urbanisme de Porqueres, Francesc Castanyer, explica que un dels aspectes destacats d'aquesta obra fa referència a la seguretat viària, ja que permetrà eliminar un parell de corbes perilloses i millorar l'accés a la urbanització de Puig Surís. "Serà la mateixa pujada però canviarà la direcció per on s'hi accedeix", explica el regidor.

Amb aquest canvi de traçat, es permetrà finalment unificar el jaciment romà de Vilauba, separat en dos per la carretera que uneix Banyoles amb Pujarnol i per tant completar el projecte de museïtzació. Precisament, van ser les obres d'aquesta via que van permetre la descoberta del jaciment. Fa més de 30 anys que s'hi treballa i la seva extensió és de 4.000 metres quadrats de superfície. Destaca per ser un dels assentaments rurals amb major continuïtat a Catalunya, ja que té vestigis de més de 800 anys d'història que van des del segle I a.C fins al segle VII d.C. La part oest -on s'hi conserven gran part dels murs de la vil·la romana- és la que s'ha excavat més durant els darrers anys. En aquesta zona ja s'hi van descobrir les estructures d'uns habitatges visigots (corresponents als segles VI i VII dC).