El jutge assegura que calia fer servir "la mínima força imprescindible" per desallotjar el claustre, tot i que també admet que hi va haver dos antidisturbis que es van excedir i van colpejar un treballador i una estudiant "de manera gratuïta". Ara bé, com que no se'ls pot identificar ni tampoc fer-ne responsable el sotsinspector, per això l'absol.
Sis dies després del judici per la càrrega policial a la UdG, ja hi ha sentència. El Jutjat d'Instrucció Número 2 de Girona ha absolt el sotsinspector dels Mossos d'Esquadra que aquell 16 de desembre capitanejava els equips d'antiavalots que van entrar al claustre de la universitat.
El comandament, amb TIP 3772, s'enfrontava a pagar 19.800 euros de multa per onze faltes de lesions, i 2.560 més d'indemnització. Qui el va portar a judici van ser nou estudiants i dos membres del PAS de la universitat, que aquell dia van rebre les patacades dels agents (sobretot, cops de porra).
La sentència, però, conclou que el comandament dels mossos va actuar de manera "professional i conforme a dret". És més, segons el magistrat Manuel Ignacio Marcello, la càrrega policial era "imprescindible", perquè en aquells moments la situació s'havia tornat "perillosa".
Acte acadèmic
Per fonamentar-ho, la sentència recorda què va passar aquell 16 de desembre del 2011. Era el dia en què la universitat celebrava el 20è aniversari, i el president de la Generalitat, Artur Mas, assistia a l'acte acadèmic que se celebrava a l'Aula Magna.
Un grup d'estudiants, però, va trencar el vidre d'una antiga porta d'emergència que comunicava Sant Domènec amb el claustre de Lletres. El seu objectiu era irrompre a l'Aula Magna i boicotejar l'acte, que acabava de començar.
Segons recull la sentència, quan els mossos els van intentar contenir, van ser "sacsejats" i van començar a rebre una pluja "de nombrosos objectes contundents, com ara parts de mobiliari o pedres". El jutjat també indica que aquells qui van enfrontar-se als agents eren "persones no identificades i que vestien suadores amb caputxa o altres peces de roba que els hi ocultaven parcialment la cara".
Per aquests motius, el jutjat entén que l'ús de les defenses per part dels antiavalots era "justificat". I que quan el sotsinspector va ordenar la càrrega policial -obeint ordres superiors- ho va fer amb l'objectiu de garantir "la seguretat", no només la dels agents, sinó també la "dels assistents" a l'acte acadèmic, i la dels "mateixos manifestants" que protestaven contra la presència d'Artur Mas.
"La policia no es va excedir"
La sentència analitza l'actuació dels antidisturbis i conclou que, en la majoria de casos, "la policia no es va excedir". El jutjat repassa, una per una, les lesions que presentaven els onze denunciants, i subratlla que moltes eren "lleus" i que es trobaven localitzades "a les cames".
Per això, la sentència recull que els antidisturbis van actuar conforme a la instrucció que estableix com s'han de fer servir les defenses. "El seu ús s'ha de limitar a un o dos cops secs i paral·lels al cos, i en parts inferiors protegides per músculs", indica l'escrit.
Ara bé, el Jutjat d'Instrucció Número 2 sí que admet que en dos dels casos hi va haver negligència per part dels agents. En el primer, un antidisturbis va agredir un treballador de la UdG, que havia sortit a fora a "prendre un cafè", es va veure sorprès per la càrrega i va quedar arraconat en una part del claustre amb altres companys.
En el segon, un agent va donar un cop de porra a la cama d'una estudiant, que es trobava "deambulant pacíficament" pel pati del claustre i "amb la mirada perduda" en el moment de la càrrega. Segons la sentència, l'antidisturbis va colpejar la noia amb la porra "sense raó aparent" i de manera "desproporcionada i gratuïta".
Tot i això, el jutjat també admet que no es pot identificar cap d'aquests dos agents, perquè no portaven TIP. A més, la sentència indica que tampoc es pot fer responsable de la seva actuació el sotsinspector que capitanejava la brigada mòbil.
Per aquests motius, el magistrat absol el comandament dels Mossos d'Esquadra. La sentència no és ferma i, en un termini de cinc dies, es pot presentar recurs davant l'Audiència de Girona. L'advocat dels denunciants, Benet Salellas, ja ha avançat que "evidentment" recorrerà la decisió.
