L'imputat ha dit que actuava obeint ordres, i que quan els agents van entrar al claustre els va caure una pluja de pedres i objectes que van fer necessari utilitzar "la mínima força imprescindible". Els estudiants i el PAS que van rebre cops i contusions diuen, però, que els mossos actuaven de manera "indiscriminada" i que van viure "moments de pànic".
"Situació de pànic", "allau de cops" o "actuació indiscriminada". Aquests són alguns dels qualificatius que els estudiants de la UdG han fet servir durant el judici per descriure la càrrega policial que hi va haver al claustre de la universitat. Un a un, nou dels onze denunciants -dues no hi eren perquè estan de viatge- han passat davant del tribunal per detallar quines patacades van rebre el 16 de desembre del 2011.
Aquell dia se celebrava el 20è aniversari de la UdG. L'Aula Magna, que acollia l'acte acadèmic, estava envoltada de tanques i d'una forta presència d'antiavalots. Els estudiants havien convocat una concentració contra les retallades, aprofitant que s'hi havia convidat el president de la Generalitat, Artur Mas.
Quan va començar l'acte acadèmic, una cinquantena d'estudiants van intentar boicotejar-lo. Per intentar accedir a l'Aula Magna, van trencar una antiga porta d'emergència que comunica aquesta sala amb el claustre de Lletres. Quan volien irrompre a l'Aula Magna, els Mossos d'Esquadra van carregar contra ells i els qui aleshores es trobaven a dins del claustre.
Durant el judici, els denunciants han relatat que aquell dia van patir cops de porra als colzes, als braços o bé a les cames. Entre els estudiants que han declarat, hi ha dos joves, la Laura Muñoz i en Jordi Alemany, que enmig del rebombori i les corredisses van rebre una patacada al genoll. "Quan intentava marxar del claustre, em van colpejar amb la porra i vaig caure al terra; em van haver de socórrer uns companys arrossegant-me, perquè no em podia moure", ha relatat Alemany.
A més dels alumnes, també hi ha hagut dos membres del PAS que han denunciat l'actuació policial. En el moment de la càrrega, tots dos es van quedar arraconats -juntament amb altres treballadors- en una cantonada del claustre. Tant l'un com l'altre han explicat avui al jutjat que els agents de la Brigada Mòbil (la Brimo) els van colpejar de manera indiscriminada.
"Ús de la força mínima imprescindible"
Per la seva banda, el sotsinspector que aquell dia capitanejava els equips d'antiavalots ha assegurat que la seva actuació va ser "proporcionada" i només es va fer ús "de la força mínima imprescindible". Aquell dia, segons ha explicat, l'ordre que va rebre dels seus superiors va ser clara: fer fora els estudiants de la porta d'emergència que comunicava el claustre amb l'Aula Magna, on ja hi havia agents de paisà que intentaven contenir els joves.
L'imputat ha declarat que, tan bon punt va entrar al claustre amb la resta d'efectius -en total, uns 35 agents- els van començar a llançar al damunt una pluja de pedres i d'objectes diversos (com potes de taula). El sotsinspector ha dit que, amb l'objectiu de posar fre a aquesta "multitud de llançaments" va ser quan va decidir fer "un ús progressiu de la força". No només per deixar lliure la porta d'emergència, sinó també per fer fora la gent del pati del claustre i evitar que els llancessin més pedres.
El comandament policial ha explicat que, abans de carregar, va advertir al "centenar de persones" que hi havia al claustre que havien de marxar. Tot i que ha admès, però, que la cridòria que hi havia aleshores potser va ofegar els seus crits.
El sotsinspector ha declarat que l'actuació dels agents de la Brimo va ser la "correcta" i que no creu que s'haguessin "extralimitat". "Els agents avançaven i anaven desallotjant aquells qui, de forma activa o passiva, es negaven a marxar", ha dit. Per últim, el sotsinspector dels Mossos d'Esquadra ha afegit que, un cop desallotjat el claustre, els mossos van tornar a actuar contra aquells qui intentaven traspassar el cordó policial que havien muntat al lloc.
19.800 euros de multa
L'advocat dels denunciants, Benet Salellas, ha demanat que es condemni el comandament policial per onze faltes de lesions. Per a cadascuna, en demana una multa de 1.800 euros. A més, també reclama queel sotsinspector, o la Generalitat com a responsable civil subsidiari, indemnitzin els estudiants i membres del PAS amb un global de 2.560 euros pels cops i les contusions.
Salellas, que és l'únic que acusa, sosté que els antiavalots van actuar de manera "totalment indiscriminada" i que el sotsinspector és "el responsable" tant de les lesions com de "la situació de pànic" que es va viure. "No es pot permetre que situacions com aquestes quedin impunes i creiem que s'ha de començar a sancionar-les", ha dit l'advocat. Benet Salellas també ha criticat la postura de la fiscalia, que des d'un principi no ha acusat "ni ha practicat cap mena d'investigació" per aclarir els fets.
Al final del judici, tant el fiscal com l'advocat de la Generalitat -que representa el sotsinspector- han demanat l'absolució. El cas ha quedat vist per a sentència.
Per la seva banda, el sotsinspector que aquell dia capitanejava els equips d'antiavalots ha assegurat que la seva actuació va ser "proporcionada" i només es va fer ús "de la força mínima imprescindible". Aquell dia, segons ha explicat, l'ordre que va rebre dels seus superiors va ser clara: fer fora els estudiants de la porta d'emergència que comunicava el claustre amb l'Aula Magna, on ja hi havia agents de paisà que intentaven contenir els joves.
L'imputat ha declarat que, tan bon punt va entrar al claustre amb la resta d'efectius -en total, uns 35 agents- els van començar a llançar al damunt una pluja de pedres i d'objectes diversos (com potes de taula). El sotsinspector ha dit que, amb l'objectiu de posar fre a aquesta "multitud de llançaments" va ser quan va decidir fer "un ús progressiu de la força". No només per deixar lliure la porta d'emergència, sinó també per fer fora la gent del pati del claustre i evitar que els llancessin més pedres.
El comandament policial ha explicat que, abans de carregar, va advertir al "centenar de persones" que hi havia al claustre que havien de marxar. Tot i que ha admès, però, que la cridòria que hi havia aleshores potser va ofegar els seus crits.
El sotsinspector ha declarat que l'actuació dels agents de la Brimo va ser la "correcta" i que no creu que s'haguessin "extralimitat". "Els agents avançaven i anaven desallotjant aquells qui, de forma activa o passiva, es negaven a marxar", ha dit. Per últim, el sotsinspector dels Mossos d'Esquadra ha afegit que, un cop desallotjat el claustre, els mossos van tornar a actuar contra aquells qui intentaven traspassar el cordó policial que havien muntat al lloc.
19.800 euros de multa
L'advocat dels denunciants, Benet Salellas, ha demanat que es condemni el comandament policial per onze faltes de lesions. Per a cadascuna, en demana una multa de 1.800 euros. A més, també reclama queel sotsinspector, o la Generalitat com a responsable civil subsidiari, indemnitzin els estudiants i membres del PAS amb un global de 2.560 euros pels cops i les contusions.
Salellas, que és l'únic que acusa, sosté que els antiavalots van actuar de manera "totalment indiscriminada" i que el sotsinspector és "el responsable" tant de les lesions com de "la situació de pànic" que es va viure. "No es pot permetre que situacions com aquestes quedin impunes i creiem que s'ha de començar a sancionar-les", ha dit l'advocat. Benet Salellas també ha criticat la postura de la fiscalia, que des d'un principi no ha acusat "ni ha practicat cap mena d'investigació" per aclarir els fets.
Al final del judici, tant el fiscal com l'advocat de la Generalitat -que representa el sotsinspector- han demanat l'absolució. El cas ha quedat vist per a sentència.
