La processó del Sant Enterrament submergeix Girona dins la devoció de la Setmana Santa

Enguany l'acte també ha comptat amb la presència del bisbe Francesc Pardo

Tocaven les deu de la nit al rellotge de la Catedral de Girona quan els Manaies –els representants de la milícia romana- baixaven les escales del temple amb pas compassat i fent xocar les llances contra el terra. Els 120 soldats, fidels a la tradició, han encetat la processó del Sant Enterrament, que any rere any recorre per Divendres Sant els carrers del Barri Vell de la ciutat.

Milers d'espectadors –entre creients i curiosos- s'han aplegat al pas de les dotze confraries i les tres bandes musicals que acompanyen la processó. Un a un, els diferents passos han anat desfilant per davant de la multitud. Darrere els Manaies, l'escena de l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem encetava la processó.

Rere seu, i acompanyades pels ciris i els confrares, s'anaven succeint les escenes de la Passió, fins arribar a la imatge del Sant Sepulcre. Tancant la comitiva, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, acompanyava el recorregut amb posat solemne. En total, es calcula que aquest any han pres part en la processó unes 1.600 persones.

Cap novetat en el recorregut

El recorregut de les dotze confraries no ha experimentat cap novetat respecte anys anteriors. Des de la plaça de la Catedral –inici i final del recorregut-, els confrares han portat els passos a través de carrers com el Ballesteries, el Ciutadans, la plaça del Vi, la plaça Catalunya o el Pont de Pedra.

Aquest any, l'honor de portar el penó dels Manaies ha recaigut en Josep Maria Esteba, responsable de la secció de vestes de la milícia romana. La Confraria de Jesús Crucificat-Manaies de Girona va escortar l'estendard aquest dimecres al vespre fins al domicili d'Esteba per lliurar-li.

Aquest 2010, dels Manaies també en destaca el fet que Carles Mascort, després de sis anys presidint-los, deixarà el càrrec. La decisió es deu a motius personals i per donar l'oportunitat a altres companys de la confraria de presidir-la.

La processó del Sant Enterrament a Girona té les seves arrels a mitjans segle XVI.