Acció Social incrementa només un 3% el finançament dels serveis socials a la demarcació

El 2008 l'increment va ser del 24% i el 2009 del 17%

El reajustament econòmic dut a terme pel Govern ha afectat, entre altres coses, el finançament dels serveis socials a les comarques gironines que ha patit una davallada significativa en comparació amb els anys anteriors.

Segons ha explicat la consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, la retallada ha fet que aquest any només s'hagi incrementat un 3% el finançament dels serveis socials a la demarcació de Girona. Això es tradueix, que set ajuntaments de més de 20.000 habitants (Blanes, Figueres, Girona, Lloret, Palafrugell, Salt i Sant Feliu de Guíxols) i els vuit consells comarcals (Alt Empordà, Baix Empordà, Cerdanya, Gironès, Ripollès, Selva i el Consorci de Benestar Social de la Garrotxa i el del Pla de l'Estany), rebran més de 20 milions d'euros.

Aquest increment, però, és molt inferior al de 2009 que es va situar en el 17% i encara és més inferior al de l'any 2008 que va arribar fins al 24%. Tot i això, Capdevila ha destacat l'esforç del Departament per garantir el finançament dels serveis socials locals i comarcals, en una època de crisi econòmica on el Govern s'ha vist obligat a fer un pla de reajustament. A més, la consellera d'Acció Social ha destacat que aquest increment és 'significatiu', ja que durant l'any 2009 hi va haver un 30% més de persones a tot Catalunya que van acudir a aquests serveis, i això significa que el Departament segueix garantint el desplegament de la Llei de serveis socials i també del benestar dels ciutadans.

Capdevila també ha destacat, que tot i aquest 3%, el Departament d'Acció Social ha transferit a les comarques gironines durant aquests tres anys (2010, 2009 i 2008) prop de 56,4 milions d'euros, traduït a un increment acumulat del 44%. Una xifra a destacar, segons la consellera, tenint en compte que durant aquests anys la crisi econòmica ha estat molt present.

Més de la meitat del finançament destinat a serveis socials bàsics

Desglossant aquests 20 milions d'euros que la Generalitat inverteix en el món local i comarcal gironí, més de la meitat del finançament, 11,7 milions d'euros, (1 milió més que l'any passat) està destinat als serveis socials bàsics. Segons ha destacat Capdevila, un bon finançament dels serveis bàsics és 'essencial' per fer front a la crisi, ja que aquests són 'la primera porta d'entrada' a la qual s'adreça la ciutadania amb dificultats.

Els diners destinats als serveis bàsics permeten finançar, entre altres coses, actuacions com l'ajuda domiciliària, la teleassistència, així com contribuir a finançar els professionals dels serveis socials. Dins d'aquesta partida, cal incloure-hi també, els 507.369 euros del fons extraordinari per a ajudes d'urgència social, que el Departament d'Acció Social ha habilitat per segon any consecutiu. Aquest finançament (que està dotat amb 5 milions d'euros per tot Catalunya) serveix per atendre les necessitats més elementals de les persones afectades per la crisis com les despeses d'alimentació i d'habitatge, entre altres coses.

'Canvi de tendència'

A més, Capdevila ha destacat que hi ha hagut un 'canvi de tendència' pel que fa a les sol·licituds d'emergències socials, és a dir a les necessitats bàsiques. A principis del 2009 la demanada majoritària dels usuaris era per qüestions d'alimentació, i a finals d'any hi ha hagut un gir i les demandes van destinades sobretot a despeses de l'habitatge, ja sigui, per pagar l'aigua, la llum o els serveis comunitaris, com també per poder fer front al lloguer o a l'hipoteca.

A banda d'aquests 11,7 milions d'euros per reforçar els serveis socials bàsics, els contractes programa també distribuiran més de 8 milions d'euros entre ajuntaments i consells comarcals gironins, per finançar la resta d'actuacions socials. En aquest àmbit s'hi inclouen: transport adaptat, atenció a les persones amb dependència o discapacitat, drogodependències i prevenció de la SIDA, inclusió social, atenció a la infància i l'adolescència, famílies monoparentals, dones i fills en situació de violència masclista i integració de les persones estrangeres immigrants.