La Fundació Salut Empordà ha començat el tercer assaig clínic propi i el segon del servei de Nefrologia. En aquest cas l'estudi es fa des de la Unitat de Diàlisi i està liderat per les infermeres Laia Reixach, Hilda Fernández, Isabel Pérez i Alícia Rey. Es compararan dos tipus d'agulles per fer la punció a les persones que han de fer diàlisi: les agulles convencionals i els catèters arteriovenosos.
Per fer les puncions i arribar a la fístula arteriovenosa interna nativa s'utilitzen dues agulles que queden introduïdes dins de la vena durant tota la sessió d'hemodiàlisi. Aquestes agulles poden provocar un dany a les parets de les venes i redueixen el moviment del pacient i també la durabilitat d'aquest accés vascular.
Per contra, amb el catèter consta d'una cànula de plàstic. Quan s'ha fet la punxada, l'agulla es retira i només queda la cànula de plàstic a l'interior. Això fa que no es produeixin danys a l'interior dels vasos sanguinis i també redueix el risc de tenir hematomes, a la vegada que permet més mobilitat als pacients.
Segons apunten les infermeres, per fer una diàlisi òptima és imprescindible disposar d'un accés vascular adequat i el millor d'ells és la fístula arteriovenosa interna nativa. Es tracta d'una unió entre una artèria i una vena que fa que hi hagi un flux de sang més elevat i suficient per a l'hemodiàlisi. Per això és important que els pacients mantinguin aquests punts de punció en bon estat.
Si hi ha trombosi o altres complicacions com ara hematomes, cal fer angioplàsties al pacient, buscar noves fístules o substituir-la per un catèter. Cal tenir en compte que les FAVn registren una taxa de complicació i infecció més baixa que els catèters i redueixen la morbimortalitat. Per això aquest assaig clínic és de gran rellevància per al servei de Nefrologia, perquè permetrà identificar quin material danya menys la paret de la fístula i en garanteix la seva supervivència per més temps. A la vegada que s’emmarca en la voluntat dels professionals d’individualitzar la punció a cada pacient i poder fer una prevenció abans que la fístula s’aturi.
Dotze pacients participen a l'estudi
L'assaig clínic comptarà amb la participació de dotze pacients que han de fer tractaments d'hemodiàlisi i tenen condicions anatòmiques semblants. Es dividiran en dos grups de forma aleatòria i a sis d'ells se'ls punxarà amb agulles convencionals i als altres sis amb el catèter.
Per al control dels resultats, a tots els pacients se’ls ha fet una ecografia inicial, se’ls efectuarà un seguiment setmanal (s’aprofitarà que acudeixen al servei de Diàlisi a fer-se hemodiàlisi tres cops per setmana) i se’ls realitzarà una ecografia final passats els 8 mesos de l’assaig clínic.
A més de valorar ecogràficament l’afectació de la paret posterior de la FAVn en relació a l’elecció del material de punció (agulla metàl·lica o catèter fístula), l’assaig clínic també vol comprovar si hi ha diferències pel que fa al dolor en la punció, registrar el temps d’aparició de la lesió a la paret vascular, si fos el cas, i analitzar possibles complicacions com hematomes i extravasacions.
