El periodista de TV3, Vicenç Lozano, ha presentat aquesta setmana al Centre Catòlic de Blanes (Selva) el seu llibre "Intrigues i poder al Vaticà", un assaig fruit de 35 anys informant com a enviat especial a Itàlia i a Ciutat del Vaticà (del 1984 fins el 2019).
La presentació l’ha organitzat el grup ‘Pensament i Acció’ de Blanes, comptant amb el suport d’un altre periodista, Jordi Pacheco, qui també és director de la revista ‘Foc Nou’, així com de la Llibreria Ç Trencada. A través de la conversa entre tots dos periodistes i les preguntes del públic assistent, es va reflexionar sobre alguns dels fets més rellevants que han tingut per escenari aquest petit Estat.
El mateix Vicenç Lozano afirma que novel·les com les de Dan Brown –que situa les accions dels best-sellers ‘El Codi da Vinci’ i ‘Àngels i Dimonis’ al Vaticà- es queden molt lluny del què hi ha en realitat. Escàndols com el segrest i desaparició l’any 1983 de la filla d’un funcionari del Vaticà, Emmanuela Orlandi, quan tenia 15 anys és algun dels exemples que es poden trobar al llibre. Aquest és un cas mai resolt perquè Joan Pau II mai no va permetre que s’investigués dintre del Vaticà. Una de les hipòtesis fou que la van segrestar perquè el seu pare tenia documents comprometedors, i es va arribar a parlar de xantatge, vincles amb la màfia i la P2, una lògia maçònica d’Itàlia.
El periodista també parla al seu llibre dels Vatileaks 1 i Vatileaks 2 que, entre d’altres revelacions, van ajudar a donar veracitat al què fins i tot només eren rumors. Un d’ells és que realment existia un prostíbul al Vaticà on hi anaven cardenals i la cúria vaticana, i que el papa Francesc el va fer tancar quan va saber la seva existència. D’altres qüestions que el propi Vicenç Lozano ha desvetllat és la veritat sobre el triple assassinat de l’anomenat ‘Cas Estermann’.
Estermann, qui va ser nomenat per Joan Pau II com a comandant de la Guàrdia Suïssa, va aparèixer assassinat l’any 1998 al costat de la seva dona i un jove de 23 anys a casa seva, l’edifici intramurs que allotja als oficials d’aquest cos. Es va parlar que el jove soldat s’hauria venjat del seu cap per una amonestació, o fins i tot que era un agent infiltrat per la Stasi. La realitat revelada al periodista per dos cardenals durant un dinar és que va ser un crim sexual, ja que el comandant de la Guàrdia Suïssa mantenia una relació amb el jove.
Al llibre també parla dels cardenals catalans i la seva relació amb Roma, així com de la visió que en tenen al Vaticà sobre el procés. Vicenç Lozano explica que la cultura religiosa catalana i l’espanyola són antagòniques i que, tot i que el cardenal Omella –un home molt proper al Papa Francesc- és català, no té les arrels culturals que tenen els sacerdots i els bisbes de Catalunya. És un dels homes a qui el Papa Francesc li té la màxima confiança, i fins i tot el descriu com "una mena de 007" encarregat d’investigar pel pontífex diversos temes tèrbols i delicats, entre ells els casos d’abusos sexuals a menors.
Per últim, respecte el moviment independentista que durant els darrers anys ha situat Catalunya a la primera plana internacional, l’autor del llibre diu que en una ocasió en què li ho va preguntar al Papa Francesc –d’origen argentí-, aquest li va contestar que preferia parlar del jugador del FC Barcelona Leo Messi. Va ser una manera de fintar la qüestió perquè en realitat –segons el veterà periodista- el Vaticà està molt al cas del què passa aquí, però se’n vol mantenir al marge perquè diu acceptar l’statu quo de cada país.
