Arrenca a la UdG el congrés Congènere

Està dedicat a la comunicació, el gènere i les cultures globals

 La IV edició del congrés Congènere – Cultures globals, comunicació i gènere tindrà lloc els dies, 4, 5 i 6 de maig a Girona. En aquesta ocasió, el congrés adquireix una especial rellevància, ja que s'han organitzat diverses activitats de caràcter cultural i divulgatiu a la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, i també a la mateixa ciutat, concretament, al Centre Cultural La Mercè.

L'objectiu d'aquesta edició és reunir investigadores i investigadors de tot el món per mostrar, compartir, debatre i reflexionar sobre cultures globals, comunicació i gènere en la vida social, des d'una perspectiva descentralitzada.

Es tracta d'un fòrum acadèmic en el qual professionals de diferents àmbits reconegudes a escala nacional i internacional compartiran els seus coneixements i experiències amb el propòsit de mitigar les barreres del coneixement científic. Per aquest motiu, la IV edició del congrés Congènere estarà disponible en dues modalitats: presencial, a la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, o bé, en streaming.

A més, Congènere també tindrà visibilitat fora de l'àmbit acadèmic gràcies a “El congrés al carrer”, un conjunt d'activitats culturals programades des del dilluns 2 fins al divendres 6 de maig i obertes a tothom. La idea és generar una mirada cap a la diversitat i la perspectiva de gènere a través del cinema, la música i l'art. Són quatre sessions cinematogràfiques que ofereixen altres mirades cap al Sud Global, el concert de la cantautora Claudia Cabero (@claudiacabero), i l’exposició cultural en perspectiva de gènere “Dóna la volta a les llegendes”.

En aquesta IV edició del congrés Congènere es comptarà amb la presència de persones molt vinculades amb les diferents temàtiques. Les convidades especials són:

Marta Madrenas: Alcaldessa de Girona. Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i ex professora universitària en estudis d'Arquitectura Tècnica en la Universitat de Girona (UdG) i del Màster en Sostenibilitat i Gestió de l'Edificació de la UdG.

Meritxell Benedí Altés. Política i historiadora feminista catalana. Actualment és la presidenta de l'Institut Català dels Dona. Ha centrat la seva activitat investigadora i professional en els camps del Feminisme, Polítiques d'Igualtat i Drets Socials en diferents organismes i entitats. A més, col·labora amb diversos mitjans de comunicació especialitzats.

Yolanda Domínguez: Artista visual, fotògrafa i activista espanyola. Autora de Maleït Estereotip i creadora d'obres tan controvertides com Hola soc el teu masclisme, Poses i Fashion Victims. Les seves propostes es vinculen a l'art d'acció, que al costat de l'humor, la provocació i la crítica la converteixen en una de les creadores més interessants del panorama espanyol.

Renata Ávila: Reconeguda advocada i defensora internacional, que compta amb gairebé 20 anys d'experiència en treball sobre llibertat d'expressió i drets digitals. Forma part de la Xarxa d'Experts en Tecnologies Digitals del Fòrum Econòmic Mundial, és membre de la Junta Directiva Global de ​Digital *Future *Society i afiliada de l'Institut Stanford d'Intel·ligència Artificial Centrada en l'Ésser humà. A més, manté importants afiliacions professionals a Europa, Amèrica Llatina i Amèrica del Nord.

Un altre dels plats forts seran les taules rodones, formades per professionals reconegudes i especialitzades en les quals es tractarà la perspectiva de gènere, crítiques i eines per a resoldre les problemàtiques de gènere en l'escenari universitari, el periodisme i la cultura. Concretament, aquests són els temes les taules rodones:

● El compromís de la universitat contra les discriminacions: Una mirada a accions de la universitat a l’entorn de problemes de gènere i les seves preocupacions de futur.

● Periodistes feministes: La importància de crear espais de comunicació compromesos amb la inclusió i la participació equitativa en el periodisme.

●El paper de la cultura contra les discriminacions: Una anàlisi crítica sobre les diverses formes culturals i la creació i implementació d'accions d'integració sociocultural.

Finalment, el congrés completarà el programa amb els panells de comunicació, subdividits en tres temàtiques, que integren, en el seu conjunt, les principals preocupacions de Congènere:

Comunicació audiovisual i digital:

Amb l'increment de la participació femenina, sorgeix també la necessitat de qüestionar els perfils que la societat sol·licita a les dones per a participar en les dinàmiques audiovisuals i com aquests requeriments poden perpetuar bretxes de gènere, discriminació o violència. És aquí on s'evidencien les mancances dels discursos d'inclusió i el llarg camí que encara falta per recórrer.

Poder i empoderament:

En aquest simposi se sosté que els estudis acadèmics en regions no occidentals continuen sent modelats per les històries de l'imperialisme, el colonialisme i les ideologies de l'eurocentrisme i el neoliberalisme de la modernitat occidental. Mentre al Sud Global es va desmantellar l'imperi físic del colonialisme després de la dècada de les independències (1960), l'imperi metafísic del colonialisme epistèmic i acadèmic continua intacte i arrelat en els programes acadèmics i en els estudis de comunicació.

Empresa, salut i gènere:

L'objectiu d'aquest panell és conscienciar sobre el paper de les dones en l'àmbit laboral i les desigualtats de gènere, i també sobre el model de consum com a causa de l'explotació de les dones. El treball domèstic i de cures, seguit de l'agricultura i la ramaderia i l'hostaleria, són els tres principals sectors on majors situacions d'explotació laboral es produeixen, la qual cosa es tradueix en una major feminització.