Denuncien el ''col·lapse'' de la Seguretat Social pel canvi de contingència en malalties professionals a Girona

Les comarques gironines és el territori català on més creixen els accidents 'in itinere'

El sindicat de Comissions Obreres ha denunciat un el "col·lapse" que hi ha a la Seguretat Social a Girona a l'hora de comunicar els canvis de contingència en les malalties professionals. La secretària general de CCOO a Girona, Belén López, ha lamentat que hi ha "moltes empreses i mútues" que certifiquen que les malalties professionals tenen "un origen comú" i això implica que es derivi l'atenció a la sanitat pública.

Això fa que el propi treballador hagi de demanar el canvi de contingència a malaltia professional a la Seguretat Social, un termini que a dia d'avui tarda uns dos anys a resoldre's a la demarcació de Girona. La demarcació també és el territori català on més han crescut els accidents de camí i tornada a la feina durant el 2021.

Durant l'any 2021 s'han notificat 164 malalties professionals a la demarcació de Girona. Es tracta d'un 22% menys de les que es van notificar el 2020. A Girona és l'única demarcació catalana que s'han reduït aquestes noves malalties professionals i la secretària general de CCOO a Girona, Belén López, considera que aquesta reducció no és perquè "els treballadors tinguin unes millors condicions de salut", sinó per dos motius: una infranotificació i un "col·lapse brutal" de la Seguretat Social.

Quan els treballadors tenen una malaltia professional, són les mútues contactades per les empreses qui han de notificar-ho a la Seguretat Social. Belés López creu que hi ha moltes mútues que determinen que aquestes malalties tenen un "origen comú" per tal que el tractament dels pacients es derivi a la sanitat pública. La representant del sindicat recorda que això suposa "més despesa pública" i també un augment de les llistes d'espera.

Tot i així, si l'origen és professional els treballadors poden demanar el canvi de contingència perquè es reconegui com a malaltia professional a la Seguretat Social. La saturació d'aquest servei, però, fa que aquest tràmit pugui arribar a tardar dos anys en resoldre's. Segons López, això implica que "en molts casos" quan es resolt la situació el treballador ja no està a la mateixa empresa i això fa que aquesta no prengui "les mesures que toquen".

Per revertir aquesta situació Belén López insisteix en què cal que la Generalitat disposi d'un servei públic d'atenció primària que es dediqui a certificar les malalties professionals i evitar aquest "biaix" que fan algunes mútues i empreses.

Més accidents mortals 'in itinere'

Des de CCOO també denuncien que la demarcació de Girona hagi tingut tres accidents mortals 'in itinere' durant el 2021. Es tracta d'un augment del 200% i és el territori català on més creix de tot Catalunya. Segons Belén López, aquest creixement posa de manifest "un dèficit" de la xarxa de transport públic. Aquesta manca d'oferta pública obliga als treballadors a desplaçar-se amb el seu vehicle privat i això afegeix un risc en la seguretat dels treballadors.

Pel que fa a la sinistralitat laboral, en el 2021 s'han produït 10.549 accidents, un 17% més dels que hi havia el 2020. La gran majoria són accidents lleus (10.491), mentre que s'han registrat 52 accidents greus i 6 de mortals. Aquesta sinistralitat creix en tots els àmbits, menys en l'agricultura on la reducció és d'un 1%.

Des de CCOO han incidit en què les persones que tenen un contracte temporal també tenen més risc de patir un accident, fet que reflexa la precarietat laboral. Per això al secretària general del sindicat a la demarcació de Girona, Belén López, confia que amb la nova reforma laboral hi hagi una disminució d'aquesta sinistralitat.

Mancances en la prevenció

La responsable de Salut Laboral de CCOO a Catalunya, Mònica Pérez, assegura que aquest augment de la sinistralitat laboral recau en la manca de prevenció que hi ha a l'Estat. Pérez ha recordat que la normativa actual "contradiu la directiva europea" en què recomana que la prevenció de riscos laborals es faci amb recursos propis de les empreses, mentre que la llei estatal permet "l'externalització" del servei.

Segons Pérez, això fa que es "mercantilitzi" la prevenció de riscos laborals i les empreses ofereixin "una prevenció documental i genèrica". Això impossibilita que els treballadors siguin conscients dels riscos laborals i es prenguin mesures per evitar aquesta sinistralitat.