Cornellà del Terri (Pla de l'Estany) ha recuperat aquest Dilluns de Pasqua la tradicional plantada de l'arbre de Maig i el Ball del Cornut després de dos anys sense poder celebrar-se per la pandèmia. Passades la una del migdia, desenes de persones han arribat carregant amb un pollancre de 23 metres engalanat amb banyes i corns d'animals al mig de la plaça, on després de diversos intents l'han aixecat i plantat.
Aquí s'hi estarà fins Divendres Sant de l'any que ve. Després, el protagonisme l'ha pres el Ball del Cornut, que simbolitza un cant a la fertilitat i celebra la fi del dret de cuixa del senyor feudal. L'alcalde, Salvador Coll, diu que els fa molta "il·lusió" tornar a celebrar la festa major amb plenitud.
Es remunta al segle XIV i se celebra cada Dilluns de Pasqua, coincidint amb la festa major del Poble. La plantada de l'Arbre de Maig i el Ball del Cornut són una festa declarada d'interès nacional l'any 1999, que durant dos anys s'ha hagut d'ajornar per la pandèmia. El 2020 es va suspendre 'sine die' i l'any passat es va celebrar de forma simbòlica sense públic i amb un homenatge als sanitaris per la seva lluita contra la covid-19.
Aquest any, però, ja sense restriccions la celebració ha tornat al carrer i ho ha fet amb força. Centenars de persones s'han aplegat des de bon matí a la plaça del Maig per reviure la celebració.
Els actes han començat amb una exhibició castellera i cap a la una del migdia han donat pas a la plantada de l'arbre. Veïns del poble, degudament vestits amb la roba tradicional catalana, han estat els encarregats de traslladar i aixecar l'arbre engalanat amb banyes i corns d'animals així com un plomall de pi al capdamunt.
Enguany, han dut un exemplar d'uns 23 metres de llargada i, després d'alguns intents, l'han aixecat al lloc on es quedarà fins Divendres Sant de l'any que ve. L'arbre del Maig simbolitza la llibertat del poble i un cop plantat al terra de la plaça, el Cornut hi hissa una senyera mentre sona l'himne d'Els Segadors.
Seguidament, un grup de joves en parelles balla el tradicional ball al voltant d'un altre arbre més petit i s'endinsen en el que es coneix com el Ball del Cornut. Durant la dansa, el Cornut saltironeja com cada any enmig de les parelles per triar finalment una pubilla, a qui entrega el ram. Després, se l'emporta encapçalant una corrua que marxa de la plaça i tanca l'acte.
La fi del dret de cuixa
La celebració tindria els seus orígens al segle XIV i segons els estudiosos gira al voltant d'un dels capítols més significatius de la història local del poble: la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals durant l'Edat Mitjana. En aquell temps, els senyors feudals tenien diversos "privilegis". Entre ells, el de poder anar al llit la nit de noces amb les noies que s'estaven a punt de casar.
L'any 1367, en temps del rei Pere el Cerimoniós, Cornellà del Terri va aconseguir alliberar-se del domini feudal i es va suprimir aquest "privilegi". Per celebrar la nova realitat els vilatans es van armar d'ironia i van sortir al carrer per executar una sèrie de danses que van acabar esdevenint el Ball del Cornut.
Malgrat això, hi ha qui també vincula la dansa amb un ritual que marca simbòlicament l'inici de la primavera i d'un nou cicle, amb cultes a la divinitat per excel·lència de la fertilitat i la procreació.
