A partir de la pròxima temporada de caça 2022-2023 caldrà comunicar al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural les batudes de caça major previstes. Aquesta informació quedarà recollida en una aplicació i permetrà planificar l'activitat i compatibilitzar-la millor amb altres usos al medi natural i augmentar la seguretat.
La resolució de vedes, que és la normativa que marca com serà la temporada de caça, inclou l'obligació per part de la persona o entitat titular de l'aprofitament cinegètic de comunicar el dia i lloc on es farà la batuda durant la temporada hàbil de caça. La temporada de caça del poc senglar va des del primer diumenge de setembre fins a l'últim de març.
Aquesta millora en seguretat se suma al protocol que va signar Acció Climàtica el novembre passat amb els espais naturals de la Diputació de Barcelona i la Federació de Caça per millorar la seguretat en les batudes, i que s'anirà implementant en altres zones.
Emergència cinegètica
Una altra de les novetats que incorpora la nova temporada de caça és una modificació de l'anomenada emergència cinegètica, que és un concepte utilitzat per referir-se a situacions amb caràcter d'urgència en què es produeix un desequilibri en la població d'animals salvatges. L'actualització d'aquest procediment permetrà actuar de manera més precisa, millorar l'efectivitat de les batudes i augmentar el nombre d'animals capturats, assenyalen des de la conselleria.
L'emergència cinegètica és una figura que permet actuar en aquelles comarques o àmbits territorials on es produeix una abundància d'una espècie cinegètica o no protegida de manera que resulti perillosa o nociva per a les persones o perjudicial per a l'agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça. S'actua sempre que se superin els llindars establerts per la resolució anual de vedes.
Amb la nova resolució de vedes, la declaració d'aquesta figura es podrà aplicar només en senglar i conill, que són les espècies cinegètiques que actualment generen problemàtiques molt greus en diferents zones del territori català. La nova figura quedarà acotada a les zones més crítiques, per dedicar-hi tots els esforços i reduir el problema.
Degut a l'evolució a l'alça de la població del porc senglar en els darrers anys i del conill en determinades comarques, pràcticament tot el territori de Catalunya hauria de ser declarat en emergència, cosa que, segons Acció Climàtica, resulta inabastable i poc pràctic. En aquest sentit, des del Departament indiquen que hi ha força zones on el senglar o el conill superen el llindar establert, però no suposa un risc imminent quant a danys. En canvi, hi ha altres poblacions que, encara que no arribin al llindar, o no es trobin en la situació geogràfica o l'entorn previst, són susceptibles de produir danys o riscos importants.
Per declarar emergència si els danys són reiterats, si no hi ha un nombre de captures suficient o no s'ha aconseguit fer disminuir aquests danys, es podrà actuar de forma subsidiària. Això vol dir que, en comptes del titular d'aquell terreny responsable d'actuar en aquesta zona, hi podrà actuar un tercer seguint el que determina la resolució de vedes. L'equip tècnic del Departament estudiarà cada zona susceptible d'entrar en emergència per veure quin nombre de senglars o conills cal capturar. També s'actuarà de forma subsidiària quan es pugui constatar de manera objectiva que el titular de l'àrea privada de caça no ha complert o no pot complir el que estableix la declaració d'emergència.
Aquesta nova proposta pretén, d’una banda, poder aplicar-se a les zones crítiques segons la nova redacció dels llindars i, d'una altra, que l'Administració pugui activar, si escau, les mesures subsidiàries de manera més àgil.
Pla de xoc amb de més de 10 MEUR
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va presentar a principis de març el Pla estratègic per al control dels danys produïts pel senglar 2022-2024. Amb un pressupost de més de 10 milions d'euros, vol reduir en tres anys les sobrepoblacions d’aquest animal i els efectes i conflictes que produeix a Catalunya.
