El president de la subcomissió d’estrangeria del Col·legi d’Advocats de Girona, Jordi Espelt, alerta que l’oficina d’estrangeria de la capital gironina “farà fallida” si no s’incorpora més personal. Segons dades del sindicat CSIF, “només hi ha 17 treballadors dels 41 que té la plantilla”; i de 15 interins, “tan sols n’hi ha 5”. Això provoca que no hi hagi cites disponibles per tramitar els permís de treball i residència, ni tampoc per renovar-los. “S’està fent entrada de sol·licituds, però no es resolen”, lamenta Espelt. Des de la subdelegació del govern espanyol a Girona indiquen que les sol·licituds han crescut un 30% en comparació a fa un any, i diuen que dotaran l’oficina amb més recursos “tan aviat com sigui possible”.
Fa més de deu anys que tant el Col·legi d’Advocats de Girona com el sindicat CSIF -a més d’entitats i ONG- denuncien que l’oficina d’estrangeria de la capital gironina està “col·lapsada” per la manca de personal que arrossega des del 2015, sumat a la gran quantitat de sol·licituds que rep. El president del CSIF a Girona, Rafael Sánchez, afirma que actualment la plantilla està formada per 41 empleats, però “tan sols hi ha 17 persones treballant”.
“I dels quinze interins que s’havien d’incorporar, només ho han fet cinc, perquè als altres deu no els ha interessat. És la primera vegada que passa”, recalca. A més, segons Sánchez, hi ha tres dels cinc interins que han guanyat unes oposicions, “i aviat marxaran”. “Els treballadors estan desbordats, treballem per donar un bon servei al ciutadà, i en veure que no pots arribar, és una mica frustrant”, afirma.
Tant Sánchez com el president de la subcomissió d’estrangeria del Col·legi d’Advocats de Girona, l’advocat Jordi Espelt, sostenen que Girona és “una de les cinc demarcacions amb més volum de feina”, però la diferència en el nombre de treballadors és “molt gran”. “Madrid, Barcelona o València són les oficines que tenen més sol·licituds, però tenen plantilles d’uns 100 treballadors”, apunta Espelt.
El sindicalista i l’advocat argumenten que costa trobar personal a Girona perquè, amb el mateix sou que es cobra a la resta de l’Estat, “aquí el cost de vida és molt més car, i els surt més a compte treballar a una altra banda”.
Del “col·lapse” a la possible “fallida”
Ara, a més, la problemàtica s’ha agreujat amb la reforma de la llei d’estrangeria, que va entrar en vigor al maig, i que facilita la regularització d’immigrants amb l’objectiu d’incorporar-los al mercat laboral. “Ara hi ha una entrada de sol·licituds molt més massiva” i, si no posen més personal, “hi haurà un moment que pràcticament farà fallida”, adverteix Jordi Espelt.
“S’està fent una entrada de sol·licituds, però no s’està destinant temps a resoldre-les”, cosa que està generant un greu perjudici tant pels ciutadans com també per les empreses, segons l’advocat. I posa un exemple: Si un empresari vol contractar una persona immigrant per la temporada d’estiu, començarà els tràmits al març, perquè l’administració marca que els ha de resoldre en màxim tres mesos.
Ara, però, com que no hi ha cites disponibles i hi ha un volum tan alt de sol·licituds, el termini s’acaba allargant mesos i mesos. “I acaben rebent l’autorització quan ja ha arribat la temporada baixa”, lamenta l’advocat. Espelt recalca que aquest col·lapse genera també “doble feina”. “Perquè seran sol·licituds que haurien generat llocs de treball, i que, en canvi, quedaran en no res, duplicant la burocràcia dins de la subdelegació”.
Des del Col·legi d’Advocats recullen el retard que acumulen alguns professionals en els tràmits a l’oficina d’estrangeria, i n’hi ha que encara esperen que responguin sol·licituds presentades l’octubre del 2024. Per això, Espelt, que també forma part de la comissió d’estrangeria del Consell de l’Advocacia Espanyola, ha tornat a demanar al govern espanyol que incorporin urgentment més personal.
Per aconseguir-ho, tant els advocats com el sindicat CSIF fa anys que demanen que s’ofereixin incentius econòmics als treballadors de Girona, tal com es fa, per exemple, als funcionaris de les illes Canàries.
Amb el permís a punt de caducar
El CSIF i el Col·legi de l’Advocacia apunten que és molt difícil saber quantes persones hi ha afectades per la manca d’hores disponibles a l’oficina d’estrangeria gironina, però “el nombre és molt elevat”, segons Espelt.
Un dels perjudicats és en Moha, treballador de l’empresa Fruitex de 23 anys. Ell fa mesos que intenta aconseguir una cita per renovar el seu permís de treball i, al final, va optar per pagar 30 euros en un locutori per aconseguir-la.
Tot i això, el dia que hi va anar, no li van poder els tràmits “perquè no tenien cartolines”. Li van dir que havia de tornar un altre dia, però no hi ha hores disponibles. “Abans podies demanar cita des del mòbil, però ara no en trobes mai”, retreu. El seu principal temor és que, si no renova el permís abans que li caduqui, tornarà a una situació d’irregularitat. “Si perdo la feina, com pagaré el pis? Com viuré?”, es pregunta.
El noi va arribar a Cadis el 2018 procedent de Mali. Des de fa uns tres anys treballa a l’empresa Fruitex, situada a Vilobí d’Onyar. Un dels propietaris de la companyia, Ramon Rovira, critica la quantitat de traves que es troba per poder tramitar o renovar els contractes dels treballadors d’origen estranger.
“No hi ha hores per anar-hi i això crea un problema molt gros a tothom. A les empreses perquè se’ls caduquen els permisos. Però sobretot a ells, perquè han lluitat molts anys per aconseguir els papers, i ara no hi ha manera de renovar-los”, denuncia. Rovira exposa que, en el cas d’en Moha, ja va trigar tres anys a tramitar el seu permís de treball. I ara tem que es torni a quedar sense.
“Tens gent que no pot treballar perquè no té papers, i estan abocats a traficar o a robar perquè alguna cosa han de menjar. I quan un treballa, està empadronat i té els papers, no hi ha maneres de renovar-los perquè els falta personal. És un disbarat absolut”, critica.
Increment d’un 30% de sol·licituds
Des de la subdelegació del govern espanyol a Girona asseguren que la manca de cites disponibles a l’oficina d’estrangeria és “una circumstància” que els preocupa “per la irregularitat que significa”. I afegeixen que estan treballant “amb discreció i persistència” per “trobar una solució favorable als interessos de la ciutadania”.
Les mateixes fonts esgrimeixen que, amb l’entrada en vigor del nou reglament d’estrangeria, “s’han incrementat un 30% el nombre de sol·licituds”, en comparació al mateix període que l’any passat. Pel govern espanyol, aquest augment “és una mostra que el sistema ofereix noves oportunitats de regularització que fins ara no existien”.
I recorda que, en els mesos d’estiu, a causa dels torns de vacances, es pot produir “un cert alentiment del servei”. Però defensa que es corregirà a partir del setembre, “quan es normalitza el ritme i es recuperen els terminis amb agilitat”.
Pel que fa a la plantilla de l’oficina, la subdelegació indica que és “especialment complex” cobrir aquestes places, “perquè la majoria dels funcionaris prefereixen altres destins on el cost de la vida i l’accés a l’habitatge són més econòmics”. I és una circumstància que “afecta tot el conjunt de l’Administració de l’Estat a Girona”.
A més, recalquen que l’oficina d’estrangeria de Girona “assumeix un volum de feina molt alt amb molts menys recursos dels que tenia abans de les retallades aplicades pel govern del Partit Popular”. I que, “malgrat les dificultats”, “aquest volum de feina no ha portat l’oficina al caire del col·lapse”.
Per últim, asseguren que l’executiu de Pedro Sánchez “té el propòsit de tornar a dotar l’oficina amb els recursos personals i humans necessaris tan aviat com sigui possible”.
En aquest sentit, remarquen que aquest mes de juliol, l’Oficina de Girona ha engegat un sistema automàtic de cites per agilitzar l’expedició de les targetes d’identitat d’estranger (TIE) i resoldre els col·lapses i retards que acumula el servei.
A partir d’ara, quan es resolgui favorablement un permís de residència -tant les que tramiti la mateixa oficina com les que es facin des del servei del Ministeri- s’enviarà automàticament una cita assignada perquè la persona pugui tramitar la TIE en un termini màxim de quinze dies. Això sí, segons informa la Subdelegació, sempre que no es tracti de resolucions “condicionades a altres tràmits previs” (com l’alta a la Seguretat Social o l’entrada al territori estatal).
