Rufus Wainwright presenta a Barcelona la seva segona òpera, que es veurà a Peralada aquest estiu

La posada en escena conté imatges de Robert Mapplethorpe, que ara s'exhibeixen als jardins del Palau Robert

Rufus Wainwright ha presentat aquest divendres a Barcelona la seva segona òpera, 'Hadrian', que portarà al Festival Castell de Peralada aquest estiu. Al costat del seu company i director escènic Jorn Weisbrodt, el músic ha aprofitat que actua aquest vespre al Palau de la Música per presentar la producció lírica des dels Jardins del Palau Robert, on s'exhibeixen ara fotografies del nord-americà Robert Mapplethorpe, les imatges del qual poblen l'escenografia de l'òpera.

Inspirada en el final de l'emperador romà Adrià, 'Hadrian' (2018) és "més complexa i de més gran escala" que 'Prima Donna' (2009), ha dit Wainwright. L'artista desitja que la producció apropi el públic jove a la lírica. Així ho creu el director del festival, Oriol Aguilar.

La nit del 29 de juliol arribarà per primera vegada a Catalunya la segona òpera del cantant, pianista i compositor nord-americà Rufus Wainwright (amb llibret de Daniel Mclvor), 'Hadrian', estrenada el 2018 al Canadà. La producció aterrarà al 36è Festival de Peralada en col·laboració amb el Teatro Real de Madrid -on s'estrenarà dos dies abans- i els seus cor i orquestra titulars. El Festival i el teatre reuniran un elenc de veus encapçalat per Thomas Hampson, Ainhoa Artetat, Xabier Anduaga, Rubén AMoretti i Vanessa Goikoetxea.

La producció que es veurà a Madrid i Peralada té poc a veure amb la que Wainwright i Jorn Weisbrodt van estrenar el 2018 a Toronto. Per l'ocasió s'ha preaparat una versió semi-escenificada, molt despullada d'escenografia. En el seu lloc l'espai escènic es construeix a partir de les imatges de l'icònic fotògraf Robet Mapplethorpe mitjançant es volen transmetre les emocions i turments dels personatges.

Coincidint amb la presentació de la producció a Barcelona, el Palau Robert ha inaugurat aquest divendres una petita mostra amb 30 instantànies de Mapplethorpe ('Flowers and people') als jardins de l'equipament, pels quals ha passejat Wainwright. L'exposició s'estarà aquí fins a final de mes.

'Hadrian', segona òpera de l'artista

'Hadrian' és la segona incursió en el món de l’òpera del cantautor Rufus Wainwright després de 'Prima Donna' (2009). Amb l’emperador romà Adrià com a protagonista, i amb una composició musical que el propi autor ha definit com “més obscura i potent “ que la dela seva primera òpera, l’obra fou estrenada a Toronto el 2018, responent a l’encàrrec de la Canadian Opera Company.

El nord-americà ha expressat avui que aspira amb la seva vessant lírica a unir la música popular i la música culta, i a fer que hi hagi un "nou públic" interessat en l'òpera, sigui de l'edat que sigui. El director del festival s'ha mostrat convençut que l'intent de Wainwright pot aconseguir quest propòsit, alhora que ha defensat l'aposta anual del festival per la nova creació operística.

Wainwright ha confirmat que vol fer una tercera òpera, però ha manifestat que, preferiblement, serà una comèdia. L'artista ha exposat també que acaba d'escriure una obra de teatre musical i que també està treballant en "una peça clàssica", de la qual no ha volgut donar detalls.

Sobre 'Hadrian' i el seu protagonista històric, el músic ha reconegut que és un personatge "controvertit" i que en certa manera segueix d'actualitat. "Encara vivim les conseqüències de moltes de les coses que va fer", ha dit referint-se a la "creació" de Palestina que s'atribueix a l'emperador romà. Finalment, Wainwright ha parlat de l'origen peninsular d'Adrià. "És emocionant portar-lo fins aquí; crec que ell també està excitat de tornar", ha bromejat.

Una història d'amor homosexual

'Hadrian' és la "validació" escènica (i lírica) de l'orientació homosexual de l'emperador Adrià, un fet al qual s'han referit els seus responsables. Jorn Weisbrodt ha parlat del molt públic homosexual que té l'òpera, enfrontat amb la manca de referents operístics en aquest nivell. Amb tot, el director escènic ha posat per davant l'amor a l'orientació sexual.

Tot i la possibilitat que el seu enfocament generi "controvèrsia", la lliçó final de l'obra és que l'emperador s'adona que, més que tota la seva obra com a governant de l'imperi, el que més importa és que "ha estimat".