Han estat 209 les queixes per discriminacions lingüístiques a les universitats catalanes que ha rebut durant el primer quadrimestre del curs la campanya "La universitat, en català!". Impulsada per Plataforma per la Llengua, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), la campanya va arrencar a l'octubre amb l'estrena d'una web per facilitar les denúncies i es va comprometre a informar cada quadrimestre de l'evolució de les vulneracions i de la situació de la llengua a les universitats catalanes, valencianes i balears.
Més concretament la Universitat de Girona (UdG) n'ha registrat tres, mentre que el centre amb més reclamacions és la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb 54 en total. La primera anàlisi de la situació revela que el 58% de les queixes rebudes són per canvis de llengua d'una assignatura respecte de la llengua anunciada al pla docent i que el 24% respon a la manca d'oferta d'assignatures en català. La diferència no ha d'estranyar perquè és més fàcil percebre la discriminació quan el docent substitueix el català pel castellà que no pas quan directament una assignatura s'ofereix en castellà. Tanmateix, l'absència flagrant d'assignatures en català en alguns graus i, sobretot, en màsters i postgraus, també és un motiu important de queixes.
A més, el 18% restant de queixes es deuen a vulneracions d'altres drets lingüístics: des de professors que demanen als estudiants que facin els treballs en castellà perquè els és més fàcil fins a correus informatius que les universitats envien als estudiants només en castellà i anglès, passant també per professors que obliguen els estudiants a fer les presentacions orals en castellà.
Entre els casos més greus, el d'una professora de la UPC que en un grup de projectes va tallar, en dues ocasions, les intervencions en català de dos alumnes per exigir-los que canviessin al castellà argumentant que hi havia dos estudiants del programa Erasmus que no entenien el català (encara que un d'ells tampoc el castellà). La docent va dir que, si calia, farien tot el curs en castellà i, a la següent sessió, quan un dels alumnes li va explicar que tenien dret d'expressar-se en català, ella va dir que no hi estava d'acord i que ho consultaria amb el director dels estudis. Finalment, ella va deixar d'interrompre les intervencions en català dels estudiants, però hi va continuar responent en castellà, motiu pel qual molts catalanoparlants van continuar fent les presentacions i interactuant amb la professora en castellà.
Un altre cas greu és el d'una professora d'una assignatura de traducció al català de la Universitat Pompeu Fabra que va cedir a la pressió dels estudiants i va permetre que lliuressin els treballs en castellà, en contra del que deia el pla docent. Aquest canvi en les condicions d'avaluació devalua l'assignatura, suposa un greuge comparatiu per als estudiants catalanoparlants, que a les assignatures de traducció al castellà sí que s'han d'examinar en castellà.
Gairebé en totes les universitats del territori hi ha queixes per motius lingüístics, però el nombre de queixes varia molt segons la universitat: de les 54 queixes de la Universitat Autònoma de Barcelona a les dues queixes de la Universitat Abat Oliba, passant per les sis de la Universitat de València. Aquesta diferència entre el nombre de queixes no és representativa de la situació lingüística de cada universitat, sinó que s'explica per la dimensió de la institució, per la diferent sensibilització dels estudiants i pel grau de coneixement de la campanya. Per això mateix, mentre que a Catalunya es recullen fins a 195 denúncies, al País Valencià només se'n recullen onze i a les Illes Balears, tres.
Diferències entre territoris
Més enllà de les queixes, però, la realitat és significativament diferent. Si s'analitza tenint en compte els diferents territoris, Catalunya és on la situació és millor. El Departament de Recerca i Universitats ha demanat a les universitats les dades de docència en català, i ha sortit que el 70,5% de les assignatures de grau s'ofereixen en català. A la pràctica, aquest percentatge podria ser una mica més baix pels canvis de llengua dels docents i perquè algunes universitats, especialment les privades, anuncien assignatures amb l'idioma d'impartició "català/castellà", sense especificar el percentatge d'hores en cada llengua ni assegurar que el català realment s'hi faci servir. Tenint en compte aquesta situació, tant l'administració com les entitats impulsores de la campanya estan treballant amb les universitats per poder tenir una radiografia més exacta del panorama.
La situació és encara pitjor als altres territoris analitzats. A les Illes Balears, només el 25% de les explicacions orals de la UIB són exclusivament en català. Ho diu una enquesta que la mateixa universitat ha fet als estudiants i que també revela que el 42,2% de les classes són totalment en castellà. Segons el mateix estudi, un altre 25% d'assignatures alternen entre el català i el castellà o l'anglès, fet que no garanteix el principi de seguretat lingüística dels estudiants.
Pel que fa al País Valencià, les universitats menystenen completament els drets lingüístics dels valencians i ofereixen un nombre residual o fins i tot nul d'assignatures en català. Només se'n salva la Universitat de València, que tot i que encara no arriba al 40% de docència en català, ha anat augmentant l'oferta d'assignatures en llengua catalana i ha passat d'un 29,7% de crèdits en català el curs 2011-2012 al 38,9% el curs 2021-2022. El progrés d'aquesta universitat ha de servir de referència per a les altres universitats valencianes, especialment per a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, on la docència en català ronda el 0% i la llengua pròpia s'exclou fins i tot a la majoria de cartells informatius.
