Els geòlegs alerten: les vies de l'R1 estan condemnades a ser engolides pel mar

El Col·legi de Geòlegs de Catalunya planteja traslladar-les a l'interior

El Col·legi de Geòlegs de Catalunya planteja que es traslladi la via de la línia R1 de Rodalies al seu pas pel Maresme per l'interior i no pel litoral. A través de l'Observatori del GeoRisc, assenyalen que els nombrosos temporals, amb la seva freqüència, intensitat, i durada, sumats a l'acció de l'home, fan que l'erosió predomini per sobre de la sedimentació, de manera que l'acumulació de sorra i terres és menor a la que s'ha registrat en altres èpoques.

Amb un increment del nivell del mar degut al canvi climàtic, fa que el mar guanyi cada cop més terreny a la costa: "Podem afirmar que la majoria de platges actuals i la R1 en el seu traçat actual estan condemnades a desaparèixer", assenyalen en un comunicat. Els experts assenyalen que les platges es formen amb l'aportació de sediments procedents de rius i rieres que desemboquen al mar, i que els corrents litorals distribueixen la sorra al llarg de la costa. "Les rieres, actualment molt canalitzades i amb unes conques molt urbanitzades, aporten molt menys sediments a la costa i això representa un dèficit per a la regeneració natural de les platges", assenyalen.

A més, la construcció de dics en ports esportius també contribueix a què aquest repartiment no es faci de manera regular, quedant la sorra retinguda al nord-est dels ports i sent ben bé inexistent al sud-oest. Això comporta una afectació a la costa, que queda desequilibrada respecte a com hauria de ser de manera natural i a partir de la qual es van generar infraestructures, com ara la línia ferroviària que discorre a pocs metres de la platja.

Ja al gener de 2020, el temporal Gloria va afectar alguns trams de via, fet que va dur Adif a fer treballs de protecció en un tram de 2 quilòmetres entre MataróCabrera de Mar. És per això que el col·lectiu considera que la solució definitiva a aquest tipus de problemes és traslladar tota la infraestructura a l'interior, per donar un servei "eficient" a les poblacions i millorar la mobilitat a la comarca.

A banda de garantir la seguretat de la infraestructura, permetria obrir els municipis al mar i ampliar la zona de platja, que, un cop pacificiada la N-II, generaria un ampli passeig marítim. "Cal una visió integral per reordenar el nostre litoral, cal voluntat política i cal prendre decisions valentes, i tot això significa adaptació, no només als nous escenaris de canvi climàtic, sinó als nous escenaris de canvi global", conclou el comunicat.