Lourdes Fisa exposa un conjunt de 52 obres pictòriques, amb el títol Terra Blava, al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro (Baix Empordà), del 19 de març al 8 de maig d’enguany. una selecció de la seva obra des d’un enfocament transversal, que en recorre diverses etapes i temàtiques. Inauguració dissabte 19 de març (19 h) amb la presència de l’artista i presentació del catàleg commemoratiu editat pel consistori.
La mostra es podrà visitar els caps de setmana i festius (11-13 h i 17-20 h). Organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró; l’exposició és la primera de l’any al castell i la segona del cicle anual d’arts plàstiques al municipi, després de la proposta d’escultura de gran format de Josep Coll al Parc dels Estanys de Platja d’Aro, inaugurada el passat 5 de març i que es pot visitar fins al 17 de juliol. Simultàniament, a la planta superior del castell es pot gaudir d’una selecció de peces del Fons Municipal d’Art, configurada per obres dels i les artistes que hi ha exposat durant quatre dècades.
Lourdes Fisa (Corbera de Llobregat, 1964), va iniciar la seva formació a l’Acadèmia Sanvicens de Barcelona, es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona en l’especialitat de gravat i estampació i va ampliar estudis a Alemanya, Anglaterra i als Estats Units. L’any 1922 va instal·lar el seu estudi a Manresa, on viu i treballa amb una obra construïda amb tècniques híbrides entra la pintura, el gravat i la instal·lació tot explorant la transformació de la matèria, el color, l’espai i la llum. A nivell expositiu es va estrenar el 1989 i de llavors ençà ha realitzat més de 50 mostres individuals i més de 80 de col·lectives tant a nivell nacional com internacional. Ha rebut diversos guardons i les seves obres estan presents a diverses institucions.
L’Ajuntament proposa un calendari expositiu per a 2022 amb vuit propostes en tres espais. Al Castell de Benedormiens de Castell d’Aro després de l’actual de Lourdes Fisa hi exposarà Olga Andrino (21 de maig-3 de juliol) i Joan Mateu (13 d’agost-25 de setembre); i també les col·lectives del Fons Municipal d’Art (9 de juliol-7 d’agost) i d’Artistes Locals (1 d’octubre-27 de novembre). El Parc dels Estanys de Platja d’Aro acull dues mostres d’escultura de gran format: actualment les obres de Josep Coll (fins al 17 de juliol) i posteriorment Carles Torrent Pagès (30 de juliol de 2022-12 de febrer de 2023). Les sales d’art de la Masia Bas de Platja d’Aro també acolliran una part de la mostra del Fons Municipal d’Art a l’estiu i a la tardor les obres guanyadores i finalistes del 9è Concurs internacional de fotografia Educant La Mirada.
De la mostra i de l’artista escriu el crític d’art, Alexande Roa Casellas en la presentació de la mostra: “L’artista pren dues grans línies del seu treball com a nucli de la mostra: la terra, d’una banda, i de l’altra l’aigua. Es tracta de dos elements simbòlics però també sensorials que vertebren sobretot la seva sensibilitat pictòrica. I és que entre la calidesa i solidesa contundent de la terra i la fluïdesa de l’aigua, l’obra de Fisa s’estén en el temps com una constant exploració plàstica que investiga conceptes relatius a la naturalesa i també a la humanitat: la fragilitat, la fortalesa, el dolor, la llum, el viatge, el moviment, entre d’altres. El nucli de l’obra presentada, així com de la trajectòria de l’artista, se centra en un treball de l’abstracció que beu de certes qualitats matèriques de la pintura informalista o de l’expressionisme abstracte, però incorpora elements de la seva formació com a gravadora, que sempre ha seguit treballant en menor o major mesura fins avui. L’utilitza com a tècnica principal però també com a tècnica de base damunt la qual incidir amb la pintura”.
Encara hi afegeix: “la mixtura de tècniques és quelcom que ha anat aplicant amb naturalitat, utilitzant-les com un instrument d’exploració de l’estil i de la forma, que al capdavall són la matèria expressiva principal a les quals s’entrega. Si prenem per exemple aquesta influència de l’informalisme com a referència per a analitzar la seva obra, de seguida trobarem que d’informalista en té ben poc, ja que tot el seu recorregut estètic mostra una tendència a l’ordenament, a cert retrobament de la geometria que s’imposa malgrat l’expressivitat i la gestualitat perseguides en l’atac de la superfície. És com si Fisa partís d’un impuls intacte i essencial que després necessita endreçar lleugerament, ubicar en un espai. Precisament, aquesta endreça és la que dona força a l’expressió i al gest; d’altra manera, ens trobaríem davant d’un exercici de mera inundació sense connexió entre l’acte creatiu i la mirada. L’artista és conscient que cal, per bé que intuïtivament, establir un pont entre l’energia creativa i la mirada del receptor. L’obra, en definitiva, té com a objectiu aquest diàleg”.
