La crisi econòmica està colpejant especialment a aquelles famílies d'immigrants que no poden acreditar uns ingressos suficients per renovar la reagrupació dels seus membres per a la seva regularització, fins al punt que es veuen obligats a enviar als menors que no tenen edat de treballar als països d'origen, trencant així amb el procés d'integració. Així ho ha denunciat CCOO que, a través del Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE), ja n'ha detectat alguns casos.
Durant el 2012, l'oficina que hi ha a Girona va rebre 275 consultes, de les quals un 18,5% eren sobre renovació de l'autorització de treball, un 10,9% per reagrupament familiar i un 25,5%, per arrelament social. Segons ha explicat el coordinador de CITE a Catalunya, Carles Bertran, les famílies es veuen amb el dilema de decidir a qui renovar els papers perquè no poden acreditar tenir suficients ingressos. Així, per poder renovar els papers del cònjuge cal demostrar tenir un mínim de 750 euros, i a banda, cadascun de la resta dels membres.
En el cas d'aquella família que té els recursos limitats perquè un dels seus membres cobra la prestació d'atur o té un contracte temporal, els ingressos "no donen per a tothom", i la gent acaba prioritzant els adults que estan en edat de treballar amb l'esperança que trobaran feina i la seva situació millorarà. Mentrestant, explica Bertran, envien els menors amb els avis al seu país d'origen.
Un fet que suposa el trencament de la integració d'aquests fills -que són la "llavor" de la integració de la primera generació d'immigrants- que acaben en un país que desconeixen i amb una llengua que no dominen. No tenen xifres del total de famílies que han hagut de prendre aquesta decisió però sí que han posat l'exemple de dotze nens gironins que actualment viuen a la ciutat de Xauen, al Marroc. El responsable d'Immigració de CCOO a Girona, Yasser Saadoune, alerta del xoc que suposa per a aquests nens, que es topen amb un sistema d'escolarització amb professors autoritaris que no té res a veure amb el sistema català. A més, també alerten que el sistema d'escolarització d'allà no està preparat per rebre nens amb la seva situació i, com que no dominen el francès o l'àrab, se'ls envia directament al primer curs perquè comencin de nou.
Aquest col·lectiu és un dels més febles, segons el sindicat, que demana a les administracions canvis en la normativa per tal que els requisits per poder renovar els papers no siguin tan estrictes. "Abans es posaven pegues per entrar (als immigrants) i ara, per quedar-se", lamentava el secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte.
Durant el 2012, l'oficina el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO va rebre un total de 275 consultes sobre temes d'estrangeria. La més nombrosa era sobre arrelament social (un 25,5%), seguida de la renovació d'autorització de treball (18,5%) i reagrupament familiar (10,9%). Per nacionalitats, Hondures i el Marroc va ser la més nombrosa, amb un 23,7% i un 13,6% respectivament, seguida de 13 països de procedència més com ara Colòmbia i Rússia. La majoria, un 46,9%, eren residents a Girona, seguit de Salt i Figueres.
El futur incert del CITE per falta de recursos
La crisi també està afectant el funcionament d'aquest centre d'assessorament, que ha vist reduir de forma significativa les subvencions que rebia de les administracions i organismes. Durant el 2012 van haver de tancar unes vuit oficines a tot Catalunya -en tenen 39- i en el cas de la que hi ha a Girona, va passar d'obrir cada dia a fer-ho només una tarda a la setmana. En aquest cas, han vist com els 20.000 euros que la Diputació de Girona de subvenció s'han convertit en 5.000, a banda de la retirada d'ajuts de consistoris i de Consells Comarcals per la falta de recursos.
Els seus representants reivindiquen la necessitat d'apostar per aquest centre per poder continuar atenent als ciutadans i a la realitat canviant. Així per exemple, cada vegada són més els usuaris que s'informen a les seves oficines per buscar feina a l'estranger. Des que van iniciar un servei d'assessorament el juny passat, ja han passat 500 persones a tot Catalunya i estan preparant més xerrades informatives per grups. Arran de les seves experiències, han conegut casos d''estafa", de treballadors que marxen amb unes condicions acordades per correu electrònic i que un cop al lloc són pitjors. Per això, aconsellen abans de tot informar-se molt bé de la situació del país, el mercat laboral i les lleis, així com tenir contactes amb els sindicats d'allà. També subratllen la necessitat de dominar la llengua. "Val la pena esperar sis mesos per estudiar l'idioma aquí abans de marxar", afegeix Bertran, que desaconsella totalment "anar a l'aventura".
Durant el 2012, l'oficina que hi ha a Girona va rebre 275 consultes, de les quals un 18,5% eren sobre renovació de l'autorització de treball, un 10,9% per reagrupament familiar i un 25,5%, per arrelament social. Segons ha explicat el coordinador de CITE a Catalunya, Carles Bertran, les famílies es veuen amb el dilema de decidir a qui renovar els papers perquè no poden acreditar tenir suficients ingressos. Així, per poder renovar els papers del cònjuge cal demostrar tenir un mínim de 750 euros, i a banda, cadascun de la resta dels membres.
En el cas d'aquella família que té els recursos limitats perquè un dels seus membres cobra la prestació d'atur o té un contracte temporal, els ingressos "no donen per a tothom", i la gent acaba prioritzant els adults que estan en edat de treballar amb l'esperança que trobaran feina i la seva situació millorarà. Mentrestant, explica Bertran, envien els menors amb els avis al seu país d'origen.
Un fet que suposa el trencament de la integració d'aquests fills -que són la "llavor" de la integració de la primera generació d'immigrants- que acaben en un país que desconeixen i amb una llengua que no dominen. No tenen xifres del total de famílies que han hagut de prendre aquesta decisió però sí que han posat l'exemple de dotze nens gironins que actualment viuen a la ciutat de Xauen, al Marroc. El responsable d'Immigració de CCOO a Girona, Yasser Saadoune, alerta del xoc que suposa per a aquests nens, que es topen amb un sistema d'escolarització amb professors autoritaris que no té res a veure amb el sistema català. A més, també alerten que el sistema d'escolarització d'allà no està preparat per rebre nens amb la seva situació i, com que no dominen el francès o l'àrab, se'ls envia directament al primer curs perquè comencin de nou.
Aquest col·lectiu és un dels més febles, segons el sindicat, que demana a les administracions canvis en la normativa per tal que els requisits per poder renovar els papers no siguin tan estrictes. "Abans es posaven pegues per entrar (als immigrants) i ara, per quedar-se", lamentava el secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte.
Durant el 2012, l'oficina el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO va rebre un total de 275 consultes sobre temes d'estrangeria. La més nombrosa era sobre arrelament social (un 25,5%), seguida de la renovació d'autorització de treball (18,5%) i reagrupament familiar (10,9%). Per nacionalitats, Hondures i el Marroc va ser la més nombrosa, amb un 23,7% i un 13,6% respectivament, seguida de 13 països de procedència més com ara Colòmbia i Rússia. La majoria, un 46,9%, eren residents a Girona, seguit de Salt i Figueres.
El futur incert del CITE per falta de recursos
La crisi també està afectant el funcionament d'aquest centre d'assessorament, que ha vist reduir de forma significativa les subvencions que rebia de les administracions i organismes. Durant el 2012 van haver de tancar unes vuit oficines a tot Catalunya -en tenen 39- i en el cas de la que hi ha a Girona, va passar d'obrir cada dia a fer-ho només una tarda a la setmana. En aquest cas, han vist com els 20.000 euros que la Diputació de Girona de subvenció s'han convertit en 5.000, a banda de la retirada d'ajuts de consistoris i de Consells Comarcals per la falta de recursos.
Els seus representants reivindiquen la necessitat d'apostar per aquest centre per poder continuar atenent als ciutadans i a la realitat canviant. Així per exemple, cada vegada són més els usuaris que s'informen a les seves oficines per buscar feina a l'estranger. Des que van iniciar un servei d'assessorament el juny passat, ja han passat 500 persones a tot Catalunya i estan preparant més xerrades informatives per grups. Arran de les seves experiències, han conegut casos d''estafa", de treballadors que marxen amb unes condicions acordades per correu electrònic i que un cop al lloc són pitjors. Per això, aconsellen abans de tot informar-se molt bé de la situació del país, el mercat laboral i les lleis, així com tenir contactes amb els sindicats d'allà. També subratllen la necessitat de dominar la llengua. "Val la pena esperar sis mesos per estudiar l'idioma aquí abans de marxar", afegeix Bertran, que desaconsella totalment "anar a l'aventura".
