Les direccions de tots els instituts gironins se sumen en bloc a la vaga per criticar la conselleria

Al Santiago Sobrequés de Girona tres de cada quatre docents dels 70 que té el centre han secundat l'aturada

Les direccions de tots els instituts públics gironins han acordat sumar-se en bloc a la vaga per criticar la "desconnexió" amb la Generalitat. Asseguren que al "desgast" que ja porten acumulat, s'hi sumen els canvis "imposats" pel Departament d'Educació, que veuen com "un menyspreu" a la seva feina i al professorat dels centres.

Per fer sentir el seu malestar, han consensuat un document (que han subscrit les més de 70 direccions) on recullen tots els greuges. El faran arribar tant al delegat territorial com al conseller Cambray. "L'avançament del calendari en cap cas és una reivindicació laboral; simplement és que no tindrem temps de fer tot allò que cal abans d'engegar el curs", diu el portaveu de les direccions, Joan Cumeras.

'Millorem l'educació, anem a la vaga!' i 'Per una educació pública i de qualitat'. Són els lemes que porten escrits les dues pancartes que hi ha penjades a la tanca de l'institut Santiago Sobrequés de Girona. En aquest centre de secundària, dels 70 docents que té la plantilla, 51 s'han sumat a l'aturada. I dels 700 alumnes que té l'institut, comptant ESO i Batxillerat, es calcula que avui hi han anat pràcticament la meitat dels estudiants.

El director del Sobrequés, Joan Cumeras, també s'ha adherit a la vaga. I com ell, totes les direccions dels centres de secundària públics gironins. Arreu de la demarcació, són més de 70 instituts. Han acordat anar tots a la una per fer palesa la "desconnexió" que hi ha amb el Departament d'Educació, i criticar que no han tingut "ni veu ni vot" en la presa de decisions.

Tot aquest malestar l'han sintetitzat en un document, que recull tretze punts, i que signen el 100% de les direccions dels centres. Un manifest que faran arribar tant al director dels serveis territorials, Adam Manyé, com al conseller Cambray. I que, ja d'entrada, fa palesa la seva sensació: "El desgast que portem acumulat ha fet que durant els darrers mesos haguem rebut les notícies i els canvis imposats pel Departament com un menyspreu a la nostra feina i al professorat que tenim als centres".

Cumeras explica que l'avançament del calendari, i l'inici de les classes al 7 de setembre, en cap cas és la clau de volta de les seves reivindicacions. Però sí les afectacions que se'n deriven, i que tindran "conseqüències directes" damunt l'alumnat.

"Poder fer la feina"

"Tots els docents i direccions estem treballant des de l'1 de setembre; per tant, en cap cas hi ha una reivindicació laboral que no vulguem treballar més", subratlla Cumeras. "És simplement que no tindrem temps de fer tot allò que cal abans d'engegar el curs. Per tant, el que demanem és poder fer la feina de manera correcta", hi afegeix.

Entre d'altres, les direccions dels instituts critiquen que haver de començar el curs el dia 7 es fa "difícilment compatible" amb la gestió de les llistes d'espera de l'ESO fins al 2 de setembre o les proves extraordinàries de Batxillerat. A més, també diuen que se'ls complica la programació dels últims dies lectius del mes de juny i reclamen avançar les matrícules tant d'ESO, com de Batxillerat i d'FP, perquè el termini actual "no deixa pràcticament marge".

"Improvisar el currículum"

Més enllà d'això, les direccions també critiquen els canvis curriculars "profunds" que es volen dur a terme a l'ESO i Batxillerat. I en referència a secundària, ja avancen que en cap cas comparteixen "l'obligatorietat" d'haver d'oferir Religió, la desaparició de les optatives d'Arts Escèniques i Filosofia a 4t d'ESO o la reducció d'hores de determinades matèries (com música o plàstica).

"No podem improvisar el currículum que hauran de fer d'aquí a ben pocs mesos, tan sols hem rebut esborranys; sobretot, allò que reclamem és informació", diu Cumeras. "El sistema no pot dependre cada vegada de quina conselleria hi ha sense tenir en compte els docents i les direccions, que són els que han de liderar aquests canvis", lamenta el portaveu.

Català i jornada continuada

Entre els punts que recull el manifest, les direccions dels instituts gironins també reclamen al Departament que concreti quina serà "la seva responsabilitat" amb la sentència sobre el 25% del castellà dictada pel TSJC, "i més tenint en compte les possibles repercussions professionals que es poden derivar d'una actuació que no sigui legalment correcta".

"Necessitem saber quina és la posició del Govern", clamen les direccions, que també demanen concretar com afectarà el requeriment del nivell C2 de català a tot el professorat.

A més, l'escrit també subratlla que als instituts gironins no els sembla "oportú" canviar el model de jornada a l'ESO. "S'ha evidenciat ja fa molts cursos que la jornada continuada evita la conflictivitat als centres i millora el rendiment acadèmic", recull el manifest.

Per a Joan Cumeras, és "molt significatiu" que totes les direccions dels centres de secundària gironins hagin anat a l'uníson i s'hagin plantat davant Educació. "És una desconnexió que no havíem tingut mai; tots compartim que el sistema ha de canviar i que tot no pot recaure damunt els docents ni les direccions", conclou.