El Culubret de Figueres ha patit 1.127 talls de llum des del 2018 fins avui

El balanç fet per l'Ajuntament, que s'ha enviat a Fiscalia, detalla que hi viuen 53 persones vulnerables

13 anys de talls de llum al barri del Culubret que ara arriben a fiscalia. L'Ajuntament de Figueres (Alt Empordà) li ha tramès la documentació on es recullen les interrupcions que ha patit el servei des del 2018 –quan la Guàrdia Urbana les va començar a comptabilitzar-. En total, més d'un miler. La majoria, concentrades entre els anys 2020 i el 2021.

En concret, els informes detallen que fa cinc anys aquesta zona del sector oest de Figueres va registrar 164 averies. La majoria van tenir lloc entre la tarda i el vespre i durant alguns mesos –com el novembre i el desembre- les interrupcions van ser pràcticament diàries. En alguns casos, superant les set hores sense electricitat.

L'any 2019 se'n van comptabilitzar 149. Entre els mesos de novembre i desembre van adquirir més intensitat i van afectar de forma reiterada els carrers Major, Ramon Reig, Ramon i Cajal, Salut o Marià Llavanera. De nou, la majoria es van registrar entre la tarda i la nit.

Al 2020 n'hi va haver 379. La majoria durant el mes de novembre (90) i desembre (86). El mes de març d'aquell any i en plena irrupció de la covid-19, el barri sencer es va quedar sense enllumenat públic en tres ocasions. Una la matinada de l'11 de març i dues més, el 14. Concretament, a les 19.45 hores i a les 2.00 hores. De nou, les interrupcions es van concentrar als carrers Major, Marià Llavanera, Joaquim Vayreda, Josep Bonaterra, Ramon Reig, Salut i Santiago Mundi, entre d'altres.

L'any passat se'n van registrar 327, la majoria entre els mesos d'abril (82) i novembre (82). De nou, els carrers que van registrar més incidències van ser el Joaquim Vayreda, el Major, Ramon  Reig i Josep Bonaterra. En el que portem d'any –fins al 14 de febrer-, hi ha hagut més d'un centenar de talls. En concret, 109. Del total, 78 han estat durant el mes de gener amb pràcticament algun tipus d'avaria diària i, en alguns casos, més d'una.

El testimoni de deu famílies

Més enllà de les xifres, però, les diligències informatives que s'han enviat a fiscalia perquè ho investigui inclouen el testimoni de diverses famílies que fa anys que pateixen una situació insostenible.

Totes deu viuen en alguns dels carrers més afectats: el Josep Bonaterra, el Major, Joaquim Vayreda, Ramon Reig i Marià Llavanera. Un d'ells –que prefereix no identificar-se per temor a represàlies- relata que la situació és insostenible. Fa temps que té la casa en venda, la seva dona té angoixa i es van comprar un generador elèctric per fer front a les llargues jornades sense electricitat. "No se li veu futur a aquesta situació. A veure si amb fiscalia es troba una solució, però no sé si això serà a curt termini o a llarg termini", remarca.

"Això no és viure"

També es queixa que la companyia no els prioritza quan hi ha una incidència i que es tarda molt a resoldre-ho cada vegada que hi ha una averia. "L'altre dia vam estar vuit hores sense llum", remarca. "Nosaltres al tenir el generador ho tenim bé però, i la gent que no té res? O té vitro? Com cuina?", es pregunta. "Això no és viure", afegeix. A tot això, diu, cal afegir-hi que els principals afectats paguen la llum religiosament. "Fa tres anys em van tornar quatre o cinc euros però ja està", assegura.

Les afectacions a l'enllumenat públic

L'informe també inclou un escrit elaborat per l'empresa municipal encarregada de l'enllumenat públic. En ell, s'hi detalla que el mes de novembre del 2021 es va fer una refomra de l'enllumenat al barri i es van modernitzar les fonts de llum amb sistemes LED. També s'hi va instal·lar un nou quadre de comandament amb sistema de telecontrol i telecomandament, que ha permès detectar els consums i possibles anomalies.

Una de les vuit averies del mes de novembre va ser 4 hores i 30 minuts; de les 15 avaries del mes de desembre una va ser de 6 hores i 13 minuts; de les 41 avaries del mes de gener, una de 9 hores i 10 minuts; de les 23 avaries del mes de febrer una va durar de 3 hores i 30 minuts.

Els tècnics hi han detectat, entre el 24 de novembre del 2021 i el 13 de febrer d'aquest any, 87 episodis de manca de subministrament elèctric en aquest quadre. En aquest sentit, els tècnics conclouen que "la situació és totalment anòmala" i que "pot generar problemes de seguretat". "Caldria demanar a l'empresa de subministrament elèctric que solucioni aquesta anomalia", remarca el document.

Famílies vulnerables i gent gran

Finalment, s'hi ha inclòs encara un altre document, en aquest cas dels Serveis Socials. El document detalla que els talls constants a la zona afecten no només el barri del Culubret, Sant Joan, Món Millor i Bon Pastor on, segons el cens del 2020, hi residien 3.815 persones. A més, remarca que en aquesta zona hi viu un elevat nombre de persones majors de 65 anys (un 18,5%) i que la de més de 75 anys és encara més nombrosa (3 punts per sobre del total de la ciutat). També es caracteritza per tenir un elevat índex de nombre de membres empadronats a cada domicili, amb moltes famílies de més de 5 membres amb menors al seu càrrec.

En total, a la zona hi ha 53 persones vulnerables, 41 de les quals amb algun grau de dependència. D'aquestes, cinc són majors de 65 anys i 36 en tenen menys de 65. També hi ha 13 usuaris de teleassistència i cinc d'elles tenen una dependència reconeguda. A tot això, cal afegir-hi que hi resideixen quatre persones que necessiten un respirador, que ha d'estar endollat permanentment a la corrent "amb el greuge per a la seva salut cada cop que pateixen un tall de subministrament".

El document conclou que pel fet de viure en aquesta zona de la ciutat es veuen "privats" de llum, calefacció (plaques elèctriques), sovint aigua calenta (termos elèctrics) i d'aliments frescos de primera necessitat (neveres i congeladors apagats durant més de quatre hores). "Aquestes afeccions s'agreugen en funció de l'època de l'any (hivern o estiu) en diferents mesures i intensitats", remarca l'informe.

"Els veïns no es mereixen això"

L'equip de govern considera aquest pas com "el darrer recurs" per "obligar la companyia" a "complir amb la seva responsabilitat social". El vicealcalde i regidor de Seguretat, Pere Casellas, recorda que fa 13 anys que arrosseguen aquest problema i que s'han fet diferents accions però que cap ha donat fruits. "Vistes totes les iniciatives vaig decidir reunir-me amb la fiscal en cap de Girona per veure si podien estudiar i obrir algun tipus de diligència o, fins i tot, presentar denúncia contra la companyia per un delicte contra els drets dels consumidors", detalla Casellas.

Arran de la reunió, la fiscalia el va emplaçar a elaborar un informe on s'expliqués "el drama" que viuen aquestes famílies. Un pas que ara ja és una realitat. Casellas es mostra esperançat: "La fiscalia ens va dir que ho estudiaria, que era difícil perquè hi havia casos on s'havia arxivat, però hi vaig veure molt d'interès".

"Els veïns aquí no poden fer vida normal, aquí no es pot viure com hauria de viure's en condicions normals", insisteix. En aquest sentit, creu que hi podrien haver responsabilitats penals i que, si fos així, es presentés denúncia l'Ajuntament es personaria com a acusació pel perjudici en l'enllumenat públic. "Els veïns no es mereixen això", remarca.

Casellas tampoc creu que la situació es pugui atribuir exclusivament a les sobrecàrregues per cultius de marihuana i recorda que aquesta problemàtica afecta tot Catalunya però que no a tot arreu es produeixen talls com aquí. De ser així, afegeix, "la companyia hauria de posar mitjans i exigir a Interior que faci alguna cosa". En aquest sentit, el regidor diu que el conseller Joan Ignasi Elena es va comprometre a posar més efectius a la ciutat i l'ha emplaçat a complir-ho.