La salut mental és una circumstància que, malgrat la seva estigmatització, no ha deixat de guanyar importància amb el temps. L’any 2020, el primer i més dur de la pandèmia, van augmentar en un 127% les consultes per trastorns d’ansietat. Malgrat les dades, encara queda molta feina per assistir els problemes de salut mental. Un camí que passa tant per reformar el sistema sanitari com per aprendre a gestionar les pròpies emocions.
Un problema permanentment silenciat
Silenciada per la por i l’estigmatització, la salut mental ha romàs al marge de la societat al llarg de gairebé tota la història humana. Des del persistent encobriment de l’estrès post-traumàtic que pateixen alguns soldats i fins la creença que la depressió és només una tristesa agreujada, la salut mental necessita ser visible i desempallegar-se dels prejudicis que n’eviten l’assistència professional. Més encara avui dia, quan, malgrat el palès esforç de molts activistes en aquest camp sanitari, el món testimonia la gravetat amb què la pandèmia ha revifat els problemes de salut mental en la població. Una circumstància que necessita ser abordada amb tots els mitjans i recursos possibles.
Segons el Departament de Salut de la Generalitat, l’any 2020 van augmentar en un 127% les consultes per trastorns d’ansietat, una emoció relacionada aleshores tant amb el temor a contagiar-se de Covid-19 com amb la incertesa sanitària, laboral i vital del moment. Una dada que alerta sobre la necessitat de, a més d’ajuda professional, trobar mecanismes d’autogestió emocional amb què enfrontar la inestabilitat mental. Entre d’altres, existeixen activitats com el método del mindfulness que, tant en grup com individualment, poden suposar un gran canvi en la nostra gestió i comprensió emocional. Però és realment possible i necessari aprendre a manegar les pròpies emocions?
La salut mental a Catalunya en temps de pandèmia
Segons les mateixes dades de Salut, i a més d’un preocupant augment del 74% de les consultes sobre suïcidi i conductes autolesives, la pandèmia també va causar el 2020 un increment del 27% de les temptatives de suïcidi i autolesions en menors de 18 anys. Malgrat que el percentatge ja experimentava un lleuger augment els anys previs a la Covid-19, circumstàncies com el confinament i la seva càrrega emocional van provocar aquest salt —de 473 temptatives de suïcidi l’any 2019 a 601 el 2020. A més, Catalunya també va experimentar un augment de més del 40% en urgències de salut mental en adolescents durant el 2021, fruit de múltiples i diversos detonants.
Pel que fa a la població general, crida l’atenció que, seguint les dades de l’any 2020, més del 10% dels catalans pateix de depressió major o major severa, reunint més de 45.000 individus amb aquest perfil. Alhora, i malgrat que la pandèmia ha estat de certa utilitat per reforçar l’atenció a la salut mental, el problema de salut mental empitjora en un 65%, segons recull la Federació Salut Mental Catalunya (SMC) el 2020 a partir de les persones que el pateixen. Motiu pel qual tant Salut com la SMC coincideixen en què cal implementar millores en el sistema sanitari del país. I, mentre això prospera, recórrer a vies amb què poder guarir i atendre la salut mental per un mateix.
La importància d’aprendre a gestionar les emocions
Malgrat que tothom les experimenta d’una manera o altra, les emocions poden ser molt difícils de gestionar en funció de la nostra naturalesa mental. Posant-ne un exemple, si bé un individu mentalment estable pot dosificar el seu malestar amb certa facilitat vers un esdeveniment que el frustra, la mateixa acció serà molt més complexa per algú diagnosticat amb un Trastorn Límit de la Personalitat o TLP. Un fet que palesa no només la realitat de la salut mental i els seus gairebé infinits camins, sinó la certesa que cada individu ha d’aprendre com gestionar-se emocionalment a partir de la seva realitat concreta. Activitat que requereix de molt d’esforç i, sobretot, temps de dedicació.
Entre diversos mètodes, segons un estudio de harvard una fórmula com el mindfulness pot comportar canvis positius en el cervell. En aquest sentit, i a partir d’una curosa investigació mitjançant ressonàncies magnètiques, els escàners han detectat canvis en els patrons d’activació cerebral dels subjectes d’estudi. Dit d’altra manera, a partir del mindfulness —també anomenat “meditació conscient”—, un individu pot arribar a alterar la gestió de les seves emocions gràcies a les activitats que proposa dur a terme. Tot treballant sobre el desenvolupament personal positiu, aprenent a respirar i sentir el propi cos i concentrant la ment en la pròpia existència i la sinèrgia amb l’entorn.
Perspectives de futur sobre la salut mental
Com s’ha esmentat, entitats com la Federació Salut Mental Catalunya (SMC) asseguren que és de vital importància invertir en l’assistència a la salut mental. Declarant que és hora d’actuar amb rapidesa vers un repte com la salut mental de la població, exigint que la salut mental cobri finalment la rellevància que necessita per poder tractar-la amb totes les garanties. Tanmateix, i constatant el col·lapse que pateix l’atenció primària i en salut mental arreu de Catalunya —dedicada especialment i justificada als pacients de Covid-19—, sent d’especial necessitat que la població aprengui a detectar i guarir qualsevol problema relacionat amb la seva salut mental.
Si bé mai no ens podem fiar d’un autodiagnòstic, els problemes de salut mental sempre mostren indicis que revelen la seva gravetat. Tot i els dubtes, mai no hem de descartar la possibilitat que aquella sensació que patim de tant en tant, malgrat la seva aparent subtilesa o imperceptibilitat, no sigui un problema que pugui agreujar-se a curt o llarg termini. En tot cas, és recomanable demanar ajuda a un professional o, en cas que intuïm el problema en un amic o familiar, assistir-lo i tractar de dur-lo a un centre on rebi assistència de qualitat. Però, sobretot, aprofundir en la gestió dels propis sentiments per poder conciliar la realitat exterior amb la realitat interior.
