Girona comença a enderrocar la fàbrica Simon per a deixar pas al futur institut Ermessenda

Les obres duraran un mes i costaran 183.000 euros

Girona ha començat a enderrocar part de l'antiga fàbrica Simon com a pas previ perquè Educació converteixi l'edifici en el futur institut Ermessenda. Les obres, que duraran aproximadament un mes, comportaran tirar a terra 3.214 metres quadrats del complex.

En concret, tres de les naus interiors. Els treballs s'han adjudicat a l'empresa Obres i Serveis Roig SA per uns 183.000 euros. El tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Lluís Martí, ha recordat que un cop s'enllesteixi l'enderroc, serà el Govern qui marcarà els terminis del futur institut.

Martí també ha subratllat que l'Ermessenda és una de les peces clau en la reconversió de tota la façana "de la futura avinguda Barcelona" i el projecte per pacificar el trànsit en aquesta artèria de la ciutat.

D'entrada, els operaris han retirat els residus especials que han d'anar a abocador (com ara les planxes de fibrociment de les cobertes). L'enderroc es fa de manera inversa a com es van aixecar les naus. És a dir, es comença per la coberta i, des d'aquí, es va cap avall. D'aquesta manera, es van alleugerint totes le plantes de manera simètrica.

Una de les naus, de 1.135 metres quadrats, està formada per formigó prefabricat i una coberta de planxes de fibrociment. La segona, que suma 1.646 metres quadrats, està dividida en dos edificis i la integren pilars, formigó prefabricat i cobertes lleugeres de planta. L'última de les naus que anirà a terra és una petita de 433 metres quadrats, que està adossada, i que es va construir amb acer i planxes de fibrociment.

"El darrer pas"

El tinent d'alcaldia d'Urbanisme ha subratllat que l'enderroc és "el darrer pas" que ha de fer l'Ajuntament abans que l'antiga fàbrica passi a mans d'Educació. "Avui és un dia de joia, diguem-ho així; sabem que ha estat un trajecte molt llarg, que encara no s'ha acabat, però per part de l'Ajuntament hem complert la nostra part", ha afirmat Lluís Martí.

El tinent d'alcaldia ha admès que la tramitació administrativa fins arribar a l'enderroc ha estat "llarga i feixuga". Entre d'altres, perquè va caldre analitzar en detall quina part de l'estructura de la Simon no aniria a terra. Lluís Martí també ha explicat que, un cop enllestits els enderrocs, el termini del futur institut Ermessenda quedarà en mans de la Generalitat.

L'antiga fàbrica Simon és un edifici de l'arquitecte Josep Claret. Es va construir el 1933 i es va ampliar quatre anys més tard. El conjunt d’edificacions existents es va destinar a fabricar components i petit material elèctric de la casa Simon.

Tot i que es desconeix el detall del funcionament d’aquesta factoria, se sap que era un centre de muntatge. Per la qual cosa, explica l'Ajuntament, és de suposar que molt probablement una part de les naus es destinava a muntatge, una altra a magatzem i distribució, i una altra a oficines i serveis d’administració (sense que hi hagués fabricació ni manipulació de matèries primeres).

"Cada vegada més visible"

El tinent d'alcaldia d'Urbanisme ha insistit en què el futur institut és una peça clau per a la transformació de l'entrada sud de la ciutat. "Cada vegada el canvi serà més visible, i el nou Ermessenda és una part molt important per aconseguir aquest objectiu", ha recordat Martí, recordant que la façana de la carretera Barcelona canviarà de fesomia quan s'enllesteixi la nova clínica Girona i la reforma de la plaça Salvador Dalí (que porta a terme El Corte Inglés).

En paral·lel, el tinent d'alcaldia també ha explicat que dins el projecte per transformar aquesta part de la ciutat s'hi emmarquen també la futura Casa de la Tecnologia (que es farà al xalet Soler) i l'enderroc de les antigues naus -algunes, ocupades per indigents- que encara queden dempeus. Perquè això passi, i allà s'hi aixequin edificis residencials i locals comercials, Martí ja ha admès però que abans caldrà resoldre "el problema relacionat amb la propietat" (perquè una de les empreses, que té la majoria dels terrenys, va fer fallida).

Per últim, el tinent d'alcaldia d'Urbanisme ha recordat que al costat de l'urbanisme hi haurà també la mobilitat. Perquè l'objectiu de l'Ajuntament és pacificar el trànsit a tota aquesta artèria de la ciutat, i convertir l'actual carretera en "la futura avinguda Barcelona".

Hi ajudarà -ha explicat Martí- la nova llei que obliga els vehicles a reduir la velocitat i també el futur carril bici que anirà des de la clínica Girona fins a la plaça Salvador Dalí. A partir d'allà i fins a Poeta Marquina, el tinent d'alcaldia ha dit que caldrà veure com se'n resol l'encaix (perquè aquí, la part de vorera s'estreny). "En tot cas, per a nosaltres serà una prioritat impulsar les bicicletes i els vianants; però també haurem de mirar com restringim el pas de vehicles per evitar crear embussos en altres llocs de la ciutat", ha conclòs, en referència al paper d'artèria viària que juga aquesta entrada sud de Girona.