Científics de la Universitat de Girona (UdG) són "moderadament optimistes" i creuen que la zona del Ter Vell afectada per un incendi es regenerarà bé. Fins i tot, asseguren que si es compleixen determinades condicions, l'efecte del foc podrà arribar a ser regenerador.
Tècnics de l'Institut d'Ecologia Aquàtica (IEA) de la universitat estan fent seguiment d'aquest paratge, situat dins el parc natural, i que ara fa un mes va patir un incendi. Les flames van calcinar-ne 5 hectàrees. Els científics de la UdG expliquen que, de moment, encara és aviat i que caldrà esperar uns mesos -aquí, la primavera serà fonamental- per veure com es comporta el sistema i quina és la seva resiliència.
De moment, els tècnics ja han fet un primer informe sobre l'impacte més immediat que ha tingut l'incendi damunt la llacuna. El canyís pràcticament ha desaparegut, però els científics de la UdG diuen que es recuperarà fàcilment. Això sí, al Ter Vell hi ha una subespècie de canyís (que dobla en alçada el canyís habitual), que és una varietat menys freqüent i que caldrà veure en els propers mesos si es regenera.
Pel que fa a la resta de la flora, els tècnics asseguren que els joncs i les salicòrnies és fàcil que es recuperin si no es modifiquen les condicions de salinitat i inundació, i que els tamarius no semblen completament calcinats i podran rebrotar fàcilment.
Els científics de la UdG expliquen també que els danys damunt la fauna haurien estat pitjors si l'incendi s'hagués declarat a la primavera o a principis d'estiu (especialment per als ocells nidificants o altres vertebrats que hi puguin criar). "Si que ha tingut un fort impacte en les tortugues, moltes de les quals van aparèixer calcinades", diuen els tècnics.
Per últim, al seu informe també recullen que l'efecte immediat de l'incendi damunt els organismes aquàtics ha estat "menor". De fet, han detectat densitats abundants de gambúsia (una espècie de peix) a la llacuna, i "nombrosos exemplars eren visibles a les aigües del Ter Vell" dies després del foc.
Fins i tot, regenerador
Els científics de la UdG no descarten que en poc temps la llacuna del Ter Vell pugui recuperar "plenament" el seu estat ecològic. I que, si es compleixen determinades condicions, "fins i tot l'efecte de l'incendi pugui ser regenerador".
Segons explica l'Ajuntament, a partir de l'informe dels tècnics de l'IEA, un dels "factors clau" perquè es produeixi aquesta regeneració positiva està relacionat amb el temporals, que provoquen un rentat de l'excés de matèria orgànica i nutrients acumulats. Si el temporal es produeix després de l'incendi, quan els nutrients estan mobilitzats en forma de cendres, l'efecte regenerador i de rentat ha de ser molt més important si la circulació de l'aigua és de sortida cap a mar.
Si és així, precisen els tècnics, "potser l'efecte de l'incendi, a mig termini, sigui regenerador i millori l'estat ecològic de la llacuna". Això sempre que les cendres no estiguin compactades, per la qual cosa és molt important evitar el trepig després de l'incendi, per no compactar el terreny, la qual cosa dificultaria tant la mobilització de cendres com la recolonització de la vegetació.
L'entrada de cendres a l'aigua provoca un augment de la terbolesa de l'aigua i de la concentració d'algues degut a l'increment de nutrients minerals. La durada d'aquesta situació dependrà de la hidrologia. De fet, al Ter Vell alternen anys d'aigües tèrboles riques en fitoplàncton (principalment en anys humits, amb moltes aportacions de nutrients) amb anys d'aigües clares riques en macròfits (sobretot en anys més secs, amb menor entrada de nutrients). Per avaluar-ne l'evolució després de l'incendi, els científics han instal·lat una sonda d'oxigen a la llacuna per poder analitzar el seu comportament durant els propers mesos.
Els tècnics de l'IEA han recuperat els estudis sobre l'efecte d'un incendi que hi va haver el juliol de 2012 als estanys i basses de l'Albera. Durant els primers mesos d'inundació després de l'incendi (novembre 2012) hi havia un increment d'algues filamentoses i una disminució dels invertebrats que tenen mecanismes de dispersió passius, com els cargols (no tenen capacitat de dispersar-se per ells mateixos i altres organismes, el vent o l'aigua els dispersen). En canvi els dispersors actius no es van veure afectats, ja que van poder recolonitzar les basses cremades des d'altres properes.
"Això demostra la importància de l'existència de llacunes properes en la conservació d'una llacuna i la necessitat de considerar la comunitat d'una llacuna no com un grup d'organismes localitzats en un punt aïllat, sinó com un grup d'organismes que habiten una xarxa de punts d'aigua més o menys interconnectats", explica l'Ajuntament de Torroella de Montgrí. En aquest sentit, la conservació d'altres zones humides costaneres, com els aiguamolls de la Pletera, la gola del Ter o les basses d'en Coll tindrà un efecte de gran importància per a una ràpida recuperació ambiental del Ter Vell. A la primavera del 2013 ja no hi havia diferències entre llacunes cremades i no cremades a l'Albera. "En el cas del Ter Vell no seria descartat seguir una evolució similar", diu el consistori, a partir de l'informe de la UdG.
