La fractura hidràulica, o 'fracking', és una tècnica d'extracció de gas i petroli del subsòl que consisteix en un sistema de pous de perforació vertical, fins a 5.000 metres de profunditat, des d'on es realitzen diferents detonacions explosives que provoquen fractures a la roca. A través d'aquestes fractures, s'injecten a pressió grans quantitats d'aigua, sorra i elements químics per afavorir la sortida del gas o el petroli cap a l'exterior. Als Estats Units el 'fracking' està força implantat, però alguns països de la Unió Europea l'han prohibit per impacte ambiental que pot tenir.
Dels tres projectes que hi ha engegats, el més avançat és el de l'empresa anglesa Teredo Oils United, l'anomenat projecte 'Ripoll', que ja ha rebut l'autorització de la direcció general de Mines i Recursos Energètics per poder buscar gas i petroli. Segons el document, d'entrada l'empresa només podria fer estudis i investigacions i les possibles extraccions no arribarien fins a partir del quart any de la concessió. Els altres dos projectes corresponen a l'empresa de capital americà Montero Energy Corporation, els anomenats 'Darwin', que afecta les terres de Ponent, i el projecte 'Leonardo', que afecta Osona, el Berguedà i el Bages.
El projecte 'Ripoll' afecta vuit municipis d'Osona (l'Esquirol, Montesquiu, Orís, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), vuit municipis del Ripollès (Campdevànol, les Llosses, Ogassa, Ribes, Ripoll, Sant Pau de Seguries, Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès) i set de la Garrotxa (Riudaura, la Vall d'en Bas, Santa Pau, Sant Feliu de Pallerols, les Preses i la Vall de Bianya).
Queixes per la desinformació
Els ajuntaments d'Osona i el Ripollès afectats pel projecte veuen amb recel aquesta tècnica i lamenten la manca d'informació rebuda. L'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, ha assegurat que van assabentar-se del projecte a través d'un grup ecologista, mentre que l'alcaldessa de Vallfogona del Ripollès apunta que ells van informar-se'n a través de l'Ajuntament de Riudaura. Fàbrega ha posat de relleu la "manca d'informació total i absoluta" per part de l'Estat i de la Generalitat i ha denunciat que "a hores d'ara, encara no ens hagin informat al respecte".
De la seva banda, el batlle de Ripoll, Jordi Munell, ha explicat que d'entrada no van alarmar-se, ja que al municipi ja hi ha precedents sobre prospeccions. L'últim va ser l'any 2003 quan es va concedir un permís similar a Repsol però no va acabar de prosperar. Tanmateix, el batlle ha relatat que a mesura que han anat coneixent més detalls del projecte i les tècniques que es volen utilitzar "l'alerta s'ha començat a ser més manifesta".
Els consistoris en peu de guerra contra el 'fracking'
Sant Pere de Torelló es mostra clarament contrari a aquesta pràctica "pel risc cap a les persones i pel medi natural", argumenta. Fàbrega recorda que diversos països d'Europa ja han prohibit aquest mètode de prospecció o extracció i denuncia que "foraden el territori i hi apliquen una sèrie d'elements químics agressius", afegeix.
L'alcaldessa de Vallfogona de Ripollès creu que la qüestió del 'fracking' "va molt més enllà de qualsevol color polític" i, segons ella, "cal que anem tots a la una a demanar explicacions" i, en cas que no quedi més remei i l'empresa faci les prospeccions, "cal vetllar perquè tot es faci correctament i d'acord amb la legislació", ha apuntat.
Hi ha alguns consistoris que ja han aprovat mocions contràries a aquesta pràctica, com és el cas de Ripoll i Vic. La capital d'Osona està afectada pel projecte 'Leonardo' i, segons ha denunciat el regidor de Medi Ambient del consistori, Josep Rafús, "amb aquesta tècnica el medi ambient queda molt afectat, no només el subsòl, sinó també els gasos que contaminen l'aire". De la seva banda, el batlle de Sant Pere de Torelló ha assegurat que posaran tots els obstacles "haguts i per haver" per tal "d'evitar que un projecte tan agressiu pel territori tiri endavant".
Els consells comarcals reclamen conèixer el projecte de primera mà
El vicepresident del Consell Comarcal d'Osona, Manel Romans, ha explicat que es van assabentar de l'existència del projecte 'Ripoll' un cop ja estava adjudicat i havia finalitzat el període d'al·legacions. Per aquest motiu, ha afirmat, han demanat una reunió amb el director general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial, Josep Canós, perquè "ens expliqui bé de què va el projecte i si encara ens hi podem oposar, ja que des del territori no es veuen bé les prospeccions".
Des de l'ens comarcal es veu amb recel aquest projecte, ja que "pel que hem anat veient i ens han dit, porta una gran afectació pel territori". Romans ha apuntat que "potser en els territoris més despoblats no afecta tant, però a Osona si fan prospeccions serà a pocs metres o quilòmetres de nuclis habitats i, per tant, ens sembla que no és la millor ubicació per fer-ho".
La manca d'informació també s'ha lamentat des del Consell Comarcal del Ripollès. El seu president, Miquel Rovira, ha denunciat que no han rebut cap notificació oficial respecte les prospeccions que es volen fer al territori i ha afegit que la informació ha estat "absolutament zero". Segons ell, l'única informació que tenen és a través de la premsa i, per això, opina que és "una falta de respecte per a la comarca". Davant d'aquest desconeixement del projecte, l'ens ha demanat una reunió amb el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, pel proper dilluns 21 de gener.
La seva posició davant les prospeccions que es volen fer a la comarca és de "rebuig total i absolut". Segons ha apuntat el seu president, "segons el que ens han explicat, les prospeccions geològicament van malament pel terreny". A més, "pensem que el Ripollès no és l'Aràbia Saudita i les coses no s'han de fer així", ha denunciat Rovira. El president de l'ens comarcal també ha destacat que la falta d'informació ha provocat que el rebuig sigui més elevat al territori.
Dels tres projectes que hi ha engegats, el més avançat és el de l'empresa anglesa Teredo Oils United, l'anomenat projecte 'Ripoll', que ja ha rebut l'autorització de la direcció general de Mines i Recursos Energètics per poder buscar gas i petroli. Segons el document, d'entrada l'empresa només podria fer estudis i investigacions i les possibles extraccions no arribarien fins a partir del quart any de la concessió. Els altres dos projectes corresponen a l'empresa de capital americà Montero Energy Corporation, els anomenats 'Darwin', que afecta les terres de Ponent, i el projecte 'Leonardo', que afecta Osona, el Berguedà i el Bages.
El projecte 'Ripoll' afecta vuit municipis d'Osona (l'Esquirol, Montesquiu, Orís, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), vuit municipis del Ripollès (Campdevànol, les Llosses, Ogassa, Ribes, Ripoll, Sant Pau de Seguries, Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès) i set de la Garrotxa (Riudaura, la Vall d'en Bas, Santa Pau, Sant Feliu de Pallerols, les Preses i la Vall de Bianya).
Queixes per la desinformació
Els ajuntaments d'Osona i el Ripollès afectats pel projecte veuen amb recel aquesta tècnica i lamenten la manca d'informació rebuda. L'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, ha assegurat que van assabentar-se del projecte a través d'un grup ecologista, mentre que l'alcaldessa de Vallfogona del Ripollès apunta que ells van informar-se'n a través de l'Ajuntament de Riudaura. Fàbrega ha posat de relleu la "manca d'informació total i absoluta" per part de l'Estat i de la Generalitat i ha denunciat que "a hores d'ara, encara no ens hagin informat al respecte".
De la seva banda, el batlle de Ripoll, Jordi Munell, ha explicat que d'entrada no van alarmar-se, ja que al municipi ja hi ha precedents sobre prospeccions. L'últim va ser l'any 2003 quan es va concedir un permís similar a Repsol però no va acabar de prosperar. Tanmateix, el batlle ha relatat que a mesura que han anat coneixent més detalls del projecte i les tècniques que es volen utilitzar "l'alerta s'ha començat a ser més manifesta".
Els consistoris en peu de guerra contra el 'fracking'
Sant Pere de Torelló es mostra clarament contrari a aquesta pràctica "pel risc cap a les persones i pel medi natural", argumenta. Fàbrega recorda que diversos països d'Europa ja han prohibit aquest mètode de prospecció o extracció i denuncia que "foraden el territori i hi apliquen una sèrie d'elements químics agressius", afegeix.
L'alcaldessa de Vallfogona de Ripollès creu que la qüestió del 'fracking' "va molt més enllà de qualsevol color polític" i, segons ella, "cal que anem tots a la una a demanar explicacions" i, en cas que no quedi més remei i l'empresa faci les prospeccions, "cal vetllar perquè tot es faci correctament i d'acord amb la legislació", ha apuntat.
Hi ha alguns consistoris que ja han aprovat mocions contràries a aquesta pràctica, com és el cas de Ripoll i Vic. La capital d'Osona està afectada pel projecte 'Leonardo' i, segons ha denunciat el regidor de Medi Ambient del consistori, Josep Rafús, "amb aquesta tècnica el medi ambient queda molt afectat, no només el subsòl, sinó també els gasos que contaminen l'aire". De la seva banda, el batlle de Sant Pere de Torelló ha assegurat que posaran tots els obstacles "haguts i per haver" per tal "d'evitar que un projecte tan agressiu pel territori tiri endavant".
Els consells comarcals reclamen conèixer el projecte de primera mà
El vicepresident del Consell Comarcal d'Osona, Manel Romans, ha explicat que es van assabentar de l'existència del projecte 'Ripoll' un cop ja estava adjudicat i havia finalitzat el període d'al·legacions. Per aquest motiu, ha afirmat, han demanat una reunió amb el director general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial, Josep Canós, perquè "ens expliqui bé de què va el projecte i si encara ens hi podem oposar, ja que des del territori no es veuen bé les prospeccions".
Des de l'ens comarcal es veu amb recel aquest projecte, ja que "pel que hem anat veient i ens han dit, porta una gran afectació pel territori". Romans ha apuntat que "potser en els territoris més despoblats no afecta tant, però a Osona si fan prospeccions serà a pocs metres o quilòmetres de nuclis habitats i, per tant, ens sembla que no és la millor ubicació per fer-ho".
La manca d'informació també s'ha lamentat des del Consell Comarcal del Ripollès. El seu president, Miquel Rovira, ha denunciat que no han rebut cap notificació oficial respecte les prospeccions que es volen fer al territori i ha afegit que la informació ha estat "absolutament zero". Segons ell, l'única informació que tenen és a través de la premsa i, per això, opina que és "una falta de respecte per a la comarca". Davant d'aquest desconeixement del projecte, l'ens ha demanat una reunió amb el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, pel proper dilluns 21 de gener.
La seva posició davant les prospeccions que es volen fer a la comarca és de "rebuig total i absolut". Segons ha apuntat el seu president, "segons el que ens han explicat, les prospeccions geològicament van malament pel terreny". A més, "pensem que el Ripollès no és l'Aràbia Saudita i les coses no s'han de fer així", ha denunciat Rovira. El president de l'ens comarcal també ha destacat que la falta d'informació ha provocat que el rebuig sigui més elevat al territori.
